Moviment: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - quals em esmentat + quals hem esmentat
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
Línia 49:
És la resposta que el nostre sistema visual ofereix als estats d'estimulació permanents. Aquesta resposta comporta la retenció de les imatges una fracció de segon després que el subjecte deixi de tenirles davant; això permet que veguem la realitat com una seqüència d'imatges que el cervell interpreta com única, mòbil i contínua. Aquest efecte anomenat [[Persistència visual|persistència retiniana]] va descobrir-se gràcies a les observacions de [[Peter Mark Roget]] i de la posterior demostració de [[Joseph Plateau]] mitjançant el [[Fenaquistoscopi]]: aparell òptic que permetia reproduir el moviment d'una imatge. La percepció retiniana es dona a causa del temps (entre 30 i 200 mil·lèsimes de segon) que tarda la retina en enviar la senyal nerviosa al cervell i el que tarda aquest en processar la informació. Aquest tipus de resposta s'entén com un conjunt d'efectes d'excitació i d'integració, els quals fan que diversos fenòmens que succeeixen simultàniament s'integrin en una sola percepció.
 
Des de principis del segle XIX, s'ha emprat la persistència retiniana per explicar que la projecció seqüencial d'imatges estàtiques lleugeramet diferents podria donar la sensació de moviment; com és en el cas del cinema. Malgrat que moltes fonts segueixin considerant aquesta teoria com a vàlida, s'ha demostrat que la persistència retiniana per si sola és incapaç d'explicar la complexa percecpció del moviment. Si la contemplessimconsideressim com un fenomen aïllat, el que percebríem seria una superposició d'imatges de forma caòtica que persisteixen un cert temps les unes sobre les altres. En el cinema, per exemple, no es va donar una sensació de moviment real fins que no es va intercalar un temps determinat de negre entre dues imatges fixes. Aquí neix una nova teoria que defensa precisament que tan sols anul·lant l'efecte de la persistència retiniana, el nostre cervell pot interpretar la successió d'imatges estàtiques com un moviment. Aquesta espècie de fons negre en el cinema podríem considerar-lo semblant al temps que el nostre cervell necessita per a processar la informació de la retina. Aquesta teoria però ha quedat qüestionada en l'actualitat, ja que sembla que no sigui tant senzill.<ref>{{Ref-web|url=http://educomunicacion.es/cineyeducacion/cineprecine.htm#La_visi%C3%B3n_del_movimiento_en_el_cine:_%C2%BFpersistencia_de_la_imagen_en_la_retina_o_procesamiento_cerebral_|títol=Los antecedentes del cine.El pre-cine|consulta=2018-12-03|nom=Enrique Martínez-Salanova Sánchez - All Rights|cognom=Reserved}}</ref>
 
==== Resposta ràpida ====