Castella i Lleó: diferència entre les revisions

{{AP|Història de Castella i Lleó}}

La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió de les regions de [[Regió de Lleó|Lleó]] i de [[Castella la Vella]], llevat de les regions de Cantàbria (l'antiga província de Santander) i La Rioja (antiga província de Logronyo), les quals es van conformar com a comunitats autònomes uniprovincials el 1983.

La unió històrica del Regne de Castella i del [[Regne de Lleó]] es va produir, per primera vegada, quan [[Ferran I de Castella|Ferran I]] heretà Castella el [[1037]] i es casa amb [[Sança I de Lleó|Sança I]], reina de Lleó. No obstant això, aquesta unió es trencaria en els seus fills; segons la tradició lleonesa medieval el major dels fills heretà el patrimoni patern (Castella) i el segon fill, el matern (Lleó). La segona unió de Castella i Lleó es produiria en el regnat d'[[Alfons VI de Lleó|Alfons VI]] de Lleó qui vencé al seu germà Sanç de Castella, i la tercera, i definitiva unió, es va produir sota el regnat de [[Ferran III de Castella|Ferran III]] el Sant que el [[1230]], després del Pacte de les Dames, que impedí que Sança II i Dolç, filles d'[[Alfons IX]] i hereves del regne accedissen al tron, i per mitjà del qual Alfons IX es corona rei de Lleó i de Castella, no obstant l'oposició del clergat i de la noblesa lleonesa. Les corts, però, es van unir més d'un segle després. Aquestes corts van ser una de les representacions parlamentàries, més antigues d'Europa, encara que no amb representació universal directa; la primera convocació de la qual es va realitzar el [[1188]] per Alfons IX rei de Lleó.

 

== Geografia ==

:''Vegeu també [[Llista de comarques de Castella i Lleó]]''

Castella i Lleó estan situades a la [[Meseta Nord]] (o [[Submeseta Nord]]). Es troba a una certa altitud (entre els 600 i 900 m) i els seus límits amb altres comunitats autònomes d'Espanya són serralades amb altituds superios als 2000 m): el [[Sistema Ibèric]] (amb [[La Rioja]] i [[Aragó]]), el [[Sistema Central]] (amb [[Castella-la Manxa]], [[Comunitat de Madrid]] i [[Extremadura]]) i la [[Serralada Cantàbrica]] (amb [[Galícia]], [[Astúries]], [[Cantàbria]] i el [[País Basc]]).

 

 

L'Estatut d'Autonomia, reformat en aquest punt el [[1999]] estalbeix que les insitutcions bàsiques de la Comunitat de Castella i Lleó són:

* les [[Corts de Castella i Lleó]], l'òrgan representatiu del poble castellano-leonès que exerceix el [[poder legislatiu]]. Els membres de les corts reben el nom tradicional de "procuradors"; són elegits per [[sufragi universal]], lliure i secret per mitjà de la [[representació proporcional]]. La [[circumscripció electoral]] és la província; s'assignen un nombre mínim de tres procuradors per província, i un de més per cada 45 mil habitants o fracció superior als 22.500. Actualment, n'hi ha 82.

* el [[President de la Junta de Castella i Lleó]], és el [[cap de govern]] del [[poder executiu]] de la comunitat i que ostenta la representació suprema de la comunitat i l'ordinària de l'[[Estat espanyol]]; presideix la Junta de Castella i Lleó, dirigeix les seves accions i coordina les funcions dels seus membres. És elegit per les Corts, i n'és membre, i posteriorment és nomenat pel [[rei d'Espanya]].

 

=== Divisions politicoadministratives ===

La Comunitat de Castella i Lleó està formada per nou províncies, amb personalitat jurídica pròpia i autonomia per a la gestió dels seus interessos. El seu govern i administració depenen de la [[Diputació]]. Les províncies són l'àmbit ordinari per al compliment de les activitats de la Comunitat. Les províncies són:

 

 

== Economia ==

El cultiu de secà predomina als camps de Castella i Lleó. Malgrat això, el regadiu ha anat guanyant importància a les zones de les valls del Duero, el Pisuerga i el Tormes. Hi destaquen les noves tecnologies sobretot en àrees com la Província de Valladolid o la Província de Burgos on la producció per hectàrea és de les més elevades d'Espanya. L'àrea més fèrtil castellà-lleonesa coincideix amb la vall de l'Esla, a Lleó, als camps de Valladolid, i a Terra de Camps, una comarca que s'estén entre Zamora, Valladolid, Palència i Lleó.

[[Fitxer:Compañía Aciturri en Boecillo.jpg|miniatura|esquerra|Factoria de components aeronàutics a Boecillo]]

 

Al llarg de la dècada de [[1990]] va créixer l'afluència turística a Castella i Lleó, propiciada sobretot pel valor històric i cultural de les seves ciutats, i també per l'atractiu natural i paisatgístic de les seves diferents comarques. El 2001, Castella i Lleó va rebre uns 315.000 visitants, 42.000 dels quals eren estrangers.

El comerç interior de Castella i Lleó es concentra en el sector de l'alimentació, l'automoció, el teixit i el calçat. Per al comerç exterior, segons la regió, s'exporten principalment vehicles i xassís d'automòbils en Àvila, Palència i Valladolid, pneumàtics en Burgos i Valladolid, barres d'acer i manufactures de pissarra a Lleó, carn de boví a Salamanca, porcs a Segòvia, manufactures de cautxú a Sòria i carn de [[cabra (animal)|cabra]] i [[ovella]], junt amb [[vi]], a Zamora. Castella i Lleó també exporta molt vi sent la província de Valladolid la que més ampolles ven a l'estranger. Quant a la importació, van al capdavant els vehicles i els seus accessoris, com els motors o els pneumàtics.

 

 

== Universitats de Castella i Lleó ==

* [[Universidad Católica de Ávila]] (Àvila)

* [[Universitat de Burgos]] (Burgos)