Califat Fatimita: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaç a l'article principal |
m Majúscules i terminologia |
||
Línia 125:
També posaren els seus ulls a la costa de [[Regió de Síria|Síria]] i [[Palestina]], on aconseguiren dominar nombroses [[plaça forta|places fortes]], i al [[Hedjaz]] (territori que inclou les ciutats santes de [[La Meca]] i [[Medina]]), que depenia alimentàriament d'Egipte. Els seus dominis al Magrib central passaren a tenir un paper secundari, donant el viregnat als [[Zírides]], cosa que suposà una progressiva regressió de la frontera occidental.
Per evitar l'hostilitat de les poblacions locals, i conscients de la poca acceptació de l'ismailisme entre els egipcis, al-Muizz decretà la completa igualtat religiosa, fins i tot dins l'administració, on els càrrecs es repartiren més pel mèrit que pel llinatge. Aquest detall cap a les altres confessions suposà un important pas en les relacions amistoses amb l'
Les polítiques fatimites suposaren una important millora en el nivell de vida de l'Egipte, augmentant notòriament la seva riquesa. Aquesta es va mantenir fins al regnat d'Al-Hakim, on la falta de finançament del sistema de reg es va començar a fer notori. Ja des de l'època d'al-Muizz les importants despeses militars que suposava la presència a Siria, així com la xarxa de missioners-ambaixadors, varen forçar l'augment dels imposts sobre la terra i sobre el comerç. A més, el manteniment de les infraestructures hidràuliques quedà a càrrec dels propis agricultors.
Línia 133:
La progressiva degradació de l'agricultura suposà una important crisi econòmica i alimentària. Amb l'objectiu d'evitar revoltes, Al-Hakim decretà la prohibició del vi i la cervesa, de forma que totes les terres s'haguessin de dedicar a la producció d'aliments de primera necessitat. Això no agradà als no-musulmans, que ho veien com un atac als seus drets. També prohibí la pesca del [[barb]], peix que ajudava de forma natural a la neteja de les canalitzacions agrícoles.
Per reduir la influència de l'església [[melkita]], depenent del [[Patriarca de Constantinoble]], es varen confiscar totes les seves propietats. Així mateix, s'ordenà la destrucció del [[Sant Sepulcre]]. Això tenia com a objectiu guanyar-se el favor de la majoria [[coptes|copta]], que constituïa la majoria de la pagesia d'Egipte. Una vegada més, la crisi alimentària. Com a conseqüència d'aquestes polítiques, [[Basili II (emperador)|Basili II]] trencà l'any [[1015]] les relacions comercials entre el califat fatimí i l'
També, en un intent de guanyar-se als musulmans no-ismailites, renuncià al títol d'[[imam]], i nomenà successor al seu cosí. Aquests canvis tan radicals, trencant amb dos dogmes bàsics de l'ismaïlisme, provocaren la confusió i la ira dels ismaïlites. Una part d'ells consideraren que havia passat dels límits humans als divins, naixent així la confessió [[drusos|drusa]]. L'altra, però, es rebel·là contra ell. L'any [[1021]] va desaparèixer sense deixar rastre, suposadament assassinat per la seva germana.
| |||