Diferència entre revisions de la pàgina «Mefistofele»

8 bytes afegits ,  fa 11 mesos
m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
(retocs de format)
Etiqueta: editor de codi 2017
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
''Mefistofele'' va néixer, doncs, com un aïllat signe de contradicció en el si de l'òpera italiana, i com un intent d'adequar a aquesta
els nous corrents suscitades per Wagner i que el mateix Boito només coneixia, en tot cas, per les primeres obres del mestre alemany. N'hi havia prou en aquells anys, però, només amb la intenció, i ''Mefistofele'' va merèixer el suport dels crítics "avançats" com un lloable esforç en la direcció deguda: l'acostament als postulats de l'òpera alemanya.<ref name="LV1987" />
[[Fitxer:Boito e Verdi.jpg|thumbminiatura|esquerra|[[Arrigo Boito]] (esquerra) i [[Giuseppe Verdi]]]]
''Mefistofele'' ha ocupat des de l'estrena revisada un lloc relativament fix en el repertori internacional. L'obra de Goethe, ''Faust'', va tenir un gran impacte a tot Europa després d'haver-hi dedicat durant gairebé cinquanta anys de la seva vida. Molts músics la van musicar, com per exemple [[Gounod]], però la versió de Boito és possiblement la més completa i la que millor recull els diferents episodis de l'obra original. En el ''Mefistofele'' de Boito es planteja fins a cert punt el problema de la salvació de l'ésser humà, el tema del mal al món, així com els moments crucials de la segona part incloent la recerca de la bellesa i el pacte amb el diable, oferint-li la seva ànima a canvi de què s'aturi el temps i poder perpetuar la seva bellesa. Però quan això passa, ''Faust'' ja no està pensant en la bellesa física sinó en l'espiritual, i és per això que quan diu les paraules fatals «Arresti, sei bello» («Aturat, moment, ets bonic!»), ''Mefistofele'' ja ha perdut tot el poder sobre ell.
 
 
== Argument ==
[[Fitxer:Chaliapin F. (Шаляпин Ф. И.) 1910 as “Mefistofele”.jpg|thumbminiatura|[[Fiódor Xaliapin]] com a Mefistofele l'any 1910]]
===Pròleg===
En el cel. Déu rodejat per les forces celestials. Es presenta Mefistofele, qui es queixa que cada vegada li motiva menys temptar l'home. El cor celestial li pregunta si coneix l'ancià [[Faust (llegenda)|Faust]]. Ell respon que sí, i a més explica que el vell és fidel devot del Senyor. Aquesta consulta revifa l'interès del maligne per captar més serfs, la qual cosa l'indueix a apostar amb Déu per l'ànima de Faust. El seu envit és acceptat. Mefistofele desapareix. Després d'ell, les forces celestials es dissolen.
1.913.513

modificacions