Centre Democràtic i Social: diferència entre les revisions

Es va presentar a les [[Eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions de 1982]] obtenint 604.309 vots (2,87%) i solament dos diputats: el mateix Suárez per [[Circumscripció electoral de Madrid|Madrid]] i Rodríguez Sahagún per [[Circumscripció electoral d'Àvila|Àvila]]. Al desembre [[José Ramón Caso]] va ser designat secretari general del CDS. Un altre nomenament destacat va ser el de [[Carlos Revilla Rodríguez|Carlos Revilla]] (exdirigent del [[PSOE]]) com a president del CDS a Madrid. El CDS pretenia captar la majoria del vot anterior de l'encara existent [[Unió de Centre Democràtic|UCD]], però es va veure superat àmpliament pel [[PSOE]] i [[Alianza Popular]].

 

En les [[Eleccions generals espanyoles de 1986|eleccions de 1986]] va obtenir un gran èxit electoral, aconseguint més d'1.800.000 vots i 19 escons (que després pujarien a 23 en integrar-se diversos polítics procedents d'altres partits com [[José Ramón Lasuén Sancho]] del [[Partit Social Demòcrata|PSD]] i la FSD, exdiputat amb UCD<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/LASUEN/_JOSE_RAMON/ESPANA/COALICION_DEMOCRATICA/ELECCIONES_LEGISLATIVAS_1979_/1-3-1979/Jose/Ramon/Lasuen/queda/fuera/Coalicion/Democratica/elpepiesp/19790121elpepinac_5/Tes José Ramon Lasuén queda fuera de la Coalición Democrática] a [[El País]], 21 de gener de 1979</ref> i AP), [[Pilar Salarrullana]] (del PDP) o [[Ramón Tamames]] (del PCE), la qual cosa el va convertir en la tercera força política d'[[Espanya]] i el partit més votat a [[Província d'Àvila|Àvila]], on també va obtenir 3 dels 106 senadors. Aquest any es van fundar les Joventuts del partit. Al II Congrés del DS de novembre de [[1986]], Jesús Viana va ser escollit nou Secretari general, però la seva sobtada defunció al cap de pocs mesos va portar a la tornada de Caso.