Diferència entre revisions de la pàgina «Cabra»

44 bytes afegits ,  fa 10 mesos
m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (|left|thumb -> |miniatura|esquerra)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
 
== Història de la domesticació ==
[[Fitxer:Atlit-Yam_–_Horn_Cores_of_goat.JPG|thumbminiatura|Ossos de banya de cabra, al poblat neolític de Atlit Yam, Israel|alt= Ossos de banya de cabra, al poblat neolític de Atlit Yam, Israel|left]]
La cabra fou un dels primers animals domesticats per l'home.<ref name="OKstate">
{{ref-web
}}</ref>
 
[[Fitxer:Closeup_of_goat_eye.jpg|thumbminiatura|Ull amb la pupil·la horitzontal|alt=Ull de cabra amb pupil·la horitzontal|200x200px|leftesquerra]]{{imatge múltiple|peu= Cues de cabra versus cues d'ovella|alineació= right|imatge1= Goat tails.jpg|amplada1= {{#expr: (100 * 1280 / 960) round 0}}|alt1 = Cabres amb la cua dreta|imatge2= Shetland sheep tail.jpg|amplada2= {{#expr: (100 * 1296 / 1944) round 0}}|alt2 = Ovelles amb la cua penjant}}
 
Les cabres tenen les [[pupil·les]] horitzontals i en forma de fenedura. Com que els [[iris]] dels ulls de les cabres solen ser pàl·lids, les seves pupil·les contrasten més clarament que en animals com vaques, cérvols, la majoria dels cavalls i moltes ovelles, en els quals les pupil·les igualment horitzontals queden difuminades en un iris i escleròtica foscos. Aquesta adaptació permet a les cabres veure-hi almenys 320 graus al voltant del cap i sense angle mort davant dels ulls. [Cita requerida]
 
=== Reproducció ===
[[Fitxer:Domestic_goat_kid_in_capeweed.jpg|thumbminiatura|Una cabrida de dos mesos en un camp de [[Arctotheca calendula]]|alt= Una cabrida de dos mesos en un camp de Arctotheca calendula]]
Les cabres arriben a la pubertat entre els tres i quinze mesos d'edat, depenent de la raça i l'estat nutricional. Molts criadors prefereixen ajornar el primer cobriment fins que la femella ha arribat al 70% del pes adult. No obstant això, la separació de les femelles joves que això comporta no sol ser possible en ramats amb gestió extensiva i moviment lliure.<ref>
{{Ref-llibre
</ref> A més de la munta natural tradicional, la inseminació artificial ha guanyat popularitat entre els criadors de cabres, ja que fa accessible una àmplia varietat de línies genètiques.
 
[[Fitxer:Grenadine_Goat_and_Kids.jpg|thumbminiatura|Una cabra femella i dos cabrits|alt= Una cabra femella i dos cabrits|left]]
 
La durada de la gestació és d'aproximadament 150 dies. Les bessonades són habituals, amb parts simples i triples també comuns. Menys freqüents són els parts amb quadrigèmins, quintigèmins, i fins i tot els sextuplets. El part, resultat de l'acció coneguda com a "cabridar"<ref>{{DIEC|cabridar}}</ref> en general es produeix sense complicacions. Just abans de parir, a la cabra se li pot apreciar una àrea enfonsada al voltant de la cua i el maluc, així com una respiració pesada. També pot mostrar una mirada angoixada, estar inquieta i mostrar gran afecte pel seu cuidador. Un cop ha cabridat, la mare normalment es menja la placenta, el qual li aporta nutrients necessaris, ajuda a tallar la sagnia del part i segueix al comportament ancestral dels herbívors salvatges, com els cérvols, per a reduir l'atracció provocada per l'olor del naixement per als potencials depredadors.<ref>{{cite video
 
=== Alimentació ===
[[Fitxer:Domestic_goat_feeding_on_capeweed.jpg|thumbminiatura|Una cabra domèstica menjant en un camp d'''Arctotheca calendula'', una mala herba tòxica per a la majoria d'animals domèstics|alt= Una cabra domèstica menjant en un camp d'Arctotheca calendula, una mala herba tòxica per a la majoria d'animals domèstics]]
Tot i que les cabres tenen fama d'estar disposades a menjar gairebé qualsevol cosa, incloent llaunes i caixes de cartró, les cabres realment no mengen matèries no comestibles. Són animals més ''brostejadors''<ref name="brostejar">{{DIEC|brostejar}}</ref> que no pasturadors com les vaques o les ovelles. Amb la seva naturalesa altament curiosa, masteguen i tasten gairebé qualsevol cosa remotament semblant a la matèria vegetal per decidir si és bo per menjar, incloent-hi cartró, roba i paper (com ara les etiquetes de les llaunes). Les olors inusuals de les restes de menjar en llaunes o caixes rebutjades poden estimular encara més la seva curiositat.<ref>
{{ref-web|url=http://www.tsgra.com/PDF-files/secogoats.pdf
 
