Arquitectura romana antiga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
Línia 1:
[[Fitxer:France-002364 - Square House (15867600545).jpg|
== Construccions romanes ==
Línia 31:
== Fòrum Romà ==
{{AP|Fòrum Romà}}
[[Fitxer:Map_of_downtown_Rome_during_the_Roman_Empire_large.png|
El Fòrum Romà (en [[italià]] ''Foro Romano'') era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues. En [[llatí]] era anomenat el ''Forum Romanum'', si bé els ciutadans s'hi referien més sovint com a ''Forum Magnum'' (el Fòrum Gran) o, simplement, com a ''Forum''. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats [[Fòrums Imperials]]. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del [[Palatí]] i el [[Capitoli]], a [[Roma]].
Línia 77:
== Arc de Triomf ==
[[Fitxer:Arco de Barà.jpg|
L'[[arc de triomf]] és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el [[triomf]] en alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del [[segle I]] de la nostra era, i es troben a [[Itàlia]]. Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i Constantí, a [[Roma]], i a casa nostra l'[[arc de Berà]] al [[Tarragonès]] i l'[[arc de Cabanes]] a la [[Plana Alta]].
Línia 83:
== Columnes commemoratives ==
[[Fitxer:Classical orders from the Encyclopedie.png|
Una [[columna]] és un [[element arquitectònic]] de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del [[pilar (arquitectura)|pilar]], que és de secció quadrada o poligonal.
Línia 94:
== Amfiteatre ==
[[Fitxer:Colosseum-2003-07-09.jpg|
Un [[amfiteatre]] és una gran [[edifici|edificació]] descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en [[llengua llatina|llatí]] ''arena''), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (''cavea''): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (''imma cavea''), el segon on seia la [[plebs]] romana (''media cavea''), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (''summa cavea'').<ref name="Mestre">{{Harvnb|Mestre|1998|p=39}}</ref><ref name="Sàpiens">{{Harvnb|Armengol|desembre 2010|p=54-55}}</ref> L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar-hi els gladiadors (''spolia'') o les gàbies de les feres (''carcere'')<ref name="Mestre"/>
Línia 102:
== Circ romà ==
[[Fitxer:Tarragona.Circo.Romano.jpg|
El [[circ romà]] (''circus'' en [[llatí]]) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de [[cavalls]] i carros (bigues,[[quadriga|quadrigues]]) (no s'hi feien lluites de [[gladiador]]s, que se celebraven a l'[[amfiteatre]]).
Línia 108:
S'hi celebraven els anomenats [[Jocs circenses]] (''Ludi circenses'').
[[Fitxer:Grondplan Circus Maximus.jpg|
El primer circ fou creat per [[Tarquini Prisc]] després de la conquesta d'[[Apiolae]] als llatins. El lloc on es van celebrar les festes fou envoltat de plataformes temporals pels ''patres'' i ''equites'', i l'interior fou anomenat circ, bé perquè era rodó o perquè les carreres es feien en cercle. Abans de la mort de Tarquini un edifici permanent fou construït per aquest tipus de celebracions i fou anomenat [[Circ Màxim]] per distingir-lo d'altres edificis similars més reduïts ([[segle VI aC]]). En un principi estava construït en fusta, però al [[segle II aC]] es va fer de pedra.
== Teatre romà ==
[[Fitxer:Teatre romà Sagunt.jpg|
Un [[teatre romà]] és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'[[antiga Roma]] i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals. Alguns exemples representatius en són el [[teatre romà de Tarragona]], el de [[teatre romà de Pol·lèntia|Pol·lèntia]] i el de [[teatre romà de Sagunt|Sagunt]], pel que fa als Països Catalans.
