Esclavitud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 34:
Alguns esclaus eren descendents d'africans, però la majoria foren [[amerindis]] (anomenats popularment com ''panis'', una corrupció de ''[[pawnee (grup humà)|pawnee]] ).'' A l'actual Canadà l'esclavitud va afectar sobretot a membres de grups aborígens. Mai hi va haver un nombre destacat d'esclaus [[afroamericans]] però els nadius del territori van ser sovint esclavitzats pels seus rivals i fins i tot una minoria d'ells foren comprats per administradors colonials fins que el [[1833]] es va [[abolicionisme|abolir]] el [[comerç d'esclaus]] a l'[[Imperi Britànic]].
 
Hi va haver un petit nombre d'esclaus africans que foren portats pels europeus a [[Nova França]], [[Acàdia]] i posteriorment a l'[[Amèrica del Nord britànica]] durant el [[{{segle |XVII]]|s}}. Aquests provenien de les colònies americanes i no hi va haver vaixells esclavistes que van arribar directament a l'actual Canadà des d'[[Àfrica]].<ref name="ref">{{ref-llibre |cognom=Greer |nom=Allan |títol=The people of New France |data=2003 |editorial=Univ. of Toronto Press |lloc=Toronto [u.a.] |isbn=08020-7816-8 |pàgines=86 |edició=Repr.}}</ref> Es considera que a Nova França hi va haver alguns centenars d'esclaus.<ref name="ref"/> Aquests foren servents domèstics i treballadors agrícoles. Al Canadà no van existir [[plantació|plantacions]] a gran escala i per això no calien molts esclaus per a treballar-les com passava a altres zones d'Amèrica, entre [[Virgínia]] i el [[Brasil]].
 
Com que el rol primerenc del Canadà en el comerç trans-atlàntic fou minso, la història de l'esclavitud al Canadà sovint és ofuscada per l'esclavitud que es va practicar en altres parts del continent americà. L'historiador [[jamaicà]]-[[canadenc]] Afua Cooper va afirmar que l'esclavitud és el "secret més ben guardat del Canadà, tancat en l'armari Nacional".<ref>AfuaCooper, ''The Untold Story of Canadian Slavery and the Burning of Old Montreal,''(Toronto:HarperPerennial, 2006)''''</ref>
Línia 145:
 
=== Mines i pedreres ===
A l'antiguitat, els esclaus són indispensables en les pedreres que forneixen de material els grans edificis de les ciutats romanes i gregues. A [[Atenes]], els esclaus són els principals extractors de les mines de plata de [[Laurion]], necessàries per a l'estabilitat monetària de la ciutat grega.<ref>Moses Finley, ''Économie et société...'', p. 151.</ref> Lauffer també estima que uns 30 000 esclaus pogueren treballar a mines i els seus molins de tractament.<ref>Cité dans Finley, ''Ibid''</ref> Durant l'Imperi Romà, la condemna a les mines (''ad metalla'') fou part de les sancions jurídiques més utilitzades. A l'edat mitjana, els esclaus són utilitzats, per exemple a [[Gènova]] en l'explotació de les salines.<ref>Jacques Heers, ''Esclaves et domestiques au Moyen Âge dans le monde méditerranéen'', Hachette, Paris, 1996, p. 138.</ref> A les colònies espanyoles d'[[Amèrica]], els esclaus negres, però sobretot els indígenes, foren massivament utilitzades en les mines d'or, plata i coure. Els portuguesos van importar esclaus negres per a l'explotació dels jaciments aurífics de [[Minas Gerais]] descoberts a finals del [[{{segle |XVII]]|s}}.
 
=== L'esclavatge agrícola ===