Terni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula de geografia política
m Plantilla
Línia 32:
Al llarg del segle XVII algunes plagues i epidèmies de fam van provocar la decadència de Terni que va continuar al segle XVIII. Durant el període napoleònic fou part de la [[República Romana]] i va seguir després la seva sort.
 
Després d'això, durant el {{segle |XIX}} es va industrialitzar (metal·lúrgia) i es van crear fabriques, especialment la gran siderúrgia el [[1884]] i indústries d'armament. En pocs anys es va passar de tretze mil a seixanta mil habitants. El [[1927]] Mussolini la va declarar "ciutat dinàmica" i va esdevenir capital de província sota el règim feixista. També es van crear noves indústries, especialment químiques i va sortir el primer gran barri model per a treballadors "''Citta giardino''" (sobre la idea de la ciutat-fabrica) obre de l'arquitecte Cesare Bazzani, igual que el Palazzo del Governo.
 
Les fabriques la van fer objectiu dels aliats a la II guerra Mundial (108 bombardejos) i va quedar destruïda excepte curiosament l'àrea industrial on es feien les armes, morint milers de persones.