Surgència: diferència entre les revisions

Un fenomen relacionat es troba en l'[[equador terrestre|equador]]. Els vents orientals (que es dirigeixen a l'oest) bufant al llarg de l'equador a la [[Oceà Atlàntic|conca de l'Atlàntic]] porten aigua cap a la dreta (cap al nord) i aquests mateixos vents en la part sud de l'equador porten l'aigua cap al sud ([[efecte Coriolis]], en cada hemisferi indueixen a la massa en moviment a desplaçar-se cap a la dreta al nord i cap a l'esquerra en el sud), la divergència generada en l'equador resulta en una surgència amb aigua rica en nutrients, i resulta en el notable fet que a la regió equatorial es pot veure des de l'espai una ampla línia d'altes concentracions de fitoplàncton.

 

Surgències de gran escala es poden també trobar a l'[[Oceà Antàrtic]]. Aquí, els vents occidentals (que es dirigeixen a l'est) bufen al voltant de l'[[Antàrtida]], portant un flux d'aigua significant en direcció al nord. Des d'aquí no hi ha continents en una amplitud de latitud entre [[Amèrica del Sud]] i la punta de la [[Península Antàrtica]], una mica d'aquestes aigües és arrossegada des de grans profunditats. En molts models numèrics i síntesi observacionals, les surgències de l'Oceà Antàrtic representen la principal manera per la qual la profunda i densa aigua és duta a la superfície. A l'[[Atlàntic Nord]] i el Pacífic Nord també hi ha surgències més superficials produïdes pel vent, associades amb les circulacions del gir subtropical en el sentit del rellotge.