A la [[caiguda de l'Imperi Romà]] amb la deposició de [[Ròmul Augústul]] per [[Odoacre]] ([[476]]) aquest prengué el títol de [[rei d'Itàlia]] i adoptà la capital de l'[[Imperi Romà d'Occident]], [[Ravenna]], com la capital del regne. [[Teodoric el Gran|Teodoric]] d'origen [[ostrogot]] i avalat per l'[[emperador bizantíromà d'Orient]] [[Zenó (emperador)|Zenó]] conduí una campanya militar contra Odoacre i esdevingué monarca a la mort d'aquest ([[493]]). S'instituí llavors el [[Regne dels Ostrogots]] que gaudí d'una certa continuïtat fins al seu enfonsament davant dels [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]] liderats per [[Narsès]] el [[553]], poc més de mig segle des de les gestes de Teodoric. Fou incorporat llavors a l'[[Imperi Bizantí]] durant poc més de quinze anys quan, els [[llombards]] provinents de la [[Pannònia]] i liderats per [[Alboí]], conqueriren bona part de la península, excepte la part sud i una franja de territori que unia [[Ravenna]] amb [[Roma]]. Alboí basà el control del territori en ducats centrats en ciutats (''[[Forum Iulium]]'', [[Milà]], [[Pavia]], [[Brescia]], [[Benevent]] per mencionar-ne les més importants del nord). A la seva mort ([[572]]) el control del territori no es pogué condensar en un sol monarca i el [[Regne Llombard]] perdé cohesió durant gairebé els deu anys que durà l'interregne seguit de diversos monarques efímers. En aquest punt mort l'Imperi Bizantí reorganitzà els territoris de la península en l'[[Exarcat de Ravenna]]. [[Aripert]], noble de llinatge bavarès i primer rei catòlic d'Itàlia ([[653]]–[[661]]), car fins llavors els llombards foren [[arrians]], inicià el llinatge bavarès del regne fins a [[Aripert II]] mort el [[712]]. El 751 el Regne Llombard liquidà l'Exarcat de Ravenna i el 756 es disposà a atacar Roma. Esteve III demanà ajuda al [[Regne Franc]] de [[Pipí I el Breu]] que reconquerí les restes de l'exarcat i en féu donació a l'església ([[Donació de Pipí]]). El Regne Llombard acabà amb [[Desideri d'Ístria]] quan fou vençut per [[Carlemany]] pocs anys més tard ([[774]]) que incorporà el territori al Regne Franc, però mantingué el títol de ''rei de Llombardia''.
A la mort de Carlemany el seu imperi es dissolgué i la península fou de nou dirigida per un [[rei d'Itàlia]] que passà a [[Bernard d'Itàlia]] i el títol fou associat al [[Sacre Imperi Romanogermànic]].
