Revisió del 09:09, 11 oct 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.781.478 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi ← Edició anterior		Revisió del 19:12, 4 nov 2019 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.409.521 edits m Coherència terminològica en el si d'un mateix article Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 31: Nascut el 23 de juliol de [[1649]] a Urbino (segons altres fonts a Pesaro), fill de Carlo Albani i Elena Mosca (ambdós nobles), va ser el primogènit de la família. Els Albani eren una família noble d'origen [[Albània\|albanès]], mentre que la seva mare Elena pertanyia a la família dels marquesos de Mosca de [[Pesaro]], d'origen antic [[Llombardia\|llombard]] (més precisament, de [[Bèrgam]]).Durant el pontificat d'[[Urbà VIII]] (1623-1644), l'avi del futur [[Papa]] va ocupar el càrrec de [[senador de Roma]] (a l'època de càrrec monocràtic).<ref name="CatholicEncyclopedia">{{ref-web\|url= http://www.newadvent.org/cathen/04029a.htm \| títol= Pope Clement XI \| consulta=5 de setembre de 2016 }}</ref> El seu pare estava relacionat amb el cardenal [[Gian Girolamo Albani]]. A l'edat d'11 Giovanni Francesco va ser portat a [[Roma]] i va ser inscrit al [[Collegio Romano\|Col·legi dels Jesuïtes]], on va realitzar tota la seva formació. Va completar els seus estudis secundaris el [[1660]]. Dotat amb un notable talent per als idiomes, va aprendre a traduir del [[llatí]] i del [[grec antic]]. En la seva joventut realitzà la traducció d'una part del ''Monòleg dels grecs'', que consisteix en les comissions de l'[[emperador ~~bizantí~~romà d'Orient]], i unes [[homilia\|homilies]] de [[Sofroni de Jerusalem]] sobre sant de Pere i Pau.<ref>Giuseppe de Novaes, ''Elementi della storia de' sommi pontefici'', 1805, vol. XI, p. 3.</ref> Es va inscriure a la Universitat de Roma i es va graduar ''[[in utroque iure]]''. Va obtenir el seu doctorat a Urbino (1668). En pocs anys la seva fama va fer que [[Cristina de Suècia]] el volgués pera la seva Acadèmia, gràcies a la presentació feta pel cardenal [[Decio Azzolino]]. Aquest ambient literari era freqüentat pels escriptors, poetes, pintors, músics més famosos de l'època<ref>En 1690, després de la mort de la reina Cristina, artistes i intel·lectuals que gravitaven al voltant del seu famós saló literari van constituir l'[[Acadèmia de l'Arcàdia]], a la que també es va unir el cardenal Albani.</ref> Jurista, el [[1673]] va elaborar els estatuts sinodals de [[abadia de Farfa\|Farfa]] i [[abadia territorial de Subiaco\|Subiaco]]. Va escriure el text que va ser aprovat i promulgat pel Papa [[Innocenci XII]] amb la [[butlla]] ''Romanum decet Pontificem'' (que conté la famosa condemna del [[nepotisme]]). Gràcies a la seva experiència i el seu coneixement dels mecanismes de govern de l'Església, va ser també assessor d'[[Alexandre VIII]] Ottoboni (1689-1691) i d'[[Innocenci XII]] Pignatelli (1691-1700). Es va donar a conèixer, dins de la cúria romana, a més, com un home íntegre i lliure de corrupcions i nepotisme.

Climent XI: diferència entre les revisions