Teatro San Carlo: diferència entre les revisions

 

D'igual manera, els cantants més prominents van actuar al San Carlo, i la major part d'ells van consolidar la seua fama a Nàpols, des de Lucrezia Anguiari, anomenada "La Cochetta", passant pels cèlebres [[castrato|castrati]] [[Gaetano Caffarelli]] (Gaetano Majorano), [[Farinelli (castrat)|Farinelli]] (Carlo Broschi) i [[Gizziello]] (Gioacchino Conti)—els tres procedents de conservatoris de la ciutat de Nàpols—fins [[Giovanni Velluti|Gian Battista Velluti]], el darrer castrato.

=== Reconstrucció ===

El [[12 de febrer]] de [[1816]] el San Carlo va ser destruït per un incendi. No obstant això, va ser redissenyat per l'arquitecte [[Antonio Niccolini]] i reconstruït en 10 mesos, per ordre del rei [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]], també Borbó. El [[12 de gener]] de [[1817]], el teatre reconstruït va ser inaugurat amb l'òpera ''[[Il sogno di Partenope]]'', de [[Johann Simon Mayr]]. [[Stendhal]] va assistir a la segona nit de la inauguració, i va escriure: « No hi ha res en tot Europa que puga comparar-se a aquest teatre, que puga donar-ne la més lleugera idea..., enlluerna els ulls, encisa l'ànima... »