=== Comportament ===
[[Fitxer:Goats_butting_heads_in_Germany.jpg|alt=Cabres establint la seva jerarquia a cops de cap|thumbminiatura|Les cabres estableixen una jerarquia de dominància dins del ramat, a vegades a cops de cap.|left]]
 
[[Fitxer:Goat_houdini.jpg|thumbminiatura|Les cabres són conegudes per ser difícils de mantenir en un tancat.|alt=Cabra provant d'escapar-se d'un tancat]]Les cabres són molt curioses i intel·ligents. També tenen bona coordinació corporal i és coneguda la seva habilitat per a escalar i mantenir l'equilibri en els llocs més precaris. Això fa que siguin els únics [[remugants]] capaços d'enfilar-se als arbres (si aquests estan prou inclinats). A causa de la seva agilitat i curiositat, no és estrany que s'escapin dels seus tancats a base d'anar provant les tanques, ja sigui intencionadament o simplement perquè els són fàcils d'escalar. Si alguna de les tanques es pot moure, empènyer amunt o avall, o ser superada d'alguna manera, les cabres gairebé segur que s'escaparan. Degut a la seva intel·ligència, un cop que una cabra ha descobert un punt feble a la tanca, l'explotarà repetidament, les altres cabres l'observaran i aprendran ràpidament a imitar-la.
 
Les cabres tenen una naturalesa molt inquisitiva i intel·ligent; exploraran qualsevol cosa nova o desconeguda en el seu entorn. Ho fan principalment amb el llavi superior prènsil i la llengua. Això explica que investiguin objectes com ara botons, fundes de càmera o roba (i moltes altres coses més), rosegant-los i a vegades fins i tot empassant-se'ls.
 
En algunes parts del món, especialment a Europa i Nord-amèrica, diferents races de cabres s'utilitzen per a la producció de llet i carn. Els cabrits mascles excedents són sacrificats per la seva carn. Tant les cabres com els bocs de races de carn també són sacrificades per la seva carn, així com els animals vells de qualsevol raça. La carn dels bocs de més d'un any d'edat es considera generalment no desitjable per al consum humà, per la seva forta olor. La castració dels mascles a una edat primerenca impedeix el desenvolupament de la típica i poc desitjable olor de boc.
[[Fitxer:Asseta_Lompo_with_her_goats.jpg|thumb|350x350pxminiatura|Per a petits agricultors de molts països, com aquesta dona de [[Burkina Faso]], les cabres són un bestiar important.|alt=Dona amb cabres a Burkina Faso]]
 
Les cabres lleteres solen pasturar a l'estiu i estar estabulades durant l'hivern. Com que les cabres lleteres s'han de munyir cada dia, normalment es mantenen a poca distància del cobert on es munyen. El seu pasturatge generalment es complementa amb fenc i pinsos concentrats. Les cabres estabulades poden tenir-se en estables, com els cavalls, o en corrals per a grups més grans. En el sistema nord-americà, les cabres solen fer una cria anual. En algunes granges lleteres europees, a les cabres se les fa criar només dues vegades, i es munyen de forma continuada durant diversos anys després del segon part.
=== Carn ===
{{Article principal|Carn de cabrit}}
[[Fitxer:Boerbok.jpg|thumbminiatura|La raça Boer està molt estesa com a raça de carn|alt=Boc de raça Boer]]
La '''carn de cabrit''' o '''carn de cabra''' s'utilitza com a [[aliment]] a diferents parts del món,<ref name="eatG">Marvin Harris, (1986), ''«Good to eat: riddles of food and culture»''</ref> si bé té diferents nivells d'acceptació a les diferents cultures. L'habilitat que posseeix la cabra per digerir [[cel·lulosa]] de les plantes fa que sigui un animal que es pugui criar en els entorns més pobres. A Catalunya la carn de cabra més consumida és la de '''cabrit''', és a dir, la cria de la cabra fins a 2-4 mesos d'edat. Això fa que habitualment es parli més de '''carn de cabrit''', o simplement '''cabrit''', que de '''carn de cabra''', especialment en l'àmbit de l'alimentació, la gastronomia i la indústria càrnia.<ref name=":1">{{TERMCAT |id= cabrit|nom= cabrit|consulta= 10 des 2014}}</ref>
 
