Juditha triumphans: diferència entre les revisions

 

Una vegada establerta l'estructura, musicalment parlant, la forma oratori apareix a Venècia bastant tard si es compara amb la resta de ciutats importants italianes. Ho va fer de la mà de la [[Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri|Congregació de l'Oratori]], que ho va introduir a la seva pròpia església (''Santa María de la Consolació''), en la que es va establir en [[1660]]. El cultiu del gènere de l'oratori és una bona mostra de com les innovacions eren ràpidament transvasades d'uns a uns altres ospedali.

Així, l'Ospedale Mendicanti va ser el pioner a estrenar un dins de la pròpia institució ('L’anima pentita', de compositor desconegut). El [[1677]] l'Ospedale Incurabili es va unir a la moda i el [[1694]], l'Ospedale della Pietà. L'[[Ospedaletto (Trento)|Ospedaletto]] va trigar una mica més com a conseqüència de l'escassetat dels seus recursos: ho va fer el 1716 després del nomenament d'Antonio Pollarolo com a mestre di cor. Fins a 1690 eren en llengua vernacla, però el Mendicanti va posar en voga l'oratori llatí quan van produir ''Davidis conversio'', d'autor desconegut.

 

 

La característica més important de ''Juditha triumphans'' és la capacitat vivaldiana per a la caracterització. L'arsenal de recursos és tan gran que podríem detenir-nos en cada fragment per realitzar una anàlisi en profunditat. Ens centrarem no obstant això en una sèrie de mostres paradigmàtiques que il·lustrin a manera d'exemple la capacitat d'introspecció psicològica del músic. Vivaldi comença a dotar de significat a la seva música des del primer compàs i en el primer pentagrama, dedicat al redoblament dels timbals en exclusiva. Aquest fet, sumat a la utilització de parells de trompetes i oboès per al cor inicial ens parla de forma clara que ens trobem davant un oratori de caràcter militar. El cor representa als soldats de Holofernes i els caracteritza amb una escriptura homofònica, tractament sil·làbic del text, escasses [[Floritura (música)|floritures]] en l'escriptura i un gran nombre de passatges al uníson, visió molt eloqüent de l'exèrcit.

La durada d'aquest fragment inicial excedeix amb molt el temps habitual dels cors d'obertura en gèneres afins, com per exemple l'òpera, gràcies a la utilització d'una estructura dóna capo (a-b-a’), la qual cosa era habitual entre els oratoris, on el pes del component coral és molt més acusat.

 

 

Únicament 15 anys separen aquells primers oratoris de Fava amb aquest representant del barroc tardà, però quan les escoltem semblen que pertanyen a segles diferents.

Com a últim exemple i tal vegada el més bell i representatiu, tenim l'ària de Judith "Veni, veni, em sequere fida". Aquest és el text del llibret:

: ''Veni, veni, em sequere fida''

== Connotacions polítiques: el ''Carmen Allegoricum'' ==

el 1714 Venècia havia reprès els seus enfrontaments amb els seus eterns enemics, els [[Turquia|turcs.]] De fet, l'Imperi Otomà es va mantenir molt present a l'entorn de la Mediterrània malgrat diverses severes derrotes fins a mitjan segle XVIII.

A l'agost de [[1716]] Venècia va aconseguir dos grans triomfs sobre ells: l'alliberament de la fortalesa veneciana de [[Illa de Corfú|Corfú]] i la victòria del [[príncep Eugeni]] al capdavant de les tropes aliades cristianes.