Hispaniola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|340px -> |miniatura |
m Plantilla |
||
Línia 59:
Els espanyols van sotmetre els [[taïno]]s a treballs intensos i forçats, que amb les noves malalties dutes d'Europa van fer minvar la població fins a la pràctica desaparició d'aquesta ètnia, que va passar de cap a 400.000 individus el [[1492]] a uns 60.000 vers [[1510]] i a només unes dotzenes cap a [[1535]]. Les rebel·lions indígenes foren sovintejades i reprimides violentament, i es donaren nombrosos suïcidis col·lectius. Excepcionalment, entre [[1519]] i [[1533]] alguns grups d'indígenes liderats pel [[cacic]] Enriquillo (Guarocuya) tingueren èxit i aconseguiren millorar la seva situació. Després d'això, els espanyols van haver de compensar la manca de treballadors forçats amb la importació d'[[esclau]]s negres des d'[[Àfrica]], iniciada el [[1501]], que resultaven més resistents per als durs treballs a les mines i a les plantacions, i així s'originà una nombrosa població [[mulat]]a i les creences del [[vudú]], encara vives a l'illa, sobretot a [[Haití]].
Els colonitzadors centraren l'explotació de l'illa, durant una primera etapa, en l'extracció d'[[or]]. Més tard s'introduí el conreu de la [[canya de sucre]], que va decaure en el
[[Fitxer:Urbs Domingo in Hispaniola - Montanus - 1671.jpg|thumb|Vista de [[Santo Domingo]] ([[1671]])]]
La ciutat més poblada de l'illa és [[Santo Domingo]], l'actual capital de la [[República Dominicana]], que conserva nombrosos edificis de la primera època colonial. El [[1606]], seguint ordres de [[Felip III d'Espanya|Felip III]], van ser destruïdes les ciutats de Puerto Plata, Motecristi, Bayaja i Yaguana, per considerar-les focus de contraban amb els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]], i es forçà el replegament de la població cap a la zona de Santo Domingo. Amb els habitants de Bayaja i Yaguana es va fundar la nova ciutat de [[Bayaguana]] i amb els de Puerto Plata i Montecisti, la de [[Monte Plata]]. Aquest esdeveniment crucial en la història de l'illa és conegut com les «devastacions d'Osorio» (degut a [[Antonio Osorio]], llavors governador espanyol de l'illa), i va comportar una paràlisi econòmica tan gran, a causa de l'abandonament de l'agricultura i la ramaderia, que a partir de [[1604]] va caldre el «situado», uns fons especials procedents de la colònia de [[Nova Espanya]], per poder pagar els salaris dels funcionaris de la Hispaniola i de [[Puerto Rico]].
[[Fitxer:Tortuga17thcentury.jpg|thumb|Illa de Tortuga (
A conseqüència de la seva posició geogràfica estratègica, la Hispaniola va atreure aviat altres potències europees, principalment [[Anglaterra]], els [[Països Baixos]] i [[França]], disposades a disputar-ne el domini als espanyols, que amb les noves possessions al continent havien minvat el seu interès en l'illa. Les devastacions d'Osorio van facilitar-ne la penetració a l'extrem occidental de l'illa. Des de principis del
Aviat la part occidental de l'illa, anomenada la Perla de les Antilles, va superar l'oriental en importància i població, i els haitians, primer a la [[dècada del 1790]] i després entre [[1821]] i [[1844]], van arribar a conquerir la part occidental de l'illa. De fet, la població de la República Dominicana no va ser superior a la d'Haití fins pels volts de [[1970]].
| |||