Comtat d'Armanyac: diferència entre les revisions

Bernat VI va deixar al seu germà Gastó (mort el [[1326]]) el vescomtat de Fesenzaguet i al seu fill Joan I l'Armanyac i Fesenzac; aquest darrer, des del [[1314]] era del [[Comtat de Rodés|comte de Rodés]] per herència de la seva mare Cecília. El [[1362]] fou derrotat a la batalla de [[Launac]] per [[Gastó III de Foix|Gastó Febus]] i va haver de pagar un fort rescat, però després els Armanyac es van recuperar. Fou pare de [[Mata d'Armanyac]], casada amb l'infant [[Joan I el Caçador|Joan d'Aragó]], [[duc de Girona]] i [[comte de Cervera]]. A la seva mort, el [[1373]], el va succeir el seu fill Joan II ''el Desigual'', que a part d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, va rebre els vescomtats [[Vescomtat de Lomanha|de Lomanha]] i [[Vescomtat d'Auvilars|d'Auvillars]], procedents de l'herència de la seva madrastra Regina de Gòtia (morta el [[1325]]) i, a la mort de la seva mare Beatriu de Clermont ([[1364]]), el [[comtat de Charolais]] (o Charollais). Va morir el [[1384]] i el va succeir a Armanyac, Fesenzac, Lomanha i Auvillars el seu fill Joan IIIII. Casat amb la comtessa Margarida de [[Comtat de Comenge|Comenge]], fou comte consort, però no va tenir successió (Margarida va viure fins el [[1443]] i es va casar dues vegades més).

El noufill comtede iJoan vescomteII, fou[[Joan elIII filld'Armagnac]], que pretenia la [[Corona de JoanMallorca]], Joanva III,entrar alen qualguerra amb la [[Corona d'Aragó]] durant la [[Invasió d'Armanyac]], i per manca de descendència, a la seva mort el va succeir en tots els dominis el germà de Joan II, Bernat VII ([[1391]]), que fou a més a més comte de Pardiac i conestable de França.