Bronzino: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

'''Agnolo di Cosimo''' ([[Florència]], [[17 de novembre]] de [[1503]] – [[Florència]], [[23 de novembre]] de [[1572]]), generalment conegut com '''Il Bronzino''', o ''Agnolo Bronzino'' (erròniament, en el passat, també se li van atribuir els noms d<nowiki>'</nowiki>''Agnolo Tori'' i d<nowiki>'</nowiki>''Angelo (Agnolo) Allori''), fou un [[pintor]] [[manierisme|manierista]] [[Itàlia|italià]] de [[Florència]]. L'origen del seu sobrenom, ''Bronzino'', és desconegut, però podria derivar del color bru de la seua pell, o bé de la forma que donava a molts dels seus retrats. S'ha suggerit que tenia la pell bruna com a símptoma de la [[malaltia d'Addison]], una afecció de les glàndules adrenals que sovint causa una excessiva pigmentació de la pell.

=== Retrats ===

L'any 1539 es va posar sota el patronatge dels [[Mèdici]], sent un dels molts artistes que es van triar per a les fastuoses decoracions fetes per a les esposalles del duc [[Cosme I de Mèdici]] amb [[Elionor de Toledo]], filla del [[Virrei de Nàpols]]. No va trigar molt a esdevenir el pintor oficial del duc i de la seua cort, lloc que mantindria durant la major part de la seua carrera. Els seus retrats, de figures estàtiques, elegants i refinades, exemples de freda arrogància i fermesa, van influir en l'evolució del retrat de [[Cort noble|cort]] europeu durant un segle. D'aquests retrats es van fer moltes versions i còpies de taller. També pintà Bronzino retrats idealitzats dels poetes [[Dant]] i [[Petrarca]]. Va involucrar-se de manera destacada en les activitats de l'[[Accademia del Disegno]] de Florència, de la qual va ser membre fundador l'any [[1563]]. El pintor [[Alessandro Allori]] va ser el seu deixeble preferit, de fet Bronzino vivia a la casa familiar d'Allori quan va morir a Florència l'any 1572 (Alessandro era pare de [[Cristofano Allori]]).<ref name="NG">Cecil Gould, The Sixteenth Century Italian Schools, National Gallery Catalogues, London 1975, {{ISBN|0-947645-22-5}}</ref> Rarament va abandonar Florència.

 

Les seues cèlebres sèrires de distants retrats de [[Cosme I de Mèdici]] i d'[[Elionor de Toledo]], i les figures de la seua cort, com ara les de [[Bartolomeo Panciatichi]] i la seua muller [[Retrat de Lucrezia Panciatichi|Lucrezia]], són les seues obres més conegudes. El seu retrat de l'almirall genovès [[Andrea Doria]] com a Neptú és menys famós, però també molt reeixit.