Aeronau: diferència entre les revisions

== Classificació pel mètode de sustentació ==

=== Aeronaus més lleugeres que l'aire (aeròstats) ===

Els [[aeròstat]]s volen, ja que la densitat de l'aparell és menor que la de l'[[aire]], provocant així un efecte de sustentació similar a l'[[empenyiment]] d'un cos submergit a qualsevol altre fluid (vegeu el [[principi d'Arquimedes]]). Floten de la mateixa manera que els [[vaixell]]s a l'aigua, tanmateix, a diferència de l'aigua, la densitat de l'aire no és homogènia disminuint a mesura que s'ascendeix. La força sustentadora ''L'' d'un aeròstat de volum ''V'' ple d'un [[gas]] de [[densitat]] ρ' menor que la densitat ρ de l'aire a l'altitud de vol ve donada per:

 

 

== Usos de les aeronaus ==

=== Ús civil ===

Estan incloses en aquesta categoria aeronaus que fan vols regulars i puntuals de transport de càrrega i passatgers, incloent-hi també altres usos més puntuals com la vigilància, el rescat, l'entrenament o l'ús recreatiu.

Degut a la combinació de necessitats i d'aparells que les poden cobrir, és convenient donar una llista segons la funcionalitat, ja que els casos particulars dels usos s'han de tractar un a un, resultant una llista prou heterogènia, ja que a banda dels anteriors s'aprofiten per a: fotografia aèria, filmacions, retransmissions, publicitat, control i informació del trànsit, treballs agrícoles, recerca pesquera, i d'altres no llistats abans.

 

==== Vols d'aerolínia programats ====

{{article principal|Aerolínia}}

==== Vols de planador ====

{{article principal|Planador}}

Se sol fer ús de planadors amb fins recreatius i els solen fer servir aficionats a aquesta modalitat de vol. Per tal d'engegar el vol cal que el planador se situe a una [[altura (magnitud)|altura]] suficient, ja que depèn de la seua [[energia potencial]] inicial i d'altres mitjans naturals per fer el vol. El pilot no només se serveix de les variacions d'altura per tal de guanyar [[velocitat]], també s'aprofiten els corrents atmosfèrics i tèrmics; el grau d'aquest aprofitament depèn de l'habilitat i l'experiència del pilot, que troba aquests corrents i pot recórrer d'un lloc a un altre aprofitant-se de les fonts emanadores de corrents. La pràctica que se segueix en trobar un corrent consisteix a volar en espiral per tal d'agafar altura. Els vols amb aquestes aeronaus poden tenir una durada considerable, ja que amb l'aprofitament dels corrents poden fer-se grans distàncies.<ref name=AOPA/> En la pràctica aquestes aeronaus són remolcades per una altra amb motor fins al punt de partida o bé es llancen des de grans altures per tal d'iniciar el vol.

 

==== Ús d'helicòpters ====

{{article principal|Helicòpter}}

Els helicòpters són aeronaus molt emprades als vols civils a causa de la seua versatilitat. La capacitat d'enlairar-se en vertical els fa molt apropiats per prendre pistes curtes o espais reduïts com, per exemple, terrats per tal d'enlairar-se. És normal fer servir helicòpters per part dels serveis públics a les ciutats, per a tasques de vigilància o [[Incendi|emergències de foc]] o ferits. En el cas especial de les emergències són útils per ser capaços d'arribar als llocs on efectuar les tasques de salvament, fins i tot si s'han produït catàstrofes que n'impedeixen l'accés.<ref name=Sanderson>{{ref-web|

url= http://www.rotor.com/membership/rotor/rotorpdf/spring%2030.pdf|títol=Emergency Helicopter Landing Facilities|autor=Sanderson,B.}}</ref> Es poden fer servir també en casos d'emergències quan cal una visió aèria de situacions complicades i dels moviments de la gent, podent també transportar experts i equipament al lloc designat.<ref name=bbkbund>{{ref-web|títol=Flyer Civil Protection Helicopter|url= http://www.bbk.bund.de/nn_1047878/SharedDocs/Publikationen/EN/booklets__leaflets/Flyer__Civil-Protection-Helicopter,templateId=raw,property=publicationFile.pdf/Flyer_Civil-Protection-Helicopter.pdf|autor= BBK}}</ref>

