Clau (notació musical): diferència entre les revisions

 

En teoria, atès que hi ha cinc línies al [[pentagrama]] i tres claus, es podria disposar de quinze claus possibles. No obstant això, sis d'aquestes claus són redundants. Per exemple, una clau de ''sol'' en tercera seria exactament igual que una clau de ''do'' en primera. Això deixa nou claus, totes les quals històricament van utilitzar-se: dues per a la clau de ''sol'', tres per a la clau de ''fa'' i quatre per a la clau de ''do''.{{sfn|Pérez Guitérrez|1985}} Fins i tot la clau de ''do'' en cinquena va arribar a ser utilitzada encara que és redundant en ser igual que la clau de ''fa'' en tercera. Per això, la clau de ''do'' es va guanyar el nom de «clau de ''do'' mòbil». En qualsevol cas, actualment només quatre claus s'empren amb regularitat: ''sol'' en segona, ''fa'' en quarta, ''do'' en quarta i ''do'' en tercera, de les quals les dues primeres són les més freqüents.{{sfn|Grabner|2001}}{{sfn|Randel|2003}}

<div style="text-align: center" >

{{columnes}}

|-

| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Bass clef with ref.svg|80px|Clau de fa en quarta]]

La clau de ''fa'' situada a la quarta línia del pentagrama es denomina clau de ''fa'' en quarta i antigament «clau de [[Baix (veu)|baix]]»,{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} ja que la música per a la veu de baix s'escrivia en aquesta clau. En l'actualitat, l'usen sobretot els instruments més greus de la corda fregada ([[violoncel]], [[contrabaix]]), juntament amb els més greus del vent-metall ([[tuba]], [[trombó]]) i del vent-fusta ([[fagot]], [[contrafagot]]). Pot trobar-se igualment en el pentagrama inferior de l'[[arpa]] o instruments de teclat com el [[piano]], així com en la música per a percussió (principalment usada per a [[timbales]], encara que a vegades també per a altres instruments com [[Caixa (instrument musical)|caixa]], [[bombo]] o [[Plat (instrument musical)|platerets]]). Es tracta de la clau en ús que permet escriure [[Registre greu|sons més greus]] sobre el pentagrama.{{sfn|Hiley|2001}}{{sfn|Sembos|2006|pp = ''23-26''}}

|}

|-

| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Baritone clef with ref.svg|80px|Clau de fa en tercera]]

La clau de ''fa'' situada a la tercera línia del pentagrama es denomina clau de ''fa'' en tercera i antigament «clau de [[baríton]]», ja que la música vocal per a baríton s'escrivia en aquesta clau. Era emprada com a clau de transposició per a instruments de tessitures greus.{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}} Avui dia, el seu ús està limitat pràcticament al transport per part dels intèrprets d'instruments no transpositors.

|}

|-

| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Mezzo-soprano clef with ref.svg|80px|Clau de do en segona]]

La clau de ''do'' situada sobre la segona línia del pentagrama es denomina clau de ''do'' en segona o «clau de [[mezzosoprano]]»,{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} a causa que la música per a mezzosoprano solia escriure's en aquesta clau. Actualment amb prou feines s'usa, excepte per a alguns fragments amb la finalitat d'evitar un excessiu nombre de línies addicionals en la música per a mezzosoprano,{{sfn|Alsina|1994|p = ''36''}}{{sfn|Gerou|1996|p = ''111''}} així com per al transport per part dels intèrprets d'instruments no transpositores.{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}

|}

[[Fitxer:Скрипичный ключ+15.svg|80px|Clau de transposició de dues octaves per sobre]]

| valign="top" width=" " | [[Fitxer:Tenorclefs.png|miniatura|Claus de transposició d'octava.]]

A vegades les claus no representen el so real que emet un instrument. En alguns casos l'instrument està afinat una [[Octava (música)|octava]] més greu del que indica la clau en la qual està escrit i en altres casos l'instrument està afinat una octava més agut. Això és conegut com a «transposició d'octava».{{sfn|Apel|1969|p = ''180''}}

 

|-

| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Music-neutralclef.png|80px|Clau neutral]]

La clau neutral o clau de percussió, a diferència de la resta de claus, no assigna notes musicals a les diverses línies i espais sinó que assigna instruments de [[Instrument de percussió|percussió d'altura no determinada]]. Es tracta d'una convenció que indica que l'escrit a continuació en el pentagrama és per a aquest tipus d'instruments, i per tant no té cap altura o [[afinació]] concreta. Amb l'excepció d'algunes distribucions de percussió comunes com la bateria, la codificació de línies i espais a instruments no està estandarditzada, per la qual cosa és necessària una llegenda o indicació sobre el pentagrama que assenyali el que cal tocar.{{sfn|Harnum|2004|pp = ''119-121''}} D'altra banda, els pentagrames amb una clau neutral no sempre tenen cinc línies; a vegades, les pautes musicals per a percussió només tenen una línia, encara que poden ser utilitzades altres configuracions.{{sfn|Fox|1995|pp = ''4-5''}}{{sfn|McGrain|1986|pp = ''14-33''}}

 

|-

| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Tablature.svg|60px|Clau de tabulatura]]

La música per a guitarra, baix i altres instruments amb [[trasts]] en moltes ocasions no apareix escrita en pentagrames tradicionals sinó en [[Tabulatura|tabulatures]]. A diferència dels pentagrames, no es representa la nota sinó la posició dels dits sobre els trasts. Per assenyalar que és una tabulatura s'indica al començament de l'obra amb les lletres TAB en sentit vertical en lloc d'una clau. El signe de TAB tindria el mateix significat que la clau de percussió, ja que no és una clau en sentit estricte sinó més aviat un símbol que s'empra en comptes d'una clau.{{sfn|Rudolph|Leonard|2005}}

El nombre de línies de la tabulatura no és necessàriament cinc, ja que cada línia representa una de les cordes de l'instrument. Així per exemple, s'utilitzen sis línies per a les guitarres de sis cordes i quatre línies per al baix tradicional. Els nombres que apareixen sobre les línies mostren en quin trast ha de tocar-se la corda.{{sfn|Snyder|1993|p = ''7''}}{{sfn|Fox|1995|p = ''3''}}