|
==== Països nòrdics ====
'''Finlàndia''': El violí va ser introduït al [[{{segle |XVII]]|s}} en la música de ball d'origen centreeuropeu (la [[polca]], la [[masurca]], el [[scottish]], la [[quadrilla (dansa)|quadrilla]], el [[vals]] i el [[minuet]]) que anomenaven ''pelimanni'' o ''purppuri'' (de ''pout-pourri'', és a dir, [[suite]] de danses) que va esdevenir el [[gènere musical|gènere]] principal de la música finlandesa.
'''Noruega''': També hi arribà al [[{{segle |XVII]]|s}} amb la música continental de ball anomenada ''slåtter''. La [[viola]] ''flatfelan'' amb què s’interpretava va sofrir diverses transformacions fins a esdevenir el ''[[hardanger]]'' (o ''[[hardingfele]]''): s’hi afegiren cordes simpàtiques, marqueteria, etc. D’aquesta manera va poder continuar acompanyant les músiques rurals en les reunions festives o les danses de parella. Al [[segle XIX]] la tècnica d'interpretació evolucionà per la influència del retorn d’emigrants que havien estat als [[Estats Units]] i per l’arribada de noves danses.
'''Suècia''': El violí arriba al [[{{segle |XVII]]|s}} amb les músiques de dansa ''gammaldans'' importada del continent. El seu desenvolupament s’aturà al [[segle XIX]] degut a la influència dels fonamentalistes religiosos que assimilaven el violí al dimoni; d'aquí que aparegués –com a substitut- l'[[acordió]] en la ''spelmansmusik''.. A més va tenir la competència de la viola [[nyckelharpa]].
'''Lituània''': Des del [[segle XVI]] s'hi troba un violí de construcció casolana, que té entre tres i cinc cordes i que es coneix com a [[smuikas]]. S’afinava per [[interval (música)|quintes]] però a vegades també per quartes segon el tipus de grup en què s'integrés. A vegades els músics situaven una petita peça de fusta sobre la taula harmònica per modificar-ne el so.
Se'l troba esporàdicament a les antigues colònies.
'''Indonèsia''': Els portuguesos l'hi van introduir al [[{{segle |XVII]]|s}} amb el nom de ''biola''. El tocaven esclaus a les cases dels colons que mantenien orquestres de cambra. També se'l pot veure en el [[gamelan]] de [[Java]].
'''Malàisia''': La mateixa influència portà el violí a integrar-se en orquestres cortesanes també amb el mateix nom de ''biola''. Afinat a l'europea, s'integra en conjunts acompanyant danses o representacions teatrals locals.
[[Fitxer:Rabeca27012007.jpg|miniatura|Rabeca brasiler]]
; Guatemala: D'ençà del [[{{segle |XVII]]|s}} els [[maia|maies]] toquen el [[rabel]] un violí rústec amb la caixa de ressonància tallada en un sol bloc de fusta.
; Jamaica: El violí té molt d'èxit en la música de ball; es toca recolzat al pit.
| 