Basílica de San Lorenzo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 95.121.26.121. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 15:
 
== Comentari ==
[[Fitxer:Einblick LH2 San Lorenzo Florenz.jpg|thumbminiatura|esquerra|150px|Nau central]]
La nau central és coberta d'un sostre arquitravat, mentre que les naus laterals són voltades. A ambdues bandes de la nau central s'alcen esveltes columnes corínties, els capitells de les quals es perllonguen en originals fragments d'entaulaments (compostos d'arquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig punt que col·laboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana que corona la nau central.
Les naus laterals estan cobertes per voltes de quatre punts (o bufades) suportades, d'una banda, en les corresponents arcades de la nau central i, de l'altra, en els murs laterals. Els murs laterals estan pfapelles adossades. Aquestes pilastres corínties culminen en un entaulament que es correspon en alçada i forma amb la graciosa imitació que fan els capitells de les columnes de la nau central.
Línia 27:
 
== Interpretació ==
[[FileFitxer:Paolo Monti - Servizio fotografico (Firenze, 1975) - BEIC 6356395.jpg|miniatura|esquerra|San Lorenzo]]
L'ordenació regular de l'espai, la simplicitat en la distribució dels elements i la utilització de columnes molt primes i arcs de mig punt per definir les diferents naus ofereixen al visitant una visió ampla i diàfana de l'interior, de tal manera que hi predomina clarament l'horitzontalitat per sobre la verticalitat. Les esglésies renaixentistes recuperaven la mida humana i subratllaven l'horitzontalitat recorrent a elements com les cornises i a una acurada perspectiva que dirigia convenientment la vista cap a un horitzó abastable per l'home. En el cas de San Lorenzo, les línies conflueixen subtilment en l'altar central. La pobresa ornamental i l'ús de la pedra grisa típica de Florència en els elements constructius (columnes, arcs, capitells...) i de l'estuc blanc a les cobertes obeeix a la voluntat de Brunelleschi d'erigir la seva obra arquitectònica com a gran protagonista, evitant la competència que podrien representar els artificis de pintors o escultors.