RuBisCO: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com '''RuBisCO.''' + com a '''RuBisCO.''' |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
Línia 22:
== Estructura ==
[[Fitxer:Estructura quaternaria de la RuBisCO.png|
La RuBisCo de les plantes majors i de la majoria de microorganismes fotosintètics té una estructura quaternària formada per 16 [[polipèptids]] (L<sub>8</sub>S<sub>8</sub>), és a dir, està format de vuit subunitats grans (rbcL) i de vuit subunitats petites (rcbS). En el cas d’alguns bacteris fotosintètics, l’enzim està format per un [[dímer]] L<sub>2</sub>, on la subunitat L té una homologia de seqüència del 28% i és estructuralment similar a l’enzim L<sub>8</sub>S<sub>8</sub>.
Línia 134:
=== Rubisco com a oxigenasa ===
[[Fitxer:RuBisCO reaction O2.svg|
La RuBisCO és també capaç d’utilitzar l'O<sub>2</sub> com a substrat alternatiu al CO<sub>2</sub> a través d’una reacció d’oxigenació. Així doncs, la ribulosa-1,5-bifosfat pot ésser també oxigenada.
Línia 187:
=== Activació de la RuBisCO ===
[[Fitxer:Lisina i lisina carbamilada.png|
L'activació i desactivació de l'enzim es troba resumida a la imatge inferior. El procés d’activació de l’enzim consta de dues fases. La primera és la unió d’una molècula de CO<sub>2</sub> al grup amino de la cadena lateral de la Lys-201, aminoàcid present en el centre actiu de la proteïna, aquesta reacció s’anomena carbamilació. Passat aquest procés, s’estabilitza el carbamat resultant amb un ió Mg<sup>2+</sup>. La lisina 201 és un aminoàcid essencial per al funcionament de l’enzim i s’ha observat que moltes plantes la comparteixen.<ref>Andersson IBacklund A. Structure and function of Rubisco. Plant Physiology and Biochemistry. 2008;46(3):275-291.</ref>
Línia 196:
En condicions que afavoreixen l’activitat d’oxigenasa de l’enzim, ja sigui pel tancament dels estomes (lloc pel qual la planta adquireix el CO<sub>2</sub>) o per l’augment de la temperatura (la solubilitat i afinitat de l’O<sub>2</sub> és més alta que la del CO<sub>2</sub> en temperatures elevades), té lloc la fotorespiració. El PDBP és sintetitzat a partir de l’eliminació d’una molècula de H<sub>2</sub>O<sub>2</sub> d’un dels intermediaris d’aquest procés. Aquesta síntesi ocorre 1 vegada per cada 260 cicles, provocant una acumulació gradual d’aquest inhibidor que acaba desactivant totes les RuBisCOs.
[[Fitxer:Unio.png|center|
El CA1P és l’encarregat d’inhibir aquesta proteïna durant la nit, quan no té lloc la fotosíntesi.
|