El cabrit es consumeix a Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, i en alguns països d'Àfrica, Orient Mitjà, Àsia i Amèrica Llatina. En l'actualitat la cabra forma part de les economies de subsistència, ja que produeix productes útils amb poca inversió. És per aquesta raó que el noranta per cent de la producció mundial recau en països no-industrialitzats.<ref>FAO, (1995), ''«FAO Yearbook»'', Roma</ref> La seva adaptació a diferents climes, ja siguin secs o humits, fa que es pugui trobar aquest animal en una extensió gran del planeta. La carn de cabra és especialment important a l'Orient Pròxim i Àsia meridional; en canvi, al nord d'Europa i a Nord-amèrica (exceptuant Mèxic) el seu consum és més baix.<ref name="Cambridge">{{ref-llibre|cognom= Kiple |nom= Kenneth F | coauthor = Kriemhild Conee Ornelas |títol= Cambridge World Encyclopaedia of Food, Volume I, Animal, Marine and Vegetable Oils | editorial= Cambridge University Press:, Cambridge, England |data= 2000 |pàgines= 532-536}}</ref> La carn d'un animal sacrificat pot guardar-se dos o tres dies, això fa que una família pugui alimentar-se'n durant aquest temps. La seva carn triga més a fer-se malbé que la de la vaca.
 
La producció de carn de cabra està creixent ràpidament a nivell mundial, però encara suposa menys del 4% del total de producció de carn.<ref>{{Ref-web|url = http://www.fao.org/fileadmin/user_upload/newsroom/docs/Final%20web%20version%202%20May%20%282%29.pdf|títol = FAO - Food outlook|consulta = 10 des 2014|llengua = anglès|editor = FAO|data = 2012}}</ref> Més del 70% de la població del món menja carn de cabra, suposant un 6% del consum mundial de [[carn vermella]].<ref name=":0" /><ref>{{ref-notícia|url=http://www.austinchronicle.com/food/2013-06-28/goat-revolution/|títol=Goat Revolution: Austin gets hip to the world's most consumed meat|obra=The Austin Chronicle|data= 28 juny 2013|consulta=2013-12-14}}</ref><ref name="wp20110405" /><ref name="wagov">{{ref-web| url=http://www.agric.wa.gov.au/objtwr/imported_assets/content/fm/small/nw39_capretto_lr.pdf |títol=Capretto: the world's most popular meat |editor=Small Landholder Information Service, Department of Agriculture and Food, Government of Western Australia |any=2010 |consulta=2013-04-20}}</ref> És una aliment bàsic a Àfrica, Àsia i Amèrica Central i del Sud, i una exquisidesa en algunes cuines europees.<ref name=":0" /> Als EUA, Canadà i països nord-europeus el consum de carn de cabra és menys habitual, però últimament s'està estenent en alguns nínxols de mercat,<ref name="niman">{{ref-notícia|url=http://www.nytimes.com/2008/10/15/dining/15goat.html |títol=With Goat, a Rancher Breaks Away From the Herd |obra=[[The New York Times]] |data= 14 octubre 2008 |cognom=Severson |nom=Kim }}</ref> en particular entre els immigrants asiàtics o africans que prefereixen la carn de cabra a altres tipus de carn.<ref name="ap20140418">{{ref-notícia| url=http://www.myfoxdc.com/story/25283086/new-americans-turn-to-goats-to-address-food-demand#axzz2zMsvMlyl |títol=New Americans turn to goats to address food demand |obra=My FOX DC |data=2014-04-18 | agency=Associated Press |consulta= 19 abril 2014}}</ref> Als Estats Units, els últims trenta anys, els sacrificis de cabres en escorxadors s'ha doblat cada 10 anys, arribant a gairebé un milió de caps anuals.<ref name="wp20110405">{{ref-notícia| url=http://articles.washingtonpost.com/2011-04-05/lifestyle/35416024_1_goat-meat-red-meat-pork-and-lamb |títol=Goat meat, the final frontier |obra=Washington Post |data=2011-04-05 |consulta=2013-04-20 |autor=Scarbrough, Mark; Weinstein, Bruce}}</ref>[[Fitxer:Wet-roasted Kid Goat - Tea Rooms of Yarck.jpg|thumbminiatura|Carn de cabrit rostida.|left]]Des del punt de vista de la ramaderia intensiva, la carn de cabra té alguns desavantatges comparada amb altres carns: d'una banda, el seu alt consum metabòlic fa que la carn sigui menys rendible per als productors de carn (uns tres-cents cinquanta quilograms de vaca requereixen la mateixa energia que sis cabres, cadascuna pesant vint quilograms).<ref>McDowell, R.E.; Woodward, A., ''«Concepts in animal adaptation (comparative suitability of goats, sheep and cattle to tropical environments)»'', International Conference on Goat Production and Disease. Tucson, AZ (EUA). 10-15 Ene 1982.</ref> D'altra banda, una cabra produeix unes 40 lliures (18 kg) de carn, molt menys que un cap de boví o porcí, pel qual sovint són menys apropiades per als processos de la indústria càrnia moderna.<ref name="wp20110405"/>
 
