Rússia: diferència entre les revisions

La història de Rússia comença amb els [[eslaus orientals]]. Els eslaus emergiren com a grup ètnic a [[Europa]] entre els segles III i IV dC.<ref name=britannica>{{ref-web |url= http://global.britannica.com/place/Russia |títol=Russia| editor=Encyclopedia Britannica}}</ref> Fundat i governat pels [[víking]]s i els seus descendents, el primer estat eslavooriental, la [[Rus de Kíev]], sorgí en el segle IX, i adoptà el cristianisme de l'[[imperi Bizantí|Imperi bizantíRomà d'Orient]] el 988, donant inici a la síntesi de les cultures bizantina i eslava que definiria la cultura russa dels següents mil anys.<ref name = Curtis>{{ref-web |cognom=excerpted from Glenn E. Curtis (ed.)|títol=Russia: A Country Study: Kievan Rus' and Mongol Periods| editor=Washington, DC: Federal Research Division of the Library of Congress|any=1998|url= http://www.shsu.edu/~his_ncp/Kievan.html| consulta=20 de juliol, 2007}}</ref> Rus de Kiev es desintegrà i les terres foren dividides entre petits estats feudals. El successor més poderós fou el [[Gran Ducat de Moscou|gran ducat de Moscou]], que fou la força principal del procés de reunificació russa en la seva lluita d'independència en contra de l'[[Horda d'Or]]. Moscou reunificà, a poc a poc, els principats russos que l'envoltaven i finalment dominà el llegat cultural i polític de la Rus de Kíev. Al [[segle XVIII]], ja s'havia estès per mitjà de conquestes, annexions i exploracions, i es transformà en l'[[imperi Rus|Imperi rus]], que s'estenia des de [[Polònia]] cap a l'oest a l'[[oceà Pacífic]]. Rússia es convertí en el país constituent més gran de la [[Unió Soviètica]], l'[[estat socialista]] constitucional més gran del món i superpotència mundial, fins a la seva dissolució a la fi de la [[Guerra Freda|guerra freda]].

El primer estat eslau oriental va ser el ''Rus'' o [[principat de Kíev]], que va adoptar el [[cristianisme]] per la important influència de l'[[imperi Bizantí|Imperi bizantíRomà d'Orient]] el [[988]], començant així la fusió entre les cultures eslava i bizantina que caracteritzaria la russa durant els següents set segles. El [[Rus de Kíev]] es desintegraria finalment en diversos regnes que competirien entre si per figurar com a hereus de la seva civilització i pel predomini territorial a la zona i que van acabar sota domini [[mongol]].