Josep Puig i Cadafalch: diferència entre les revisions

Un altre posicionament enfront de la restauració de monuments que també va influir en Puig i Cadafalch, desenvolupat a final del {{segle |XIX}} a Itàlia, és el ''[[Restauro|Restauro Storico]]'', que pretenia la restauració de l'edifici a través de la reconstrucció a partir de conèixer-ne la història. Calia fer un estudi de tots els documents disponibles. Però el cert és que era un tipus d'actuació molt propera a la de la restauració estilística i alguns entesos la veien igual de perillosa (A. Annoni).<ref name="ref">[[#lacuesta|Lacuesta 2000]], p.35</ref>

Les intervencions de Puig en la restauració de monuments en alguns casos van ser directes, en d'altres es va limitar a participar en l'elaboració del projecte, sense arribar-ne a executar l'obra, feta per altres. A continuació parlarem una mica de les actuacions més importants, de com es van dur a terme i en què varen consistir, encara que cal esmentar que no van ser grans projectes, com és el cas d'Elies Rogent en la restauració del monestir de Ripoll. Les més interessants foren, potser, les fetes a Sant Joan de les Abadesses i a Santa Maria de la Seu d'Urgell; també fou important el seu paper en el conjunt de les esglésies de Terrassa.<ref>Joan Cabestany i Fort: "Arquitectura i arqueologia en el traspàs del {{segle |XIX}} al segle XX" dins {{ref-llibre|títol=Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània|lloc=Barcelona| editorial=Institut d'Estudis Catalans|any=2003|isbn=8472837025| editor=Albert Balcells}}, p.64</ref>

El conjunt arquitectònic format per les tres [[esglésies de Sant Pere de Terrassa]], o [[Esglésies de Sant Pere de Terrassa|Conjunt Episcopal d'Ègara]], està reconegut com el més important de la primera arquitectura cristiana catalana. El paper de Puig i Cadafalch aquí va ser fonamental, tant en el reconeixement del seu valor històric com en l'elaboració d'alguns dels projectes i en intervencions de restauració, però també controvertit. Va començar a interessar-se pel conjunt monumental quan tenia vint-i-dos anys, moment en què va ubicar la construcció tant dels absis de Sant Pere i Santa Maria com de l'església de Sant Miquel al [[segle IX]] .<ref>{{ref-llibre|cognom=Puig i Cadafalch|nom=Josep|títol=Notes arquitectòniques sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa|lloc=Barcelona| editorial=Impremta La Renaixença|any=1889}}</ref> Fins als anys noranta del {{segle |XIX}} el conjunt no va tenir massa interès per les Institucions. El 1895, en uns treballs de consolidació que van obligar a desplaçar alguns retaules, es van descobrir, entre altres troballes, pintures murals d'època gòtica al mur nord de Sant Pere, i un retaule de pedra amb pintures inserides. Des de la Comissió de Monuments de Barcelona es demanà a l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Acadèmia de San Fernando]] la declaració del conjunt com a [[Patrimoni Nacional]]. El projecte va ser presentat davant del [[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministeri de Foment]] d'Espanya el [[1897]], però no fou aprovat fins al [[1931]]<ref>[[#mancho|Mancho 2012]], p. 172–173</ref> Això va fer que les intervencions es frenessin. El 1906 Puig va fer una sèrie de sondatges a Sant Miquel que van conduir a la localització de les restes d'una suposada piscina baptismal. D'aquests treballs en tenim constància a través de les ''Actes del [[Museu de Terrassa|Patronat de Museus de Terrassa]]. '' Els seus estudis en aquest àmbit el van conduir a situar la datació per a tot el conjunt al [[segle VI]].