Ducat de Calàbria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia
Cap resum de modificació
Línia 3:
El '''ducat de Calàbria''' va ser un antic [[ducat]] de sobirania [[Imperi Bizantí|bizantina]] localitzat en la [[Itàlia meridional]]. Va sorgir durant el [[segle VI]] agregant la regió del [[Brucis|Bruttium]] a [[Pulla]]. Els seus confins septentrionals estaven constituïts per una muralla defensiva construïda per salvaguardar el territori de l'amenaça dels [[Longobards|llombards]].
 
[[Fitxer:ByzantineEmpire717+extrainfo+themes.PNG|miniatura|esquerra|250x250px|ElLa [[Thematema (divisió administrativa)|thematatema]] en el [[717]]]]
[[Fitxer:Thema_di_calabria_anno_mille.jpg|thumb|254x254px|ElLa ''thematema de Calàbria'' cap a la meitat del segle VIII]]
 
El [[753]] el sobirà dels [[longobards]], [[Aistulf de Friül]], va annexar als seus propis dominis diversos territoris grecs, mentre [[Reggio de Calàbria|Reggio]] amb bona part de [[Calàbria]] van quedar sota l'administració de [[Constantinoble]] en forma de ducat. Cap a l'inici del [[segle IX]] la Calàbria grega comprenia el territori que va de Reggio de Calàbria a [[Rossano]], amb capital a Reggio; mentre que la restant part septentrional formava part del [[Ducat i Principat de Benevent|ducat de Benevent]], que s'estenia de [[Cosenza]] a [[Chieti]]. Entre els segles VIII i IX les possessions a [[Itàlia]] de l'Imperi Bizantí es van reduir progressivament solament al ducat de Calàbria, que comprenia en l'època, d'una part, la [[Calàbria]] al sud de la vall del riu [[Crati]], i de l'altra [[Gallipoli (ciutat d'Itàlia)|Gallipoli]] i [[Otranto]] sobre la franja costanera de Pulla, i l'emperador va haver d'enviar una flota per fer front a [[Conquesta musulmana de Sicília|l'amenaça musulmana.]]<ref name=Hakkert/>
Línia 10:
L'emperador bizantí [[Basili el Macedoni]] (867-886) va fer de [[Reggio de Calàbria|Reggio]] la [[metròpoli]] de les possessions gregues d'Itàlia meridional.
 
Els [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]] van dividir el [[975]] el [[Catepanat d'Itàlia]] en tres àrees, ella thematema de Longobardia, amb capital a [[Bari (Pulla)|Bari]], ella thematema de Calàbria, amb capital a [[Reggio de Calàbria|Reggio]] i ella thematema de [[Lucània]], amb capital a [[Tursi]].<ref name=Hakkert>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Byzantinische Forschungen |volum=Volum 13 |url=https://books.google.es/books?id=X1VoAAAAMAAJ&q=thema+de+Langobardia+Cal%C3%A0bria&dq=thema+de+Langobardia+Cal%C3%A0bria&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiR8Mfl147RAhUENVAKHbAXAsEQ6AEIMjAD |llengua= |editorial=Verlag Adolf M. Hakkert |data=1988 |pàgines=74 |isbn=}}</ref> En el curs del [[segle VIII]] [[Reggio de Calàbria|Reggio]] sorgeix com a seu episcopal del [[Duc|ducat]].
 
Els [[Grècia|grecs]] van ser finalment expulsats de la [[Conquesta normanda d'Itàlia Meridional|Itàlia meridional pels normands]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procter |nom=George |títol=The History of Italy: From the Fall of the Western Empire to the Commencement of the Wars of the French Revolution |volum=vol.1 |url=https://books.google.es/books?id=3cJDAAAAYAAJ&pg=PA119&dq=norman+conquest+italy+calabria&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjU57ng3I7RAhWOOFAKHULkCFIQ6AEIODAE#v=onepage&q=Apulia%20and%20Calabria&f=false |llengua=anglès |editorial=G. B. Whittaker |data=1825 |pàgines=119 |isbn=}}</ref> que van unir el Catepanat d'Itàlia al [[Regne de Sicília]] de la [[casa d'Hauteville]].