Castelló de la Plana: diferència entre les revisions

</center>

 

 

== Història ==

 

A l'[[edat mitjana]], la ciutat es protegia amb fosos, muralles i torres, es va construir l'església (que passaria a ser concatedral a mitjan [[segle XV]]). Fou el [[1366]] quan la imatge de la [[Mare de Déu del Lledó]], posteriorment patrona de la Vila, fou trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].

En els segles XVII i XVIII, la ciutat pren part en la revolta de les [[Germanies]] i dóna suport a l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]] a la [[Guerra de Successió Espanyola]], sent sotmesa, com la resta del [[Regne de València]], per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

 

 

== Demografia ==

Castelló de la Plana té 177.924 habitants ([[INE]] [[2008]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada del País Valencià i la primera de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

 

=== Indústria ===

Castelló depèn moltíssim de dos sectors: la ceràmica i els seus voltants i la construcció. La importància de la indústria taulellera o de la ceràmica no és exclusiva del municipi sinó que, s'expandeix per les altres poblacions de la Plana com Vila-real, Onda o l'Alcora que, amb la capital, formen un vertader rombe geogràfic especialitzat amb aquest sector. La concentració d'aquestes indústries comença a ser notable a partir dels anys 30 del segle passat i el ''boom'' de la construcció dels anys setanta reactivaren el sector. La creació de grans empreses augmentaren la mida de les inversions en noves tecnologies.

La construcció del [[gasoducte]] procedent de [[Barcelona]] el [[1980]] obriren les portes al [[gas natural]], font d'energia més neta que va dirigir el creixement dels anys següents. Les [[primeres matèries]] (l'[[argila]]) es troben a les pedreres properes de l'Alcora i Onda, encara que també s'importa [[caolí]] de la [[província de Terol]] i de la comarca valenciana dels [[Serrans]]. Al voltant d'aquest motor econòmic també han crescut altres empreses auxiliars com les indústries químiques.

 

 

=== Monuments religiosos ===

* '''Catedral de Santa Maria'''.

La [[Cocatedral de Santa Maria]], també coneguda com a Església de Santa Maria la Majorés un temple d'estil [[Arquitectura gòtica|gòtic]] amb posteriors intervencions historicistes i en estil [[neogòtic]]. Aquesta situada en la Plaça Major, al costat de l'Ajuntament i la torre campanar independent del Fadrí.

 

* '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]'''.

Està situat en el carrer Governador d'aquesta ciutat i va ser construït a la fi del segle XVIII en estil neoclassicista.

 

 

=== Monuments civils ===

* '''[[El Fadrí]]'''.

És una torre campanar propietat municipal i es caracteritza pel fet que està separada de la catedral, a diferència d'altres campanars que es troben integrats en el mateix edifici eclesiàstic. Situat a la plaça Major, al centre de la ciutat, al costat de l'església de Santa Maria i de l'Ajuntament.

Substituïx al vell "Palau de la Vila", construït en lloc proper en època medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre [[1689]] i [[1716]], sota l'adreça de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interès destaca el porxo amb cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'ús de pilastres corínties i balconades amb àmplies obertures coronats per frontispicis circulars i triangulars.

 

* '''[[Edifici de Correus i Telègrafs de Castelló|Edifici de Correus i Telègrafs]]'''.

Projectat per [[Demetri Ribes i Marco]] en [[1917]] va ser conclòs en [[1932]], havent estat catalogat com un dels millors exemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilitzar en la seva construcció com novetat pedra, ferro, maó a cara vista, cristall i ceràmica.

 

=== Llocs d'interés turístic ===

* '''[[Parc Ribalta]]'''.

El Parc va ser dissenyat i creat en [[1869]] sobre el solar que va ocupar l'antic Cementiri municipal del Calvari, dintre d'un perímetre gairebé triangular, prevalent-los traçats geomètrics, amb un aire romàntic. S'adorna el seu centre amb l'estàtua del pintor [[Francesc Ribalta]].

 

=== Museus ===

* '''[[Planetari de Castelló, Castelló de la Plana|Planetari]]'''. Situat al [[Grau de Castelló]]. Inaugurat el [[1991]] al Passeig Marítim de la Platja del Pinar al Grau, es pot gaudir d'una sessió d'astronomia en la seua sala planetari, dotada amb un projector Carl Zeiss, a més, compta amb tres sales d'exposicions, tant temporals com permanents, i d'un complet calendari d'activitats d'observació astronòmica, xerrades i conferències.<ref>{{ref-web |url = http://www.castello.es/generico.php?cod1=502&cod2=503|títol = El Planetari|editor = Ajuntament de Castelló|data_accès = 21 de gener de 2011}}</ref>

 

 

== Esport ==

=== Futbol ===

Entre els clubs esportius de la ciutat el [[Club Esportiu Castelló]] és el que compta amb més seguidors i història. Fundat el [[1922]], ha jugat onze temporades a la [[Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol|Primera Divisió]] i ha estat un cop finalista de la [[Copa d'Espanya de futbol|Copa]]. Ara per ara compta només amb secció de [[futbol]], però va tindre diverses seccions als seus inicis, com ara [[ciclisme]] i [[atletisme]]. A mesura que va augmentar la seua popularitat, provocà la desaparició de la resta de clubs locals. Tot i això, avui hi ha altres equips de futbol a Castelló, com ara el [[CF San Pedro]] del [[Grau de Castelló]].

=== Atletisme ===

Actualment, però, el club que compta amb més èxits al seu esport és el [[Club Atletisme Castelló]] (des de [[2006]] conegut com a ''Club Atletismo Playas de Castellón''), nomenat diversos cops als darrers anys millor club espanyol i quatre cops campió del [[Campionat d'Espanya de clubs d'atletisme masculí]] entre [[2009]] i [[2012]].

 

=== Altres esports ===

En 2010 van ser declarades pel [[Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya|Ministeri de Turisme]] espanyol [[festes d'Interès Turístic Internacional]].<ref>{{ref-web |url = http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-gobierno-declara-fiestas-magdalena-interes-turistico-internacional-20100312132212.html | títol = Festas de la Magdalena, declarades d'interès turístic internacional | consulta = 15 de març 2010 | editor = [[Europa Press]] | data = 12 de març de 2010|llengua=castellà}}</ref>

 

 

El primer cap de setmana del mes de [[maig]] se celebren les festes en honor a la patrona de la ciutat, la [[Mare de Déu]] del Lledó. Entre els actes principals cal destacar el tríduo, la missa solemne-pontifical, la processó i l'acte celebrat el [[4 de maig]] en la [[Concatedral de Santa Maria|Concatedral]] en honor a la coronació com a patrona, així com les festes solemnes en honor de la patrona de la ciutat en els aniversaris de la seua coronació canònica.