Jueus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot simplifica tipografia d'acord amb la discussió corresponent |
m Plantilla |
||
Línia 201:
La '''comunitat [[Judaisme|jueva]] de [[Mallorca]]''' es remunta als temps [[Imperi Romà|romans]]; la historiografia mallorquina tradicional ha donat per fet, sense poder documentar-ho, que l'arribada de jueus a l'illa es va produir amb la [[diàspora]] posterior a la destrucció del segon [[Temple de Jerusalem#Segon Temple|Temple de Jerusalem]], al [[segle I]], i si bé hi ha indicis d'aquesta presència,<ref>La troballa d'àmfores amb caràcters hebreus en aigües d'Eivissa del segle I (primer testimoni conegut en aquesta llengua als indrets d'[[Hispània]]), indica que hi havia comunitats jueves a l'occident mediterrani que comerciaven amb menjar [[Caixer (judaisme)|caixer]], sense que això permeti assenyalar on residien.</ref> els primers vestigis segurs es remunten al [[segle V]]: l'epístola del Bisbe [[Sever de Menorca]], l'any 418, en la que es parla dels vincles de la comunitat jueva menorquina amb Mallorca, l'existència d'un bisbe mallorquí amb el nom [[hebreu]] d'[[Elies de Mallorca|Elies]] l'any 484, i les troballes arqueològiques dels ploms funeraris de ses Fontanelles ([[Santa Maria del Camí|Santa Maria]]), amb inscripcions hebraiques, i d'una [[llàntia|llantia]] amb la representació d'una [[menorà]] a Palma constitueixen l'inventari material que acredita la seva presència en aquells moments. Tot i així, de l'anàlisi de la descripció que fa Sever de la comunitat jueva de Menorca, molt nombrosa, ocupant altes dignitats municipals, capaç d'oposar-se enèrgicament a l'església cristiana... es dedueix que només pot correspondre a una comunitat sòlidament assentada des de temps enrere, com també devia passar a Mallorca.<ref> Pinya Homs, Roman; a Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heraldics i Històrics, núm. 14, pàg. 120-121, ISSN 1137-6406</ref>
El [[1391]] una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder polític i els excessos fiscals, però segurament influïda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acabà amb l'assalt als [[call]]s de [[Ciutat de Mallorca]] i d'[[Inca (Mallorca)|Inca]]. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exilià o es convertí.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ferrer i Mallol |nom=Maria Teresa |article=Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle XIV |url=http://digital.csic.es/bitstream/10261/23415/1/Ferrer_Conflictes_Mallorca.pdf |llengua= |consulta=17/5/2012 |publicació=Estudis Baleàrics |volum= |exemplar=n.84/85 |data=febrer/setembre 2006 |pàgines=p.93 }}</ref> Després d'un breu període de decadència el [[1435]], la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al [[cristianisme]], finalitzant en aquesta data l'existència oficial dels jueus a l'illa. Però, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen practicar el [[criptojudaisme]], és a dir, continuaren practicant la seva religió sota aparença cristiana, i s'articularen baix l'organització de la Confraria de Sant Miquel o dels [[Conversos]], posteriorment de Nostra Senyora de Gràcia, com a instrument de cohesió interna, ajuda mútua i resolució de conflictes. D'aquesta comunitat, al
=== Els xuetes ===
{{AP|Xuetes}}
Els '''xuetes''' [{{IPA|ʃu'ətəs}}], també anomenats '''xuetons''', són un grup social de l'illa de [[Mallorca]], descendents d'una part dels [[jueus mallorquins]] [[conversos]] al cristianisme i dels quals al llarg de la història s'ha conservat consciència col·lectiva del seu origen per mor de<!--locució balear equivalent a "per causa de"--> ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes [[Inquisició|inquisitorials]] per [[criptojudaisme]] al darrer quart del
== Jueus d'Espanya ==
| |||