Accadi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais dobles
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 24:
 
L'exemple quatre a la imatge inferior mostra una altra particularitat del sistema d'escriptura cuneïforme accadi: molts símbols sil·làbics manquen d'un valor fonètic clar. Alguns com ''AḪ'' no diferencien la vocal. Tampoc no hi ha una referència clara en l'altre sentit, d'un so donat a un símbol específic. Així doncs, la síl·laba ''-ša-'' pot representar-se tant amb el símbol ''ŠA'' com amb el símbol ''NÍĜ''. Això ocorre àdhuc al mateix text de mode intermitent.
[[Fitxer:AkkadischLand.png|thumbminiatura|[[Escriptura cuneïforme]] (forma neoassíria)<br />(1 = Signe lexical (SL) "mesclar"/signe sil·làbic (SS) ''ḫi'',<br />2 = SL "Pou",<br />3 = SS ''aʾ'',<br />4 = SS ''aḫ, eḫ, iḫ, uḫ'',<br />5 = SS ''kam'',<br />6 = SS ''im'',<br />7 = SS ''bir'').]]
 
=== Desenvolupament de l'idioma ===
L'accadi antic s'empra fins a final del [[mil·lenni III aC]], quan és reemplaçat pel babiloni i l'assiri. Ja al [[segle XXI aC]] aquests dos dialectes principals s'han fet clarament diferenciables. El babiloni antic, com l'idioma mariota, molt proper a ell, és molt més innovador que l'assiri antic, que és més arcaïtzant, i que l'eblaïta, del qual està més allunyat des del punt de vista lingüístic i geogràfic. Per exemple, al babiloni antic es troba per primera vegada la forma ''lu-prus'' (jo vull triar) en cop de la més antiga ''la-prus''. Tot i així, l'assiri també introdueix innovacions com l'anomenada harmonia vocal assíria, una [[harmonia vocàlica]] diferent del sistema del [[turc]] o del [[finès]]. L'eblaïta és molt arcaïtzant.
 
[[Fitxer:Cuneiform script.jpg|thumbminiatura|Escriptura accàdia]]
 
El babiloni antic és l'idioma del rei [[Hammurabi]], qui crea l'[[Estela de Hammurabi]], un dels texts legals més antics. A partir del [[segle XV aC]] es parla del babiloni mitjà. La divisió es produeix amb la irrupció dels [[kasita|kasites]], que conquereixen Babilònia cap al 1150 aC i hi governen durant uns 300 anys. Aquests prenen l'idioma accadi per al seu ús sense influir molt amb el seu idioma d'origen. Durant la seva edat d'or, el babiloni mitjà és considerat com l'idioma escrit de la diplomàcia a tot l'antic Orient, àdhuc a [[Egipte]]. En aquest temps es produeixen també nombrosos préstecs dels idiomes semites del nord-est i de l'[[hurrita]], tot i que aquests s'empraven sobretot a les regions limítrofes de la regió de parla accàdia.