Ademús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Plantilla |
||
Línia 43:
A l'època foral, com a vila reial, Ademús va tenir representació a les [[Corts Valencianes (història)|Corts Valencianes]], on enviava puntualment un [[Síndic personer|síndic]] elegit per la municipalitat. A mitjan [[segle XIV]] va patir dues invasions de les tropes de [[Pere I de Castella]], com també l'altra vila històrica de la comarca, Castellfabib. L'heroica defensa dels dos castells fronterers pels seus habitants la va recordar el mateix [[Pere IV el Cerimoniós]] i els seus successors, els quals li van atorgar diverses llibertats i drets per la seua fidelitat a la Corona Aragonesa. Per bé que la veïna fortalesa de Castellfabib va tenir més importància a l'[[edat mitjana]], el seu creixement es va aturar al [[segle XVI]], mentre que Ademús continuà amb una evolució positiva i va assolir clarament des de llavors la capitalitat de les terres dels voltants.
L'[[expulsió dels moriscs]], en la primera dècada del
Atenent a raons d'utilitat pública, en la divisió territorial decretada el [[1810]] per [[Josep I d'Espanya]], s'assignava el [[Racó d'Ademús]] a la Prefectura de [[Terol]]. Per idèntic motiu, en la de 1822, dissenyada per Felipe Bauzá i José Agustín de Larramendi, el [[Racó d'Ademús]] passava també a la província de [[Terol]]. Cap d'aquelles es va portar a terme: la primera, per l'efímer del regnat del germà de [[Napoleó Bonapart]]; la segona per causa anàloga: a l'abril de [[1823]] [[Ferran VII]] recuperava els poders absoluts després del [[Trienni Liberal]], amb ajuda dels "Cent mil Fills de Sant Lluís" i l'[[1 d'octubre]] va revocar el que s'havia acordat durant l'anterior període.
| |||