Revisió del 10:53, 19 oct 2019 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.176 edits m Enllaços Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 19:40, 4 nov 2019 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.176 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 42: === Herència de la Revolució === L'any [[1789]], un vell ordre polític i social s'havia enfonsat i, malgrat el triomf sobre Napoleó de les tropes absolutistes, l'[[Antic Règim]] mai no va poder ser restablert del tot, ja que les monarquies europees hagueren de fer concessions de tipus [[liberalisme\|liberal]];<ref>La Revolució Francesa i les conquestes napoleòniques van sacsejar el continent europeu i l'Antic Règim no es va restaurar. Georges Lefebvre afirma que el moviment popular de la Revolució va contribuir a desmuntar les estructures feudals. Lefebre: ''La revolution Française''. París, PUF, 1951.</ref> a més, la Revolució Francesa serví de model i motor a les que havien d'arribar en el futur.<ref>Les revolucions de 1830i 1848 s'inicien a França i s'estenen per tot Europa. En el treball de Labrousse es relaciona les revolucions del {{segle \|XIX}} amb la de 1789. A Labrousse: ''Fluctuaciones econòmicas e historia social''. Madrid, Tecnos, 1973.</ref> La Revolució Francesa havia transformat la concepció política i ideològica del món contemporani.<ref>[[Alexis de Tocqueville]], a la seva obra fonamental, ''L'Antic Règim i la Revolució'', publicada originàriament el 1856, ja es preguntava quina fou l'obra pròpia de la Revolució Francesa? I responia que fou essencialment una revolució social i política que va substituir l'[[Antic Règim]] per un ordre social i polític que tenia com a base la igualtat de les condicions. A Tocqueville, Alexis de: ''L'Antic Règim i la Revolució''. Barcelona: edicions 62, 1983. Traducció a cura de Joan Casas.</ref> I va proporcionar el vocabulari i els programes dels partits polítics liberals, radicals i democràtics de la major part del món, els codis de lleis o els conceptes de liberalisme i de nacionalisme,<ref>{{es}}Fernández, Antonio: ''Historia del mundo contemporàneo''. Barcelona, Vicens Vivens, 1984, pàgina 43.</ref> però els conceptes de ''llibertat'' i ''drets humans'' que se'n deriven han estat usats per a justificar mesures tiràniques.<ref>{{en}} Edmund Burke, ''Reflections on the Revolution in France''</ref> Línia 185: {{principal\|Segona revolució industrial}} [[Fitxer:MNACTEC Vapor Aymerich.JPG\|miniatura\|[[Vapor Aymerich, Amat i Jover]], seu del [[Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya]], a [[Terrassa]]. Antiga fàbrica tèxtil llanera construïda entre 1907 i 1909]][[Fitxer:SostreMuseuCienciaTerrassa.jpg\|miniatura\|Coberta de "[[volta catalana]]" al sostre del [[Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya]] ([[Terrassa]])]] L'època que va des de finals del {{segle \|XIX}} fins a la [[Primera Guerra Mundial\|Primera Guerra mundial]] es coneix com a ''[[segona revolució industrial]]'', i es caracteritza pel gran progrés científic i tècnic, per l'aparició dels sectors [[electricitat\|elèctric]] i [[química\|químic]], la concentració empresarial i la consolidació del [[capitalisme\|sistema capitalista]]. En aquesta nova fase d'industrialització, els [[Estats Units d'Amèrica]] foren l'estat capdavanter, mentre que Catalunya va desplegar les indústries de l'electricitat, de la construcció i metal·lúrgica que es veieren afavorides per la repatriació de capitals provinents de les colònies i per l'exportació de productes vitícoles. A manera de síntesi, '''els nous sectors i les principals innovacions''' foren: * En el sector energètic, la segona revolució industrial, es caracteritzà per la descoberta de noves fonts d'energia. D'una banda, el [[petroli]], que es començà a explotar el [[1859]] als EUA, i del qual s'obtenia [[gasolina]] i [[gasoil]], per als [[motor de combustió\|motors de combustió interna]] i per a l'[[automoció]]; de l'altra, l'[[electricitat]], que es començà a utilitzar, entre altres llocs, en les indústries, en l'enllumenat públic i en les [[Mitjà de comunicació\|comunicacions]]. La indústria química es desenvolupà a mitjans del {{segle \|XIX}} i féu possible la producció de nous materials com [[explosiu]]s, [[fertilitzant]]s i [[tint]]s. * Diversos indicadors de l'alt nivell tecnològic assolit per la indústria foren els nous [[aliatges]] i noves tècniques per a aconseguir [[metall]]s més purs, que contribuïren al desenvolupament de la indústria siderometal·lúrgica. S'arribà a produir [[acer]] més barat i més pur, a generar [[acer inoxidable]] i a utilitzar l'[[alumini]]. Línia 210: La Primera Guerra mundial va tenir conseqüències molt importants en tots els àmbits. Alguns historiadors, com [[Eric Hobsbawm]], consideren que la guerra va marcar el començament real del [[segle XX]]. S'anomena ''segle XX breu'' una idea del segle caracteritzada per l'ordre polític iniciat amb aquest conflicte i que conclou amb el final de la [[Guerra Freda\|guerra freda]]. Amb el desmembrament total del sistema diplomàtic conegut com a ''[[concert europeu]]'' i les diferents aliances orquestrades durant el {{segle \|XIX}} per estadistes com [[Metternich]] o després [[Otto von Bismarck]], les negociacions de pau es van haver de tornar a anivellar construint l'anomenada ''[[Societat de Nacions]]''. Les conseqüències polítiques són enormes:

Edat contemporània: diferència entre les revisions