Or (heràldica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m #viquiestirada
Línia 1:
{{inacabat|data=novembre de 2019}}
[[Imatge:Heraldic Shield Or.svg|thumbnail|100px|right|Representacions de l'or]]
L''''or''' és un [[esmalt heràldic|esmalt]] [[or|daurat]] usat en [[heràldica]].<ref>{{cita DRAE|oro}}</ref><ref name=DicColor>{{cita libro|apellidos=Gallego|nombre=Rosa|títol=Diccionario Akal del color|año=2001|editorial=Akal|isbn=978-84-460-1083-8|apellidos2=Sanz|nombre2=Juan Carlos|página=450|consulta=28 de marzo de 2013}}</ref> L'or i l'[[Argent (heràldica)|argent]] són els esmalts heràldics que s'anomenen [[metall heràldic|metalls]]. S'acostuma a representar amb un color [[groc]] intens o, en alguns casos, amb un color daurat. Als gravats es representa per línies de punts, amb separació equidistant i alternats respecte de la línia següent.
Linha 23 ⟶ 22:
 
De les armes de Frederic I Barba-roja derivaria l'escut del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] i, a través d'aquest, l'actual [[escut d'Alemanya]].
 
== Noms, atribucions i significats en desús ==
 
Cap a l'inici del [[Renaixement]] <ref> {{ref_web | títol = Precious Peers and Planetary Princes | url = http://pages.ripco.net/~clevin/gemarms.html | consulta = 31 de desembre de 2012 | idioma = anglès | cognom = Levin | nom = Craig | urlarxiu = https://web.archive.org/web/20120314015244/http://pages.ripco.net/~clevin/gemarms.html | dataarxiu = 14 març 2012 }} </ref> es va desenvolupar un sistema de correspondències simbòliques per als colors heràldics que avui es troba en desús.
És de notar que cap l'any [[1828]] aquest sistema era considerat absurd pel [[heraldista]] anglès [[William Berry]], <ref name = Berry> {{cita llibre | cognoms = Berry | nom = William | títol = Encyclopædia Heraldica, Vol. 1 | editorial = Sherwood, Gilbert and Piper | ubicació = Londres | consulta = 31 de desembre de 2012 | idioma = anglès | data = c. 1828}} </ref> <ref group = "Nota" name = "Berry"> «Alguns heralds imaginatius de temps passats, per a major distinció i honor del portador de les armes, han cridat en la seva ajuda no només als cossos celestes, sinó a les més precioses pedres de l'orbe per descriure els colors de les armes dels prínceps sobirans i nobles de la terra; i han portat la seva imaginació encara més lluny, atribuint a cada planeta, signe celestial [zodiacal], pedra preciosa, metall i color les virtuts que representen, així com als mesos, dies, flors, elements, estacions de l'any, complexions i números que per aquests s'entenien. Sense subscriure a aquests capricis i fantasies, ni amb el desig de perpetuar aquestes bogeries, sinó simplement amb l'objecte de mostrar l'entusiasme extravagant amb què l'heràldica ha estat practicada algunes vegades, l'autor ha annexat un paradigma d'aquests absurds ... » </ref> tot i que l'espanyol [[Francisco Piferrer]], a l'any [[1858]], el comenta com si encara fos vàlid. <ref name = Piferrer/>
 
Si bé [[Jean Courtois]], Herald Sicilià del [[Regne d'Aragó]], esmenta en el seu tractat '' Le blason des couleurs '' ([[1414]]) que qualsevol d'aquestes associacions de l'or heràldic pot usar-se per [[Blasonament|blasonar]], <ref name = Sicille> {{cita llibre | títol = Le blason des couleurs en armes, livrées et devises | any = 1809 [reedició anotada d'un tractat de 1414] | editorial = Auguste Aubry | editor = Hippolyte Cocheris | autor = Jean Courtois (Sicille), Herald d'Alfons V, Rei d'Aragó | ubicació = París | consulta = 31 de desembre de 2012 | idioma = francès}} </ref> en la pràctica és possible que només s'hagin fet servir el sistema planetari i el sistema de [[Gema | pedres precioses]]. Per a Alberto i Arturo García Caraffa ([[1919]]), el blasonat amb gemmes corresponia als títols i el de planetes als sobirans. <Ref> {{cita llibre | cognoms = García Caraffa | nom = Alberto i Arturo | títol = Enciclopèdia heràldica i genealògica hispano-americana, Tom Primer | any = 1919 | editorial = Impremta de Antonio març | ubicació = Madrid | consulta= 31 de desembre de 2012 | pàgina = 32}} </ref>
[[Arthur Fox-Davies]] cita un exemple de blasonat amb pedres precioses que data de 1458. <ref> {{cita llibre | cognoms = Fox-Davies | nom = Arthur C. | títol = A Completi Guide to Heraldry | any = 1909 | editorial = TC & E.C. Jack | ubicació = Londres, Edimburg | url = http://openlibrary.org/books/OL7101030M/A_complete_guide_to_heraldry | consulta= 31 de desembre de 2012 | pàgina = 77 | idioma = anglès}} </ref> <ref group = " Nota "name =" Fox-Davies "> Blasonat de les armes atorgades a Mödling bei Wien a 1458:
'' Mit Namen ain Schilt gleich getailt in fasse, des ober und Maister tail von Rubin auch mit ainer fasse von Berlein, der under thail von grunt des Schilts von Schmaragaden, darinneain Pantel von Silber en Rampannt. ''
«És a dir, un escut tallat en parts iguals: la part superior i major de robí, també amb una faixa de perla; la part inferior del camp de l'escut de maragda, i en ell una pantera de plata, rampant. »</ref>
 
A sota es donen algunes de les antigues correspondències simbòliques de l'or heràldic, així com alguns dels noms «grecs» <ref group = "Nota" name = "Piferrer"> Els tractadistes heràldics de segles passats sostenien que els blasons s'havien originat en l'[[antic Egipte]], a l'[[antiguitat clàssica]] o fins i tot en successos relatats a l'[[antic Testament]] (veure García Caraffa, op. cit., pàg. 6). Per Piferrer, els noms citats correspondrien a les èpoques anterior i posterior a la destrucció de [[Troia]]. </Ref> que se li van atribuir.
 
