Amèrica precolombina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |right|thumb -> |miniatura
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1:
[[Fitxer:America 1000 BCE.png|333px|thumbminiatura|Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al [[segle XI aC]] ]]
L''''Amèrica precolombina''' conforma un període [[historiografia|historiogràfic]] que incorpora totes les subdivisions del període de la [[història]] i la [[prehistòria]] a les [[Amèriques]] abans de l'aparició d'importants influències europees al [[continent americà]], que abasta l'època de la colònia original al [[paleolític superior]] a la colonització europea durant l'[[edat moderna]].
 
Línia 27:
== Desenvolupament de les civilitzacions d'Amèrica del Nord ==
{{AP|Amerindi nord-americà}}
[[Fitxer:Emerald Mound.jpg|thumbminiatura|Monticle de la cultura del Mississipí]]
La majoria dels pobles nadius nord-americans eren tribus de nòmada-caçadors, encara que d'altres havien desenvolupat civilitzacions basades en l'agricultura. No obstant això, aquestes civilitzacions no van ser tan avançades tecnològicament ni políticament com les civilitzacions [[Mesoamèrica|mesoamericanes]] de més al sud. La majoria d'aquestes tribus van formar poderoses confederacions per lluitar contra la colonització europea.
 
Línia 36:
== Mesoamèrica ==
{{AP|Mesoamèrica|pobles indígenes de Mèxic}}
[[Fitxer:Telamones Tula.jpg|thumbminiatura|Guerrers tolteques a Tula, [[Hidalgo (estat)|Hidalgo]] ]]
Mesoamèrica va ser la regió que s'estenia des del centre de [[Mèxic]] (des del [[Tròpic de Càncer]]) cap a la frontera nord-oest de [[Costa Rica]]. A aquesta regió es van desenvolupar civilitzacions agràries complexes i avançades per 3.000 anys abans de l'arribada dels primers europeus. A més, Mesoamèrica va ser també una àrea sociocultural i ambiental ocupada per nombrosos pobles antics que compartien (i desenvolupaven) algunes creences religioses, l'art, l'arquitectura i llurs avanços tecnològics. L'aliment més important d'aquests pobles seria el [[blat de moro]]; de fet, aquest cultiu seria venerat i incorporat a llur teologia. No obstant això, aquesta regió no era pas hegemònica: era una regió multicultural, multiètnica i multilingüe, i cada poble conservaria una cultura amb característiques úniques en la seva cosmovisió i organització social. Fins i tot, avui dia a Mèxic els pobles amerindis parlen 62 [[llengües de Mèxic|llengües diferents]] (i diversos dialectes d'aquestes) que han sobreviscut amb el pas del temps.
 
Línia 61:
 
== Civilitzacions sud-americanes ==
[[Fitxer:Machu-Picchu.jpg|thumbminiatura| [[Machu Pichu]], la ciutat perduda dels inques]]Les civilitzacions sud-americanes es van començar desenvolupar des del 3000 aC. La primera civilització de la qual es té coneixement és la [[civilització de Norte Chico]] de la regió del [[Perú]]. Malgrat el descobriment d'algunes construccions piramidals, els historiadors encara dubten de l'establiment de grans centres urbans d'aquesta civilització.
 
