Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Otó en va fer campanyes infructuoses al sud d'Itàlia en diverses ocasions entre 966-972. En [[967]], donava el [[ducat de Spoleto]] a [[Pandulf Ironhead]], príncep de [[Benevent]] i [[Capua]], un aliat poderós en el [[Mezzogiorno]]. L'any ([[968]]) Otó deixà el setge de [[Bari (Pulla)|Bari]] a càrrec de Pandulf, però el duc aliat era capturat en la [[batalla de Bovino]] pels [[Imperi BizantíRomà d'Orient|bizantinsromans d'Orient]]. El [[972]] l'emperador bizantí [[Joan I Tsimiscés]] reconeix el títol imperial d'Otó i acceptà un matrimoni entre el fill d'Otó i hereu de la corona, [[Otó II, emperador romanogermànic|Otó II]], i la seva neboda [[Teòfan Escleros]]. Pandulf va ser alliberat del seu captiveri.