Carl Correns: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - d'acord a les + d'acord amb les |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 24:
Després de tornar a descobrir les lleis de Mendel de l'herència, que s'apliquen a l'herència cromosòmica, va dur a terme experiments amb la flor de nit (''[[Mirabilis jalapa]]'') per investigar les aparents excepcions a les lleis de Mendel en l'herència de color variegat (verd i blanc clapejat) de les fulles. Correns va descobrir que, mentre que els trets mendelians es comporten de forma independent del sexe del progenitor d'origen, el color de la fulla depenia en gran manera de quin dels dos progenitors procedia el caràcter. Per exemple, la pol·linització d'un [[òvul]] d'una branca blanca amb [[pol·len]] d'una altra àrea blanca resulta en progènie blanca, el resultat predit per un caràcter [[recessiu]]. El pol·len d'una planta verda usat en un [[estigma]] verd, va donar lloc a tota la progènie verda, el resultat esperat d'un caràcter dominant. No obstant això, si el pol·len verd fertilitzava un estigma blanc, la progènie era blanca, però si els sexes dels donants s'invertien (pol·len blanc en un estigma verd), la progènie era verda.
Aquest patró d'[[herència no mendeliana]] va ser traçada posteriorment a un gen anomenat ''iojap ''que codifica una proteïna petita necessària per a l'assemblatge correcte dels [[ribosoma|ribosomes]] del [[cloroplast]]. Tot i que ''iojap ''es comporta d'acord amb les lleis de Mendel, si la mare és homozigòtica recessiva, la proteïna no es produeix, els ribosomes dels cloroplasts no es formen, i el [[plasmidi]] esdevé no funcional, ja que els ribosomes no poden ser importats en l'orgànul. La progènie podria tenir còpies funcionals del gen cromosòmic ''iojap'', però com els cloroplasts procedeixen exclusivament de la mare en la majoria de les angiospermes, que hauria estat inactivat en la generació anterior, i així es donen a les plantes blanques. Per contra, si un pare blanc està associat amb una mare verda amb cloroplasts funcionals, la descendència només s'hereten els cloroplasts funcionals, i per tant serà de color verd. En el seu article de 1909, Correns va establir el color de la fulla variegada com el primer exemple contundent de l'herència citoplasmàtica, proposant d'aquesta manera l'existència d'altres vies d'herència genètica a banda de la proposada per Mendel.
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació|autor=Correns, Carl.|títol=G. Mendel's Regel über das Verhalten der Nachkommenschaft der Rassenbastarde,|publicació=Berichte der deutschen botanischen Gesellschaft|volum=18|any=1900|pàgines=158–168}} An English translation by Leonie Kellen Piternick, "G. Mendel's Law Concerning the Behavior of Progeny of Varietal Hybrids," appears in Genetics [1950], pp.
* {{ref-publicació|cognom=Hagemann
|nom=R|any=2000|títol=Erwin Baur or Carl Correns: who really created the theory of plastid inheritance?
|publicació=J. Hered.
Línia 37:
|exemplar=6
|pàgines=435–40| pmid = 11218080|doi=10.1093/jhered/91.6.435 }}
* {{ref-publicació|cognom=Rheinberger
|nom=H J|any=2000|títol=[Carl Correns' experiments with Pisum, 1896-1899.]
|publicació=History and philosophy of the life sciences
Línia 43:
|exemplar=2
|pàgines=187–218| pmid = 11488142 }}
* {{ref-publicació|cognom=Rheinberger
|nom=H J|any=2000
|mes=December
Línia 51:
|exemplar=12
|pàgines=1089–96| pmid = 11147095 }}
* {{ref-publicació|cognom=Corcos
|nom=A F
|enllaçautor=
Línia 60:
|exemplar=5
|pàgines=330| pmid = 3316376 }}
* {{ref-publicació|cognom=Saha
|nom=M S|any=1981
|mes=Novembre
Línia 70:
{{commonscat}}
* http://www.hort.purdue.edu/newcrop/history/lecture33/r_33-1.html
{{Autoritat}}
| |||