{| class = "wikitable"
|-
| '''Noms «grecs»''' || '' Citrine '', '' cricasy '', '' emryagi '' <ref name = Sicille/>
|-
| '''Metall''' || l'[[or]] <ref name = Berry /> <ref name = Sicille /> <ref name = DeBara> {{cita llibre | cognoms = D'Bara | nom = Jérôme | títol = Le blason des Armoiries | any = 1579 | editorial = Impremta de Claude Rauot | ubicació = Lió | consulta= 6 de gener de 2013 | idioma = francès}} </ref> <ref name = LopezdeHaro> {{cita llibre | cognoms = López d'Haro | nom = Alonso | títol = Nobiliario genealògic dels reis i títols d'Espanya. Llibre I | any = 1622 | editorial = Impremta de Luis Sánchez | ubicació = Madrid |consulta = 27 març 2013 | pàgina = 4}} </ref>
|-
| '''Planeta''' || el [[Sol]] <ref name = Berry /> <ref name = Sicille /> <ref name = DeBara /> <ref name = LopezdeHaro />
|-
| '''Pedra preciosa''' || el [[topazi]], <ref name = Berry /> <ref name = Sicille /> <ref name = DeBara /> <ref name = LopezdeHaro /> el [[Rubí | carboncle]] <ref name = Piferrer />
|-
| '''Signe del Zodíac''' || [[Leo (astrologia) | Leo]] <ref name = Berry /> <ref name = DeBara /> <ref name = LopezdeHaro />
|-
| '''Element''' || l'aire, <ref name = Berry /> el foc <ref name = LopezdeHaro />
|-
| '''Estació de l'any''' || la [[primavera]] <ref name = Berry />
|-
| '''Mes''' || [[Juliol]] <ref name = Berry /> <ref name = DeBara /> <ref name = LopezdeHaro />
|-
| '''Dia de la setmana''' || el [[diumenge]] <ref name = Berry /> <ref name = Sicille /> <ref name = DeBara /> <ref name = LopezdeHaro />
|-
| '''Números''' || 1, 3, <ref name = Berry /> <ref name = DeBara /> 2, <ref name = Berry /> 7 <ref name = DeBara />
|-
| '''Arbre''' || el [[Cupressus | xiprer]] <ref name = LopezdeHaro />
|-
| '''Flor''' || la [[Calendula | calèndula]], <ref name = Berry /> <ref name = DeBara /> el [[Helianthus | gira-sol]], <ref name = Piferrer /> el [[Tagetes patula | clavell d'Índies]] , <ref name = DeBara /> la [[Lonicera | lligabosc]] <ref name = LopezdeHaro />
|-
| '''Ave''' || el [[Gallus | gall]], <ref name = Piferrer /> l'[[Oriolus | oriol]] <ref name = LopezdeHaro />
|-
| '''Quadrúpede''' || el [[Panthera leo | lleó]] <ref name = Piferrer />
|-
| ''' «Peix»''' || el [[Delphinidae | dofí]] <ref name = Piferrer />
|-
| '''Edat de l'home''' || l'adolescència, <ref name = Sicille /> <ref name = DeBara /> <ref name = LopezdeHaro /> la joventut <ref name = Berry />
|-
| '''Complexió humana''' || [[Temperament # Temperament sanguini | sanguínia]] <ref name = Berry /> <ref name = LopezdeHaro />
|-
| '''[[Virtuts teologals]] i [[Virtuts cardinals | cardinals]]' '' || la [[fe]], <ref name = Berry /> <ref name = Sicille /> <ref name = DeBara /> la [[Justícia]], <ref name = Sicille /> la [[caritat]] <ref name = LopezdeHaro />
|-
| '''Virtuts i qualitats mundanes''' || la constància, <ref name = Berry /> <ref name = Sicille /> <ref name = DeBara /> la noblesa, la riquesa, la solidesa, la puresa, <ref name = Sicille /> <ref name = DeBara /> la gravetat, l'amor, el poder, l'alegria, la llarga vida i l'eternitat, la santedat, la paciència, la saviesa, la glòria divina, <ref name = Sicille /> l'esplendor, la benignitat, la força, la perfecció , la fidelitat, <ref name = DeBara /> la cavalleria, la generositat, la sobirania, la salut, la prosperitat, la clemència <ref name = Piferrer />
|-
| '''Obligacions del portador''' || fer bé als pobres i defensar a la seva pàtria <ref name = LopezdeHaro />
|}
 
A més, l'or seria «el més noble» dels colors heràldics. <Ref name = Sicille /> <ref name = DeBara /> <ref name = LopezdeHaro />
 
== Notes ==
<references group="Nota"/>
 
== Referències ==