René Descartes: diferència entre les revisions

'''René Descartes''' ('''''Renatus Cartesius''''' en [[llatí]]) va ser un important [[filòsof]] [[Racionalisme (filosofia) |racionalista]] [[França|francès]] del [[{{segle |XVII]]|s}}, també conegut per les seves obres de [[matemàtiques]] i de diferents branques de la [[ciència]]. És considerat el pare de la [[filosofia moderna]], en ser el primer a proposar el problema de la validesa del [[coneixement]] com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la [[revolució científica]]. És responsable, entre altres coses, de la [[geometria analítica]], de la generalització de l'ús del mot ''[[idea]]'' amb el significat de 'contingut de la ment humana', la invenció de les [[coordenades cartesianes]] o de la sentència ''[[cogito ergo sum]]'' ('penso, aleshores existeixo'), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 33|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>

El seu pensament se situaria entre els principals artífexs de la revolució científica del [[{{segle |XVII]]|s}}. A les ''formes'' i les ''qualitats'' de la '''física aristotèlica''', que, interpretades malament (sobretot pel pensament cristià i [[escolàstic]]), havien resultat ser un frau com a eixida intel·lectual, contraposava la idea clara i fonamental que el món físic no és més que un pur mecanisme. I aleshores proposà el programa<ref>[http://www.ub.es/histofilosofia/gmayos/PDF/Ciencia_filosofia_%20i_societat_en_Rene_Descartes.pdf El camí de Descartes. De la ciència a la filosofia] de [http://www.ub.es/histofilosofia/gmayos/racionalisme.htm Gonçal Mayos] (UB)</ref> ideal de tota ciència teòrica: construir, amb un mínim nombre de principis, un sistema que donés raó de tots els fets coneguts i que permetés descobrir fets nous. Com sol ocórrer amb freqüència amb les teories revolucionàries, el llegat de Descartes no fou sols una troballa, sinó també una visió. Forçat a recórrer a l'experiència i a les [[hipòtesi]]s, demostrà ser el primer gran mestre del '''model hipotètic'''. Aquest ha esdevingut una eina essencial per a qualsevol investigació científica.

Paral·lelament amb moltes altres disciplines científiques, l'òptica experimentarà durant el [[{{segle |XVII]]|s}} una revolució de magnituds considerables. Molts científics consideren que el naixement de l'òptica moderna es dóna amb [[Johannes Kepler]] ([[1571]]-[[1630]]), que l'any [[1603]] postulà en una de les seves obres els fonaments de fenòmens com la [[reflexió]] o la [[intensitat de la llum]]. No obstant això, és arran de les investigacions de [[Willebrord Snellius]] ([[1580]]-[[1626]]) que es formula per primer cop la popular [[refracció|llei de la refracció]] l'any [[1621]]. És difícil saber si Descartes coneixia el treball de Snellius quan l'any 1637 dedicà un dels annexos de la seva popular obra ''[[Discurs del mètode]]'' a resoldre diversos problemes relacionats amb l'òptica, i particularment amb la refracció. Descartes basà aquest tractat en les experimentacions que havia fet quan visqué a [[París]] entre els anys [[1626]] i [[1627]], que el porten a enunciar la mateixa llei. Aquesta és coneguda majoritàriament amb el nom de ''llei de'' ''Snell'' o [[refracció|''llei de la refracció'']], però a vegades també se cita amb el nom de ''llei de Descartes''.