Entre el 900 aC i el 300 aC es va desenvolupar la civilització [[chavín]], també a la regió del [[Perú]]. Aquesta seria una civilització molt avançada que desenvoluparia l'agricultura, l'art i la [[metal·lúrgia]]. Després del decaïment d'aquesta cultura, va sorgir la cultura [[moche]].
Línia 72:
=== Imperi Maia ===
{{AP|Imperi Maia}}
[[Fitxer:Palenque temple of the inscriptions.jpg|thumbnailminiatura|[[Temple de les Inscripcions]] a [[Palenque]], Mèxic]]
[[Fitxer: Maya-Maske.jpg|miniatura|Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic.]]
Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és [[Mèxic]] i a l'[[Amèrica Central]], establint una de les cultures ''mesoamericanes'' més importants abans de l'arribada dels espanyols. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la [[llengua maia]]. La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de [[Guatemala]], [[Belize]], [[Hondures]], [[El Salvador ]] i en cinc estats del sud-est de [[Mèxic]]: [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatán]], amb una [[història]] d'aproximadament 3.000 anys. Durant aquest llarg temps, en aquest territori es van parlar centenars de dialectes que generen avui prop de 44 [[llengües maies]] diferents. Parlar dels "antics maies" és referir-se a la història d'una de les cultures [[Mesoamèrica|mesoamericanes]] precolombines més importants, ja que el seu llegat científic i astronòmic és mundial. La literatura maia il·lustra la vida d'aquesta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el [[Popol Vuh]], els diversos llibres del Chilam Balam, en són mostra. El que sí que va ser destruït amb la conquesta és el model de [[civilització]] que fins a l'arribada dels primers espanyols, havia generat tres mil·lennis d'història. La [[Conquesta d'Amèrica|conquesta espanyola]] dels pobles maies no es va consumar fins al [[1697]], amb la presa de Tayasal, capital dels maies Itzá, i Zacpetén, capital dels maies Ko'woj, al Petén (actual [[Guatemala]]). L'últim estat maia va desaparèixer quan el govern mexicà de [[Porfirio Díaz]] va ocupar el 1901 la seva capital, Chan Santa Cruz, donant així fi a l'anomenada Guerra de Castes. Els maies van fer grans i impressionants construccions des del Preclàssic mitjà i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localitzades a la Conca del Mirador, al nord del Petén, i durant el Clàssic, les conegudes [[ciutat]]s de [[Tikal]], Quiriguá (ambdues les primeres a ser declarades [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], el 1979 i 1981 respectivament), Palenque, Copán, Río Azul, Calakmul, Comalcalco (construïda de maó cuit), així com Ceibal, Cancuén, Machaquilá, Dos Pilas, Uaxactún, Altún Ha, Piedras Negras i molts altres llocs en l'àrea. Es pot classificar com un imperi, però no se sap si al moment de la colonització van imposar la seva cultura o si va ser fruit de la seva organització en [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] independents, la base era l'[[agricultura]] i el [[comerç]]. Els monuments més notables són les [[piràmides]] que van construir en els seus centres [[Religió|religiosos]], al costat dels palaus dels seus governants (llocs de govern i residència dels nobles), sent el major trobat fins ara el de Cancuén, al sud del Petén, moltes de les estructures estaven decorades amb pintures murals i adorns d'[[estuc]]. Altres restes [[Arqueologia|arqueològiques]] importants inclouen les lloses de [[pedra]] tallada usualment anomenades esteles (els maies en deien ''tetun'', 'tres pedres'), que mostren efígies dels governants al costat de textos [[logograma|logogràfics]] que descriuen les seves genealogies, entronitzacions, victòries militars, i altres èxits. La ceràmica maia està catalogada com una de les més variades, fines i elaborades del món antic. Els maies participaven en el [[comerç]] a llarga distància a [[Mesoamèrica]], i possiblement més enllà. Entre els béns de comerç hi havia el [[Jade (mineral)|jade]], el [[cacau]], el [[blat de moro]], la [[sal (condiment)|sal]] i l'[[obsidiana]].
Línia 78:
=== Imperi Asteca ===
{{AP|Imperi Asteca}}
[[Fitxer:Provincias tributarias de la Triple Alianza (s. XVI).svg|thumbminiatura|Extensió efectiva de l'Imperi asteca]]
[[Fitxer:Codex of tlatelolco.JPG|thumbminiatura|Còdex asteca]]
Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura [[nahua]] a la zona de [[Mesoamèrica]] que va existir des del [[segle XII]] al [[segle XVI]]. Van bastir un gran imperi la capital del qual va ser [[Tenochtitlan]], sobre una illa del llac de Texcoco, on avui es troba la [[ciutat de Mèxic]]. Els asteques van parlar la llengua [[nàhuatl]], que va ser la ''lingua franca'' de tota la regió.
L'Imperi asteca difereix dels imperis europeus de la història. Com els imperis europeus, va ser ètnicament divers; tanmateix, l'Imperi asteca es va basar principalment en un sistema tributari, i no pas en un sistema de govern. Encara que les ciutats sota el control asteca van realitzar enormes pagaments de tributs, l'arqueologia ha demostrat que el benestar social dels pobles va millorar després de ser conquerits. Això va ser causa de l'increment del [[comerç]] i de les millores en els camins i les comunicacions amb altres pobles.
Línia 86:
 
==== Sacrificis humans ====
[[Fitxer:Tzompantli Tovar.jpeg|thumbminiatura|Representació del Temple Major i dels sacrificis de la seva dedicació.]]
Els sacrificis humans es realitzaven a [[Mesoamèrica]] i [[Sud-amèrica]] segles abans de l'establiment de l'Imperi asteca. Hi ha registres que indiquen que eren comuns per la [[civilització olmeca]], la [[civilització maia]] i la [[Imperi inca|civilització inca]]. Tanmateix, els asteques van ser els primers a realitzar-los contínuament i a gran escala. Segons els registres asteques, en la dedicació del [[Temple Major]], es van sacrificar 84.400 persones. La majoria dels historiadors creuen que aquesta és una xifra molt exagerada; això no obstant, mostra la característica única del sacrifici massiu de les festivitats asteques.