Frisó: diferència entre les revisions

De les tres llengües frisones és la més saludable tant pel nombre de parlants com per l'ús que se'n fa. Es parla principalment a la província [[Països Baixos|neerlandesa]] de [[Província de Frísia|Frísia]] encara que prop del 40% dels parlants de frisó occidental són de fora d'aquesta àrea. Es calcula des de fa anys en uns 700.000 a 800.000 el nombre de persones que es consideren frisons occidentals i per sobre del 70% d'elles el parlen. És llengua de caràcter oficial, s'ensenya a les escoles i té forta presència als mitjans de comunicació i a la cultura. El [[1928]] es va fundar el Centre d'estudis de la Llengua Frisona, en [[1937]] el frisó va ser acceptat en l'ensenyament com a opcional, en [[1938]] es va fundar la ''Fryske Akademy'' ("Acadèmia de la llengua Frisona"). Després de la [[Segona Guerra Mundial]], el frisó es va introduir definitivament a les escoles públiques (1955), al parlament (1956), a les esglésies (dècada dels 70) i al govern i l'administració (1986). Des de [[1970]] és la segona llengua oficial als [[Països Baixos]]. El 1992 la [[Unió Europea]] va reconèixer el frisó com a llengua oficial minoritària de la Unió. Des del [[{{segle |XVII]]|s}}, amb l'obra del poeta renaixentista [[Gysbert Japicx]] (1606-1666), és una llengua literària. Durant el [[segle XIX]] la llengua es va normalitzar, editant-se gramàtiques, diccionaris, ortografies i llibres de text escolars. La literatura va experimentar una forta floració de la mà d'escriptors com els germans Halbertsma, [[Waling Dykstra]] o [[Piter Jelles Troelstra]]. L'obra cimera d'aquest període és ''Rimen et Teltsjes'' (Rimes i Contes) dels germans Halbertsma. En l'actualitat es publiquen prop de 100 llibres cada any en frisó, i s'hi han traduït clàssics com [[William Shakespeare]], Shelley o [[Lewis Carroll]]. A la pàgina web de la ''Fryske Akademy'' hi figuren 236 referències a escriptors i escriptores en llengua frisona. La figura principal del [[segle XX]] és la poeta, crítica i novel·lista Anne Wadman. A finals del segle XX es van produir dues pel·lícules en frisó: "El Somni" (1987) i "El Far" (1994) ambdues obra de [[Pieter Verhoeff]]. El 1995 es va produir a Leeuwarden la primera òpera en frisó, Rixt.