Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot arregla enllaços |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
[[Fitxer:Roman_Empire.png|
La '''caiguda de l'Imperi Romà d'Occident''' és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà d'Occident]] l'any [[476]].
Línia 25:
L'última exhalació de Roma es va produir quan els visigots es van revoltar el [[395]].<ref>Jordanes, ''El origen y las hazañas de los Godos'', 147</ref> Liderats per [[Alaric I]],<ref name="historyofwarsB3P1C2">[[Procopi (historiador)|Procopi]], ''Historia de las guerras'', 3,1,2.</ref> van intentar prendre Constantinoble,<ref>Gibbon, ''The Decline and Fall of the Roman Empire'', pàg. 551</ref> però van ser repel·lits i en el seu lloc van saquejar gran part de Tràcia, al nord de Grècia.<ref>Matyszak, ''The Enemies of Rome'', pàg. 260</ref><ref name="historyofwarsB3P1C2"/> El [[402]], van assetjar [[Milà|Mediolanum]], la capital de l'emperador romà [[Flavi Honori |Honori]], defensada per tropes godes romanes. L'arribada del romà [[Estilicó]] i el seu exèrcit va forçar Alaric a trencar el setge i traslladar-se cap a Hasta (l'[[Asti (municipi italià)|Asti]] actualment), a l'oest d'Itàlia, on Estilicó el va atacar en la [[Batalla de Pollentia]],<ref>Gibbon, ''The Decline and Fall of the Roman Empire'', pàg. 563</ref><ref>Jordanes, ''El origen y las hazañas de los Godos'', 154</ref> i capturà el campament d'Alaric. Estilicó li va oferir tornar els presoners a canvi dels quals els visigots tornarien a Il·liria, però en arribar a Verona, Alaric va aturar la seva retirada. Estilicó va tornar a atacar-lo en la [[Batalla de Verona]]<ref>Gibbon, ''The Decline and Fall of the Roman Empire'', pàg. 565</ref> i de nou va derrotar Alaric,<ref>Matyszak, ''The Enemies of Rome'', pàg. 263</ref> obligant-lo a retirar-se d'Itàlia.
[[Fitxer:476eur.jpg|
El [[405]], els [[ostrogots]] van envair Itàlia, però van ser derrotats. Tanmateix, en el [[406]], un nombre de tribus sense precedents es va aprofitar de la congelació del Rin i la retirada de les tropes romanes per lluitar a Itàlia<ref>{{Ref-llibre |cognom=Heather |nom=Peter |títol=The Fall of the Roman Empire: A New History |url=https://books.google.es/books?id=_Jntu21N9K0C&pg=PA206&dq=mainz+406&hl=ca&sa=X&ei=HeXNVNSkLYj_UPGUgYAF&ved=0CEwQ6AEwBg#v=onepage&q=mainz%20406&f=false |llengua=anglès |editorial=Pan Macmillan |data=2010 |pàgines=205 |isbn=0330529838}}</ref> per creuar en massa: [[vàndals]], [[sueu]]s, [[alà|alans]] i [[burgundis]] es van estendre creuant el riu i van trobar poca resistència en el [[Batalla de Mogontiacum|saqueig de Moguntiacum]] i el [[saqueig de Treviris]],<ref>Grant, ''The History of Rome'', pàg. 324</ref> envaint completament la Gàl·lia. Malgrat aquest greu perill, o potser a causa d'ell, l'exèrcit romà va continuar sofrint usurpacions, en una de les quals va morir Estilicó, el principal defensor de Roma en aquest període.<ref name="historyP327">Grant, ''The History of Rome'', pàg. 327</ref>
|