A Catalunya anualment se sacrifiquen als escorxadors 84.892 caps de bestiar cabrum.<ref name="agricultura"/> A Catalunya es consumeix la carn de cabrit molt jove, normalment criat en granja, alimentat només amb llet i amb una edat entre 10 o 12 setmanes.<ref>{{Ref-web|url = http://www.capraispana.com/curiosidades/evaluacion/evaluacion.htm|títol = Características de un buen cabrito de carne|consulta = 10 des 2014|llengua = castellà|editor = Capraispana|data = }}</ref> Com a Europa, a Espanya també ha disminuït el consum de carn d'oví i cabrum, passant dels 3,6 kg per càpita el 2004 a 2,37 kg el 2011 (-34,2%). Encara que no sigui remunerador per als productors, el preu de la carn de xai i cabrit, comparativament alt, no n'afavoreix el consum.<ref name="Pla cabrum">{{ref-web|url=http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/dar_pla_recuperacio_sector_ovi_cabrum/|consulta=5 desembre 2014|títol=Pla de recuperació del sector oví/cabrum de Catalunya|autor=Direcció General d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya|any=2013}}</ref>
|url = http://books.google.cat/books?isbn=9780778804659
}}
</ref>[[Fitxer:Goat_milking_on_an_organic_farm_in_Israel.jpg|thumbminiatura|Una cabra essent munyida |alt= Una cabra essent munyida]]Les cabres lleteres, en el moment de màxima producció (normalment al voltant del tercer o quart cicle de lactació), produeixen una mitjana de 2,7 a 3,6 kg de llet diaris (aproximadament 2,8 a 3,8 litres), produint més just després del part i després es va reduint gradualment la producció fins al final del període de lactació. La llet de cabra conté de mitjana un 3,5% de greix.<ref>
{{ref-web
|títol = American Dairy Goat Association
 
=== Fibra ===
[[Fitxer:Angora_001.jpg|thumbminiatura|Una [[cabra d'Angora]]|alt=Exemplar de cabra d'Angora]]
La raça de [[cabra d'Angora]] produeix uns flocs llargs, arrissats i brillants de la llana coneguda com a [[Moher (llana)|moher]]. Tot el cos de la cabra està cobert amb moher i no hi ha pèls. Els flocs van creixent fins que fan 10 centímetres o més de llarg. S'han fet creuaments d'altres races amb la d'Angora, com la ''pygora'' i la ''nigora'', per a produir ''moher ''i ''caixgora ''(una barreja de caixmir i moher) en un animal més petit i més fàcil de manejar. La llana s'esquila dues vegades a l'any, amb un rendiment mitjà d'uns 4,5 kg. La majoria de les cabres tenen pèls aïllants més suaus a prop de la pell i un pelatge més llarg i gruixut cap a fora. La fibra desitjada per a la indústria tèxtil és la primera, i es coneix amb diferents noms (''down'', caixmir i ''pashmina''). Els pèls gruixuts són de poc valor, ja que són massa bastos, difícils de filar i difícils de tenyir.
 
