Cianur d'hidrogen: diferència entre les revisions

El L'àcid cianhídric es va aïllar per primer cop d'un pigment blau ([[blau prussià]]) conegut des de 1706, però l'estructura de la qual no es coneixia. Ara se sap que es tracta d’un polímer de coordinació amb una estructura complexa i una fórmula empírica de ferrocianur fèric hidratat. El 1752, el químic francès [[Pierre Macquer]] va fer l’important pas de demostrar que el blau prussià es podia convertir en [[òxid de ferro]] més un component volàtil i que es podia utilitzar per reconstituir-lo.<ref>Macquer, Pierre-Joseph (presented: 1752; published: 1756) [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k35505/f242 "Éxamen chymique de bleu de Prusse"] (Chemical examination of Prussian blue), ''Mémoires de l'Académie royale des Sciences'' , pp. 60–77.</ref> El nou component era el que actualment es coneix com a àcid cianhídric. Després del lideratge de Macquer, el químic suec [[Carl Wilhelm Scheele]] el va preparar per blau prussià el 1782,<ref>Scheele, Carl W. (1782) [https://books.google.com/books?id=mHVJAAAAcAAJ&pg=PA264#v=onepage&q&f=false "Försök, beträffande det färgande ämnet uti Berlinerblå"] (Experiment concerning the coloring substance in Berlin blue), ''Kungliga Svenska Vetenskapsakademiens handlingar'' (Royal Swedish Academy of Science's Proceedings), '''3''': 264–275 (in Swedish).