Cianur d'hidrogen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
mCap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 13:
== Història del descobriment ==
[[Fitxer:HexacyanidoferratIII_2.svg|esquerra|miniatura|L’ió de [[ferricianur]] de color vermell, un component del [[Blau de Prússia|blau prussià]].]]
El L'àcid cianhídric es va aïllar per primer cop d'un pigment blau ([[blau prussià]]) conegut des de 1706, però l'estructura de la qual no es coneixia. Ara se sap que es tracta d’un polímer de coordinació amb una estructura complexa i una fórmula empírica de ferrocianur fèric hidratat. El 1752, el químic francès [[Pierre Macquer]] va fer l’important pas de demostrar que el blau prussià es podia convertir en [[òxid de ferro]] més un component volàtil i que es podia utilitzar per reconstituir-lo.<ref>Macquer, Pierre-Joseph (presented: 1752; published: 1756) [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k35505/f242 "Éxamen chymique de bleu de Prusse"] (Chemical examination of Prussian blue), ''Mémoires de l'Académie royale des Sciences'' , pp. 60–77.</ref> El nou component era el que actualment es coneix com a àcid cianhídric. Després del lideratge de Macquer, el químic suec [[Carl Wilhelm Scheele]] el va preparar per blau prussià el 1782,<ref>Scheele, Carl W. (1782) [https://books.google.com/books?id=mHVJAAAAcAAJ&pg=PA264#v=onepage&q&f=false "Försök, beträffande det färgande ämnet uti Berlinerblå"] (Experiment concerning the coloring substance in Berlin blue), ''Kungliga Svenska Vetenskapsakademiens handlingar'' (Royal Swedish Academy of Science's Proceedings), '''3''': 264–275 (in Swedish).
 
Reprinted in Latin as: [https://books.google.com/books?id=BLo5AAAAcAAJ&pg=PA148#v=onepage&q&f=false "De materia tingente caerulei berolinensis"] in: Carl Wilhelm Scheele with Ernst Benjamin Gottlieb Hebenstreit (ed.) and Gottfried Heinrich Schäfer (trans.), ''Opuscula Chemica et Physica'' (Leipzig ("Lipsiae"), (Germany): Johann Godfried Müller, 1789), vol. 2, pages 148–174.</ref> i finalment es va donar el nom alemany ''Blausäure'' (lit. "àcid blau") per la seva naturalesa àcida a l'aigua i la seva derivació del blau prussià. En anglès, es va fer conegut popularment com a ''àcid prussic''.