Arquitectura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Revertides les edicions de EVA3.0 (bot). Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 18:
Segons Vitruvi, l'arquitecte ha de tractar de complir cadascun d'aquests tres atributs tan bé com sigui possible.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vitruvio|nom=Marco Lucio|títol=Los diez libros de arquitectura|url=https://books.google.es/books?id=7Lf1q0kv52QC&pg=PA15&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|llengua=es|data=2010-08-31|editorial=Linkgua digital|isbn=9788498166040}}</ref> [[Leon Battista Alberti]], que explica en detall les idees de Vitruvi en el seu tractat, ''[[De Re Aedificatoria]]''; va veure la bellesa primordialment com una qüestió de proporció, encara que els ornaments també van ocupar-hi un paper important. Per a Alberti, la proporció de les normes són les que regeixen la figura humana idealitzada, la [[secció àuria]]. L'aspecte més important de la bellesa és la part inherent d'un objecte, no pas la part superficial, i es basa en veritats i fets universals. La noció d'[[Estil (art)|estil]] en les arts no es va desenvolupar fins al [[segle XVI]], amb l'escrit de [[Giorgio Vasari]].
 
A principis del [[{{segle| XIX}}]], [[Augustus Welby Northmore Pugin]] va escriure ''Contrastos'' ([[1836]]) que, com suggereix el títol, contrasta el món modern i industrial que ell detestava, amb una imatge idealitzada del món medieval. Per a ell, l'[[arquitectura gòtica]] va ser l'única ''"veritable forma [[cristianisme|cristiana]] de l'arquitectura."''
 
El [[{{segle| XIX}}]], [[John Ruskin]], crític d'art [[Anglesos|anglès]], va publicar ''Set Llums de l'Arquitectura'' (1849), limitant, en la seva opinió, el que constitueix l'arquitectura. Per a ell l'[[estètica]] és de summa importància i l'arquitectura és l{{'}}''"art en què es disposen i adornen els edificis plantejats per l'home… i la seva visió contribueix a la salut mental, el poder, i el plaer dels mateixos"''.
 
Sobre la diferència entre els ideals de l{{'}}''arquitectura'' i la mera [[construcció]], el gran arquitecte del [[segle XX]] [[Le Corbusier]] va escriure: ''"Vostè empra la [[pedra]], la [[fusta]] i el [[formigó]], i amb aquests materials construeix [[casa|cases]] i [[palau (arquitectura)|palaus]]: això és [[construcció]]. L'[[enginyeria|enginy]] és en el treball. Però, de cop i volta toca el meu cor, m'assec feliç i dic: Això és [[bellesa|bell]]. Això és arquitectura"''.
Línia 93:
Amb els nous coneixements en els àmbits científics i el sorgiment de nous materials i la [[tecnologia]], l'arquitectura i l'[[enginyeria]] es van començar a separar, i l'arquitecte va començar a perdre terreny en alguns aspectes tècnics dels projectes d'edificis. Per tant, es va concentrar en l'[[estètica]] i en aspectes humanistes. Alguns arquitectes van començar a treballar per les noves classes socials més adinerades, concentrant-se principalment en les qualitats visuals derivades en general dels prototips històrics, donant lloc, per exemple, a moltes cases de camp a la [[Gran Bretanya]] que es van crear en un estil [[Neogòtic]].
 
Els estudis formals d'arquitectura van començar a existir durant el [[{{segle| XIX}}]], com per exemple a l'[[École Nationale Supérieure des Beaux-Arts]], a [[París]], que van donar molt èmfasi a la producció de bells dibuixos i poc al context i a la viabilitat. El gruix d'arquitectes en general va rebre la seva formació a les oficines d'altres arquitectes, iniciant les seves carreres com a delineants, per exemple.
 
Mentrestant, la [[Revolució Industrial]] va obrir les portes a la [[producció en massa]] i al [[consum]]. L'[[estètica]] es va convertir en un criteri de la classe mitjana i l'ornamentació de productes, abans basada en costoses tècniques d'artesania, va decaure en virtut de la producció i l'abaratiment de costos. L'[[arquitectura vernacular]] es va fer cada vegada més ornamental.