Catalunya del Nord: diferència entre les revisions

La divisió comarcal de la Catalunya del Nord més acceptada es basa en el treball de [[Norbert Font i Sagué]] en la seva obra ''Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya''. A l’''Atlas de Catalunya Nord'' de [[Joan Becat]] del [[1977]], s'hi pot veure la inclusió de l'occitana [[Fenolleda]], que forma part del departament dels [[Pirineus Orientals]] des de la seva creació el [[4 de març]] del [[1790]], en mapes més recents.<ref>(Nov. 2007, JP Gensane Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà)</ref>

 

D'aquesta manera, la tradició acadèmica organitza les 228 comunes de la Catalunya del Nord en cinc comarques que formen, juntament amb la Fenolleda, el departament dels Pirineus Orientals:

 

 

{{clear|both}}

{| width="100%"

|-----

Aquest departament està dividit des del punt de vista de governació en tres districtes: Perpinyà, Ceret i Prada. Perpinyà és la seu de la prefectura dels Pirineus Orientals, i Ceret i Prada són seu d'una sotsprefectura. Quant a les eleccions departamentals, està dividit en [[Llista de cantons dels Pirineus Orientals|cantons]], que han tingut diverses distribucions al llarg de la història, des del moment de la seva creació, ran de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], fins a l'actualitat: el darrer model es va instaurar arran d'un decret<ref name="Décret2014">[http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000028664484 Decret n. 2014 -262 de 26 de febrer del 2014 sobre la delimitació dels cantons al departament dels Pirineus Orientals].</ref> del 2014, que implanta 17 cantons:

 

 

* 1. [[Cantó dels Aspres|Els Aspres]] ([[Tuïr]])

 

== Les comarques i subcomarques, i els comuns de la Catalunya del Nord ==

 

== Història ==

 

=== Tractat dels Pirineus ===

A conseqüència de la signatura pel rei d'[[Aragó]] del [[tractat dels Pirineus]], el [[7 de novembre]] de [[1659]], sense la preceptiva convocatòria de [[Corts Catalanes|Corts]], les comarques septentrionals catalanes foren cedides a [[França]]. [[Felip IV de Castella|Felip IV]] va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts de [[1702]].

 

 

La cultura catalana continua sent-hi molt vivaç, fins i tot tenint en compte que hi ha pocs joves que parlin la llengua i una alta immigració d'altres regions de França. A la Catalunya Nord es fan nombrosos [[aplec]]s o concentracions populars, i els balls tradicionals, en particular la [[sardana]], hi tenen molt de predicament. Cada any té lloc a [[Prada de Conflent|Prada]], al [[Conflent]], la [[Universitat Catalana d'Estiu]]. La [[català|llengua catalana]] s'ensenya a les escoles primàries, als liceus (instituts), als col·legis i a la universitat; l'ensenyament només es fa en català en algunes escoles privades com ara [[La Bressola]] i Arrels, o col·legis com el Comte Guifré.

Diversos grans pintors van anar-se'n a viure a Catalunya Nord al principi del [[segle XX]], bé a [[Ceret]], bé a [[Cotlliure]]. És en gran part a Cotlliure on es quedaren [[Henri Matisse]] i [[André Derain]], on va néixer el [[fauvisme]]. El [[cubisme]], per la seva banda, es va desenvolupar a Ceret, vila freqüentada per [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] a partir del [[1911]]. L'escultor [[Arístides Maillol]], famós per les seves obres de tema femení, també va néixer a la Catalunya del Nord, on desenvolupà gran part de la seva producció artística. [[Ceret]] acull avui un important [[Museu d'Art Modern de Ceret|Museu d'Art Modern]], fundat el [[1950]] per [[Pierre Brune]]. Cada any tenen lloc a la Catalunya del Nord nombroses manifestacions culturals, com ara el [[festival fotogràfic]] [[Visa pour l'Image]] de [[Perpinyà]] i el festival [[Pau Casals]] de música clàssica a [[Sant Miquel de Cuixà]], al Conflent.