Badia de la Concha: diferència entre les revisions

 

== Platges ==

La línia de platja de la badia té una longitud aproximada de 2000 metres, dels quals 1400 corresponen a la [[Platja de la Concha (Sant Sebastià)|platja de la Concha]] i els 600 restants a la platja d'Ondarreta. La distància aproximada de la [[Platja de la Concha (Sant Sebastià)|platja de la Concha]] a l'[[illa Santa Klara]] és d'una mica més de 1000 metres. A causa de la seva configuració peculiar, les aigües de la badia solen ser manses, si bé els canvis de marea són freqüents i afecten en gran manera a l'amplària de les platges, que poden arribar a desaparèixer per unes hores.

 

== Passeig marítim ==

El [[passeig marítim]] que voreja la badia de la Concha està compost de diversos trams amb noms diferents. Començant per l'extrem oriental, en les faldilles de la muntanya Urgull, el passeig rep el nom de ''Paseo Nuevo''. Després d'ell el passeig discorre pel petit port pesquer de la ciutat, i posteriorment i a l'altura de l'edifici de l'Ajuntament comença el Passeig de la Concha. Durant aquest passeig i fins al final de la badia es troba la famosa barana de la Concha, dissenyada per Juan Rafael Alday i instal·lada en la dècada de 1910. Al Passeig de la Concha es troben els elements arquitectònics i ornamentals més destacats del passeig que voreja la badia: uns característics fanals situats al començament de la rampa de baixada a la [[Platja de la Concha (Sant Sebastià)|platja de la Concha]], dos grans rellotges, els edificis del balneari de la Perla i la Real Casa de Baños. Avançant en sentit oest s'aconsegueix el [[Passeig de Mirakontxa]], que finalitza en el [[Palau de Miramar (Sant Sebastià)|Palau Reial de Miramar]]. El passeig rep entre Miramar i La Pinta del Vent el nom de Passeig d'Ondarreta, al costat del qual hi ha uns jardins. El passeig marítim a la vora de la badia finalitza, com s'ha dit, en el conjunt escultòric de la ''[[Pinta del Vent]]'', dissenyat per l'escultor donostiarra [[Eduardo Chillida]].

 

 

== Vegeu també ==