Diferència entre revisions de la pàgina «Blockbuster»

m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (llengua=anglès)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
[[fitxer:JAWS Movie poster.jpg|thumbminiatura|El primer blockbuster cinematogràfic normalment admès és ''Jaws'' de Steven Spielberg]]
'''Blockbuster''' (en anglès, literalment « que fa explotar el barri ») era en un principi un terme de l'argot teatral americà que qualificava una peça que assolia un èxit important. Un ''blockbuster'' seria doncs una peça que portaria tots els altres teatres del veïnat a la fallida. El terme ''blockbuster'' ha estat tret probablement del vocabulari militar: blockbuster era el nom de la bomba més poderosa utilitzada per l'exèrcit anglès i americà durant la [[Segona Guerra mundial]]. El terme ''blockbuster'' és reutilitzat en el cinema per qualificar les pel·lícules d'alt pressupost i de grans ingressos, produccions excepcionals en el plànol financer, material i humà.
== Història ==
En el medi del cinema, el terme ''blockbuster'' s'aplicava en principi a pel·lícules amb gran èxit al [[box office]] ([[Quo Vadis (pel·lícula)|Quo vadis]], [[Allò que el vent s'endugué]], [[Ben Hur (pel·lícula del 1959)|Ben-Hur]]) i després ha designat per extensió una súper-producció d'alt pressupost que, per la seva distribució, els seus [[efectes especials]] o la campanya de publicitat que acompanya la seva estrena, atreu l'atenció dels mitjans de comunicació i del públic, encara que la pel·lícula resulti ser un fracàs financer.
 
[[fitxer:The Godfather.jpg| thumbminiatura|''El Padrí'' de Francis Ford Coppola marca un gir el 1972 que revoluciona la distribució de les pel·lícules]]
''[[El Padrí]]'' de [[Francis Ford Coppola]] marca un gir el 1972 revolucionant la distribució de les pel·lícules. La [[Paramount Pictures]] proposa a tots els exhibidors de totes les xarxes precomprar la seva pel·lícula i exhibir-la al mateix temps o abans de l'estrena als Estats Units, esglaonant en tres temps en tres xarxes de sales de cinema diferents, des de les grans ciutats al medi rural. A part de l'interès financer de la gestió (els productors només han d'esperar que la pel·lícula es retiri del cartell per recaptar els ingressos), aquesta manera de fer té per conseqüència reduir la durada de vida de la pel·lícula i la influència dels crítics de cinema.<ref>[[Jean-Baptiste Thoret]] i Stéphane Bou, «Els blockbusters saben pensar? », emissió ''Durant les obres, el cinema resta obert'' a França Inter, 15 d'agost 2012</ref>
 
1.995.980

modificacions