Sant Sebastià màrtir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - seus coreligionaris en + seus correligionaris en |
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context |
||
Línia 30:
posteriors, redactes molt probablement a principis del [[Segle V]], i durant molt de temps atribuïdes erròniament a Ambròs.{{sfn|Delehaye|any = 1911}}{{sfn|Löffler|any = 1913}}
Aquestes actes cal considerar-les com un relat hagiogràfic, sense cap mena de dubte fals, i, tanmateix, és una història que féu fortuna. La història relata, amb gran detall, que Sebastià era un home originari de [[Narbona]] que esdevé soldat de l'exèrcit romà fins a ascendir a capità, o un oficial de la guàrdia imperial, durant els regnats de [[Dioclecià]] i [[Maximià]]. Es va convertir en secret al cristianisme, esdevenint un home que animava als seus correligionaris en els moments més durs, realitzant actes d'amor i caritat envers tots ells; en destaca el cas dels germans diaques [[Marc i Marcel·lià]]. Explica també que aconseguí convèncer a molts de convertir-se, però alguns dels quals acabaven sent martiritzats.{{sfn|Delehaye|any = 1911}}{{sfn|Löffler|any = 1913}}
El [[286]] es descobreix que és cristià, i Dioclecià acaba sent informat de les actuacions de Sebastià i n'ordena la immediata captura. Els intents de l'emperador que el soldat es retracti de la seva fe són en va.{{sfn|Löffler|any = 1913}}{{sfn|Delehaye|any = 1911}} Empresonat, va coincidir a la presó amb dos germans, [[diaca|diaques]], Marc i Marcel·lià, que també havien estat acusats de cristians. Els pares d'aquests, Tranquil·lí i Màrcia, van visitar-los intentant persuadir-los que abandonessin la seva fe i salvessin la vida. Sebastià, llavors, va parlar amb ells i va acabar convertint-los també al cristianisme, com també va fer amb [[Sant Tiburci|Tiburci]], fill del prefecte romà, i amb el soldat Nicòstrat i la seva muller Zoè. La llegenda diu que Zoè, que per una malaltia havia quedat muda feia sis anys, va recuperar la veu en convertir-se. Nicòstrat, llavors, va portar altres presoners a Sebastià i setze més van abraçar el cristianisme. Cromaci, l'oficial a càrrec de la presó i també convertit, va alliberar els presoners i va renunciar al seu càrrec, retirant-se al camp a [[Campània]]. Amb el temps, Marc i Marcel·lià, Nicòstrat i Zoè i el mateix Tiburci moririen com a [[màrtir]]s.
| |||