Castell d'Amposta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 7:
El recinte jussà, organitzat al voltant d’un pati d’armes, era protegit per un sistema de doble fossat concèntric amb el riu als seus dos extrems. A l’àrea d'aquest recinte es conserva, a l'emmurallament fluvial un portal cec ogival, d'estil gòtic i funció purament estètica, que presenta un bon nombre de dovelles irregulars a l'arc, envoltat per restes de murs de paredat<ref name="patmapa" />, i al costat de l’entrada, soterrades i adossades a la muralla andalusina, unes estances alineades, del segle XIV-XV, que devien formar part dels edificis destinats a intendència i emmagatzematge de delmes i avituallaments per a la guarnició. La porta principal, que menava a la vila, actual nucli antic d'Amposta, estava protegida per una torre, anomenada de l'Hospital, situada en el contravall entre els dos fossats, de la qual es conserven restes de la base.
 
El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el [[Canal de la Dreta de l'Ebre|canal]] i el carrer del [[Carrer del Fossat|Fossat]], desembocant aproximadament a l'esquerra d'on actualment s'emplaça la pilastra del [[Pont penjant d'Amposta|pont penjant]]. El fossat interior, datat del segle X, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. A l'extrem est del fossat, contra el riu, s'emplaçava el recinte sobirà del castell, la [[Donjon|torre de l'homenatge]] anomenada Celòquia, separada del pati d'armes per un fossat entre el riu i el fossat interior. Per l'escarpa del fossat interior es conserva el pas de ronda, d’1,40 metres d’amplada, que discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. La part oest d’aquest fossat resta molt desfigurada, ja que al segle XIX s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina d'un molí arrosser. En aquest punt hi ha la base de torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV a l'escarpa del fossat interior, i assentada sobre la roca, en un punt d'inflexió de la muralla àrab, al lloc en que s'uneixen els dos fossats. Presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç. Només conserva una alçada de 5-6 metres, escapçada a nivell del primer pis, i dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest. {{CN}}
 
== Història ==