Arbre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 23:
 
== Característiques específiques dels arbres ==
[[Fitxer: Tree drawing.png |thumbminiatura|Dibuix de les parts d’un arbre]]
===Morfologia elemental d’un arbre===
Des del punt de vista d’un observador un arbre consta de tres parts principals: [[arrel (botànica)|arrels]], [[tronc]] i [[capçada]].
Línia 33:
 
=== Morfologia dels organismes arboriformes ===
[[Fitxer:Buchenstamm.jpg|thumbminiatura|Un tronc robust]]
[[Fitxer:Betula lenta Baumstamm.jpg|thumbminiatura|Vista detallada d'un tronc]]
[[Fitxer:Cirio_columnaris,_boojum_tree.jpg|thumbminiatura|''[[Fouquieria columnaris]]'', de la [[Baixa Califòrnia]], sovint és considerat un [[cactus]] a causa de la seva aparença]]
[[Fitxer:Windbruch.jpg|thumbminiatura|Troncs danyats pel vent]]
[[Fitxer:BlätterDurchRinde.jpg|thumbminiatura|Sorgeixen noves fulles a través de l'escorça vella]]
Els organismes arboriformes presenten una gran varietat de [[morfologia (biologia)|morfologies]]. Al concepte d'arbre se sol associar la copa, el tronc i les arrels. Les falgueres arboriformes i la majoria de palmeres tenen troncs simples dels quals no es projecten branques, sinó fulles disposades de manera similar a cabells i sovint "plomoses". Sobretot no presenten cap forma de [[creixement secundari]], de manera que no són arbres autèntics.
 
Línia 59:
 
La forma d'arbre ha evolucionat separadament en classes de plantes sense parentiu, en resposta a uns desafiaments mediambientals similars, fent d'ell un exemple clàssic d'[[evolució paral·lela]]. Amb unes 100.000 [[espècies]] arbòries aproximades, el nombre d'espècies en tot el món pot suposar el 25% de totes les espècies de [[planta|plantes]] vives.<ref>{{ref-web|url=http://www.talkbx.com/2008/05/02/scientists-to-capture-tree-dna-worldwide/#more-835 |títol=TreeBOL project |llengua= anglès |consulta=11 juliol 2008}}</ref> La majoria de les espècies arbòries creixen en regions [[clima tropical|tropicals]] del món, moltes de les quals encara no han sigut investigades en profunditat pels botànics, cosa que fa que la diversitat d'espècies i àrees de distribució s'entenguen de manera fragmentària.<ref>Friis, Ib, and Henrik Balslev (2005). ''Plant diversity and complexity patterns: local, regional, and global dimensions: proceedings of an international symposium held at the Royal Danish Academy of Sciences and Letters in Copenhagen, Dinamarca, 25–28 de maig de 2003.'' Biologiske skrifter, 55. Copenhague: Royal Danish Academy of Sciences and Letters. pàg. 57-59.</ref>
[[Fitxer:Yellow tree.jpg|thumbminiatura|Àrbre tropical a l'[[Estat de Campeche|estat mexicà de Campeche]]]]
 
A l'abril de 2007 la datació dels primers arbres coneguts era del rang de fa 380 milions d'anys, en ple [[devonià]], quan els animals [[vertebrats]] amb prou faenes començaven a colonitzar les terres emergides. Estos arbres, del gènere ''[[Wattieza]]'', que poblaven zones actualment corresponents a Amèrica,<ref name="Wattieza">{{ref-web|títol= Científicos reconstruyen el árbol más antiguo del mundo |editor= ''20 Minutos'' | url = http://www.20minutos.es/noticia/224977/0/arbol/fosil/devonico/ |data= 19 abril 2007 |consulta= 27 gener 2014 |llengua= castellà}}</ref> probablement van enriquir l'atmosfera amb oxigen produït mitjançant la fotosíntesi i van afavorir d'esta manera el desenvolupament d'espècies superiors d'animals fora dels [[mar]]s. Els arbres més antics eren [[Ciateal|falgueres ciateals]], [[Equisetaceae|equisetàcies]] i [[Licopodiofití|licopodiofitines]], que van créixer en boscos en el [[carbonífer]]. Encara sobreviuen falgueres ciateals, tot i que les úniques equisetàcies i licopodiofitines que queden no tenen forma d'arbre. Més tard, durant el [[triàsic]], van aparéixer les [[Pinidae|coníferes]], els [[Ginkgo biloba|ginkgos]], els [[Cicàdid|cicàdids]] i altres [[Gimnosperma|gimnospermes]], i posteriorment els [[magnoliofitins]] en el [[cretaci]].<ref name="Flors">{{ref-web|autor= Bagley, M |títol= Cretaceous Period: Facts About Animals, Plants & Climate |editor= Live Science | url = http://www.livescience.com/29231-cretaceous-period.html |llengua= anglès |data= 1 maig 2013 |consulta= 27 gener 2014}}</ref> La major part de les espècies actuals són plantes amb flor ([[magnoliofití|angiospermes]]) i coníferes.
Línia 81:
 
=== Simbologia de l'arbre ===
[[Fitxer:AM 738 4to Yggdrasill.png|thumb|dretaminiatura|Imatge de l'arbre del món [[Yggdrasil]] i els seus habitants, d'un manuscrit islandès del segle&nbsp;XVII (Manuscrit AM 738 4to). Es troba a l'Institut Árni Magnússon d'[[Islàndia]]]]
L'arbre té nombrosos sentits associats a la [[vida]] i al món. El símbol més antic iguala la figura de l'arbre a l'univers. Pareix ser propi dels [[indoeuropeus]]. Les arrels connectaven amb l'inframon i el tronc sostenia la copa celestial. Esta imatge va perdurar en la mitologia nòrdica, en la qual l'[[Yggdrasil]] és un immens [[freixe]] [[perenne]] al voltant del qual existixen els nou mons. El seu nom vol dir 'el cavall d'[[Odin (déu)|Odin']] i la seua condició d'"arbre del món" el fa central en la [[cosmologia nòrdica]].<ref>{{ref-web|títol= Yggdrasil in Norse Mythology | url = http://www.viking-mythology.com/yggdrasil.php |llengua= anglès |consulta= 27 gener 2014}}</ref> L'[[arbre de la vida]] del [[Paradís]] de la Bíblia i l'avet de [[Nadal]] semblen derivacions de l'antic mite. En l'[[art romànic]] és una imatge de Crist.