 
=== Exposicions i concursos de criadors de races selectes ===
[[Fitxer:NigerianDwarfDairyGoat.jpg|thumbminiatura|Una cabra lletera ''Nigerian Dwarf'' ("Nigeriana Nana") en un concurs. Aquest exemplar és angulós i amb caràcter lleter, amb un sistema mamari ampli i ben subjecte.|alt=Cabra lletera en un concurs]]
Alguns clubs o associacions de criadors de cabres realitzen exposicions i concursos on les cabres es valoren per trets relacionats amb la conformació, la qualitat de la mamella, l'evidència d'alta producció, la longevitat, l'estructura i la musculatura (en cabres de carn i cabres de companyia), i la producció de fibra i la fibra en si (en races de fibra). Els criadors que hi participen solen tenir les seves cabres registrades en un llibre genealògic, i la descendència d'animals premiats és més preuada. Les cabres amb registre, en general, solen tenir un preu més alt, encara que només sigui pel fet que els registres demostren la seva ascendència, la producció i altres dades dels seus pares (sementals), mares i altres ancestres. Una cabra registrada es considera en general una aposta més segura que la compra d'una cabra a l'atzar (com en una fira o una subhasta), pel fet d'existir aquests registres i per la reputació del criador. Alguns clubs infantils, com el ''4-H,'' també permeten exposar cabres. Les exposicions per a nens solen incloure una classe de "habilitat per a exposar",en què es puntua tant la neteja i la presentació tant de l'animal com de l'expositor, així com la capacitat de cuidador i la seva destresa en el maneig de la cabra. En aquests concursos la conformació de l'animal és irrellevant, ja que no és això el que es valora, sinó l'habilitat en exposar l'animal.
 
== Les cabres a la cultura, religió, mitologia i folklore ==
 
[[Fitxer:Oinochoe_Wild_Goat_Louvre_A311.jpg|thumbminiatura|Una antiga ''[[enòcoa]]'' grega amb la representació de cabres salvatges|alt=Enòcoa grega amb la representació de cabres salvatges]]
 
Segons la [[mitologia nòrdica]], [[Thor]], el déu del tro, té un carro que és tirat per dues cabres, ''Tanngnjóstr ''i ''Tanngrisnir''. Cada nit, després d'acampar, Thor es menja la carn de les cabres, però tenint compte que tots els ossos romanguin conjunts. En acabat, embolica totes les restes, i al matí, les cabres sempre tornen a la vida per a tirar del carro. El fill d'un pagès que un dia estava convidat a compartir l'àpat amb Thor va trencar una de les cames de les cabres per xuclar-ne el moll de l'os. La cama de l'animal va aparèixer trencada al matí, i el nen hagué de servir Thor com a servent per compensar-lo del dany.
</ref>
Al [[Yom Kipur]], la festivitat del Dia de l'Expiació, es van triar dues cabres i moltes altres les van seguir. Una d'elles va ser sacrificada, però a la resta se les va deixar escapar cap al desert, simbòlicament emportant-se els pecats de la comunitat. D'aquí prové l'expressió "[[boc expiatori]]". A vegades un líder o rei se'ls compara amb un boc que condueix al ramat. Al [[Nou Testament]], [[Jesús de Natzaret|Jesús]] explica la [[Paràbola (al·legoria)|paràbola]] de "l'ovella i les cabres" (Evangeli de Mateu, 25)
[[Fitxer:BMVB-Exvoto iberico de cabra ibérica-3297.jpg|alt=Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú. BMVB-3297|thumbminiatura|Exvot. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú. BMVB-3297]]
La tradició popular [[Cristianisme|cristiana]] a Europa associava [[Satanàs]] amb imatgeria de cabres. Una superstició comuna a l'Edat Mitjana era que les cabres murmuraven frases obscenes a les orelles dels sants. L'origen d'aquesta creença era probablement el comportament dels bocs en zel, paradigma de la luxúria. La representació medieval comuna del [[Dimoni]] era amb una cara semblant a una cabra, amb banyes i barbeta de boc. A les [[Missa negra|Misses Negres]], "misses satàniques" d'origen probablement mitològic, podia usar-se una cabra negra, la forma en què Satanàs suposadament es manifesta per al seu culte. La cabra ha tingut una connexió persistent amb el [[satanisme]] i les [[Paganisme|religions paganes]], fins i tot en els temps moderns. El pentagrama invertit, un símbol utilitzat en el satanisme, s'inspiraria en la forma del cap d'una cabra. El "[[Bafomet|Bafomet de Mendes]]" és una figura satànica amb forma de cabra utilitzada a l'[[ocultisme]] al segle XIX.
 
1.827.361

modificacions