=== Ús militar ===

{{Principal|Aviació militar}}

El nombre d'aeronaus d'ús militar és petit, quan es compara amb el gran nombre d'aeronaus civils. Estan incloses en aquesta categoria, caces, helicòpters i altres avions dissenyats per l'exèrcit, o bé es tracte d'adaptacions dels civils amb petites modificacions o bé quan es fan dissenys específics per transportar càrrega i soldats o entrenar pilots.

 

L'abastament en vol consisteix a transferir càrrega de combustible entre aeronaus durant el vol,<ref>{{GEC|0154610|abastament en vol}}</ref> per tal de reomplir el dipòsit d'una de les aeronaus sense aterrar i així augmentar-ne l'abast. Aquesta missió la realitzen avions especialitzats, sovint avions de transports adaptats, i tan sols és possible si l'altra aeronau compta amb un receptacle apte per a l'abastament aeri. La correcta planificació de l'abastament en vol a les missions és útil, ja que permet enlairar-se amb una major càrrega d'equipament o de personal que si s'hagués de carregar tot el combustible de partida. L'abastament en vol es planteja també com a instrument per mantenir a l'aire les aeronaus no tripulades que es dediquen a la vigilància de territoris.<ref name=Bowers>{{ref-web|títol=Estimation algorithm for autonomous aerial refueling using a vision based relative navigation system|url= http://txspace.tamu.edu/bitstream/handle/1969.1/2700/etd-tamu-2005B-AERO-Bowers.pdf?sequence=1|pàgina=14|autor=Bowers, R.E.}}</ref>

 

==== Transport ====

{{AP|Avió de transport}}

 

== Història ==

Els primers dissenys fets per inventors, que foren seguits per les proves de vol dels aventurers de l'[[aviació]], no tenien un coneixement massa profund de les propietats sustentadores de les geometries dels cossos a l'aire. Només comptaven amb les observacions de les aus i consideraven l'energia muscular com l'únic mitjà per donar potència a les aeronaus. A l'altra banda hi són les conegudes llegendes de l'antiguitat, [[Dèdal]], Abaris, Archytas que són l'expressió del desig de l'home de volar.

 

Hi ha constància de vols de planador a Al-Andalus, durant la renaixença amb la [[dinastia omeia]] a l'[[emirat de Còrdova]]. En aquest context l'inventor [[Abbas Ibn Firnas]], va fer servir ales entelades amb estructura de fusta amb èxit l'any 875,<ref name=Lienhard>{{ref-web|url= http://www.uh.edu/engines/epi1910.htm |títol=No. 1910: 'Abbas Ibn Firnas |autor=Lienhard, J.H. | consulta=2009-06-12}}</ref> per llançar-se del minaret de la [[Mesquita de Còrdova]].<ref name=theIndependent>{{ref-web|títol=How islamic inventors changed the world|url= http://www4.ncsu.edu/~jwosbor2/articles/islamic_inventions.pdf|autor=The Independent On-line}}</ref> El resultat d'aquesta prova es considera un èxit, llevat pel fet del mal aterratge que va patir, per no proveir-se d'una manera de cessar la sustentació al final del vol.<ref name=Lienhard/>

 

Ja a la renaixença, es troben les propostes de [[Leonardo da Vinci]], el pintor, escultor, arquitecte i enginyer, que no només va fer dissenys sobre paper i la construcció d'un paracaigudes operatiu, sino que va anar més enllà i va considerar la idea de construir un aparell per tal de propulsar un parell amb ales, trobant-ne prou dissenys als seus blocs de notes.<ref name=Chanute>{{ref-web|url= http://invention.psychology.msstate.edu/i/Chanute/library/Prog_Wings_Nov1891.html |títol=Progress in Flying Machines |autor=Chanute, O. |any=1891 | consulta=2009-06-12}}</ref>