'''Joan II Comnè''' conegut com a '''Calo-Joannes''' («Joan el Bell»), fou emperador [[Imperi BizantíRomà d'Orient|bizantíromà d'Orient]] ([[1118]]-[[1143]]). Durant seu regnat es van produir nombroses guerres amb: armenis, seljúcides, petxenegs, búlgars, venecians, hongaresos, la majoria dedicades a conservar les fronteres de l'imperi. Va voler recuperar territoris siris però va entrar en conflicte amb les aspiracions dels nous estats [[estats croats|croats]]; decidit a ampliar la reconquesta de Terra Santa, assumint el paper de representant de la cristiandat, es va posar al capdavant de l'empresa, però malgrat el gran vigor amb què va emprendre la campanya va acabar decebut per les evasives i manca de suport dels altres caps croats. Va adquirir fama per la seva pietat i rectitud moral, unes qualitats rares de trobar en un monarca de la seva època. Va morir a causa d'un accident de cavall.
