Dret: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context |
||
Línia 41:
Una tercera característica és l'alteritat del dret, aquesta idea implica que el dret i les normes jurídiques que el formen es refereixen sempre a la relació d'un individu per amb els altres. El dret vincula diferents persones i determina com ha de ser el seu comportament recíproc exterior. Per exemple en la relació jurídica de dret d'[[dret d'aliments|aliments]] entre el [[pare]] i un descendent (fill o nét), enllaça amb aquests dos subjectes i els dóna [[drets]] distints: el pare té el deure de donar aliments mitjançant la pensió alimentària (subjecte passiu o deutor) i els descendents tenen el dret que el seu pare els brindi els aliments necessaris (subjecte actiu o creditor).
Una darrera característica és la [[coerció|coercibilitat]], que suposa la [[legitimitat|legítima]] possibilitat d'utilitzar la força socialment organitzada en cas d'exigir el compliment d'aquest o d'aplicar la [[Sanció pecuniària|sanció]] corresponent al violar el dret. La força socialment organitzada, per al dret, són les [[policia|forces policials i de seguretat]]
La coercibilitat; consisteix en la possibilitat legítima d'aplicar la força física en cas d'incompliment; coercibilitat és sinònim de coactiva. No s'ha de confondre amb la sanció, ja que tota [[norma jurídica|norma]] porta aparellada una sanció per al cas del seu incompliment. Però tractant-se de les [[normes jurídiques|normes]], aquesta sanció pot ser aplicada per la força. La [[coacció]] només es produirà quan no existeixi un compliment espontani de la norma, és a dir, en cas d'infracció. Això és perquè el dret es compleix en forma espontània, de tal manera que el dret és [[coerció|coercible]] però eventualment coactiu. Al seu torn, la coacció es divideix en tres classes:
| |||