Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Avavot españa Felip v ñeñe
FIFDEHY
Línia 1:
'''AVABOT REI DELS COJOS''' {{Infotaula persona
| carrec = [[Rei d'Espanya]]
| imatge = Felipe V de España.jpg
Línia 22:
| escutpeu = Royal Greater Coat of Arms of Spain (1700-1761) Version with Golden Fleece and Holy Spirit Collars.svg
}}
'''Felip V d'Espanya O ABABOT EL MANCO''', dit l'Animós (''el Animoso'' en castellà), també conegut com a '''Felip V de Castella i IV d'Aragó''', i com '''Felip d'Anjou''', títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, ([[Versalles]], [[Regne de França|França]], 19 de desembre de 1683 - [[Madrid]], [[Monarquia Absoluta Borbònica|Espanya]], 9 de juliol de 1746) va ser [[monarquia d'Espanya|monarca d'Espanya]] del [[1700]] al [[1746]], amb una breu interrupció el [[1724]], durant la qual va regnar el seu fill [[Lluís I d'Espanya|Lluís]].
 
Va ser designat [[monarquia d'Espanya|monarca d'Espanya]] en el testament de l'últim Habsburg hispànic, [[Carles II de Castella|Carles II]]. L'inici del seu regnat es va veure marcat per la [[Guerra de Successió Espanyola]], que a més d'un enfrontament entre ell i el pretendent austríac [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|l'arxiduc Carles]], va convertir-se en una contesa internacional entre les principals potències del moment. Tanmateix també va tenir un matís de guerra civil dins de la Monarquia espanyola, entre els partidaris borbònics i els austriacistes, generalment separats, amb matisos, entre la [[Corona de Castella]] i la [[Corona d'Aragó]], respectivament. La fi de la guerra consolidaria Felip V en el tron espanyol, però a costa d'entregar els territoris espanyols extrapeninsulars en el [[tractat d'Utrecht]] ([[1713]]) i el de [[Tractat de Rastatt|Rastatt]] ([[1714]]) a les potències aliades. Després de la reconquesta dels [[estats de la Corona d'Aragó]], els ministres de Felip V aboliren les institucions pròpies de govern, furs i constitucions d'aquells, i tot llur ordenament jurídic de [[dret públic]], posant-los sota l'administració del [[Consell de Castella]], i implantaren l'[[absolutisme borbònic]] amb els [[decrets de Nova Planta]].