Línia 142:
== Termes romanes ==
{{AP|Termes romanes}}
[[Fitxer:Baths of Diocletian-Antmoose1.jpg|
[[Fitxer:Catalonia Mataró Vil·laRomanaDeCanLlauder Frigidarium.JPG|
Les termes (del [[llatí]] ''thermae'') eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem ''higienicosanitàries''. Són els precursors de les modernes cases de banys, [[sauna|saunes]] i [[balneari|balnearis termals]] i representaven un dels principals llocs de trobada a l'[[antiga Roma]], és a dir, constituïen un lloc d'oci i de sociabilització per a la societat romana, bàsicament, patrícia (''[[Patrici (classe romana)|patricii]]'').
Línia 153:
De termes n'hi havia de dues menes, una de més senzilla destinada a la [[plebs]] i una altra de més luxosa per als [[patricis]], que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la ciutat.
[[
== Casa romana ==
Línia 172:
== Insula ==
[[Fitxer: OstianInsula.JPG|
Una [[insula]] (mot [[llatí]] que significa '[[illa]]', en plural '''''insulae'''''; es pronuncia [[esdrúixol]], amb l'accent sobre la ''i'') era, al final del [[República Romana|període republicà]] i durant el [[Imperi Romà|període imperial]] [[Antiga Roma|romà]], un bloc d'[[habitatge]]s, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les ''insulae'' eren utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir habitatges particulars (o ''[[casa romana|domus]]'').
Línia 184:
== Aqüeductes ==
[[Fitxer:PuentedelDiablo.jpg|miniatura|Aqüeducte romà prop de Tarragona, anomenat [[Aqüeducte de les Ferreres|Pont de les Ferreres]] o del Diable: 217 metres de llarg i 27 d'altura, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superior.<ref name="Diccionari"/>]][[Fitxer:Einbeek - Moehlkanal - Aquadukt.jpg|
L'[[aqüeducte romà]] era un conducte artificial que permetia transportar l'[[aigua]] en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 51; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}} </ref> De totes maneres el terme s'aplica sobretot a aquests últims.<ref>{{diec|aq|CE1=ü|PAR2=educte}}</ref> Els aqüeductes aprofiten la inclinació suau del [[terreny]] per tal que l'aigua simplement flueixi en el sentit desitjat.<ref name="Diccionari"/> Al principi de tot un dic emmagatzemava l'aigua i en regulava el cabal. Quan l'aigua arribava a la ciutat anava a parar al ''castella aquarum'' des d'on es distribuïa en totes direccions a través de canalons. Els primers a rebre-la eren les [[Font Pública|fonts públiques]] i les [[Termes romanes|termes]], i quan les necessitats d'aquestes estaven cobertes la resta del cabal emmagatzemat (''aqua caduca'') també es distribuïa entre particulars.<ref name="Diccionari"/>
Pel que fa a l'[[arquitectura|estil arquitectònic]] dels ponts és sempre molt semblant: A sota, uns [[Pilar (arquitectura)|pilars]] que sobresurten de terra i a partir d'aquí es van succeint nivells o pisos, cadascun dels quals està format per [[Arc (arquitectura)|arcs]] semicirculars successius. A la part superior s'hi troba el canal per on circula l'aigua i, de vegades, al nivell de sota es permetia un camí per al pas de persones ([[viaducte]]), tot i que això no és tan habitual.
[[Fitxer:Acueducto de Segovia 01.jpg|
Els ponts d'aqüeductes antics més coneguts a [[Europa]] són els que encara avui es mantenen, herència de l'[[Imperi Romà]]. A Itàlia sobresurten els diversos [[Aqüeductes de Roma]]. A França es troba el famós [[Pont del Gard]]. A Espanya destaquen l'imponent [[Aqüeducte de Segòvia|Aqueducte de Segòvia]] i el de [[Aqüeducte de los Milagros|Los Milagros a Mèrida]]. A Catalunya el més important de tots és el de [[Aqüeducte de les Ferreres|Les Ferreres]] a Tarragona. Són [[construcció|construccions]] que destaquen per la seva grandiositat i funcionalitat, atès que s'edificaven per a abastir d'aigua poblacions que, pel seu gran nombre d'habitants, no en tenien prou amb les reserves locals que disposaven.
| |||