|
| escutpeu = Royal Greater Coat of Arms of Spain (1700-1761) Version with Golden Fleece and Holy Spirit Collars.svg
}}
fffffffffffffffffffffffffffff {{Autoritat}}
'''Felip V d'Espanya''', dit l'Animós (''el Animos'' en castellà), també conegut com a '''Felip V de Castella i IV d'Aragó''', i com '''Felip d'Anjou''', títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, ([[Versalles]], [[Regne de França|França]], 19 de desembre de 1683 - [[Madrid]], [[Monarquia Absoluta Borbònica|Espanya]], 9 de juliol de 1746) va ser [[monarquia d'Espanya|monarca d'Espanya]] del [[1700]] al [[1746]], amb una breu interrupció el [[1724]], durant la qual va regnar el seu fill [[Lluís I d'Espanya|Lluís]].
Va ser designat [[monarquia d'Espanya|monarca d'Espanya]] en el testament de l'últim Habsburg hispànic, [[Carles II de Castella|Carles II]]. L'inici del seu regnat es va veure marcat per la [[Guerra de Successió Espanyola]], que a més d'un enfrontament entre ell i el pretendent austríac [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|l'arxiduc Carles]], va convertir-se en una contesa internacional entre les principals potències del moment. Tanmateix també va tenir un matís de guerra civil dins de la Monarquia espanyola, entre els partidaris borbònics i els austriacistes, generalment separats, amb matisos, entre la [[Corona de Castella]] i la [[Corona d'Aragó]], respectivament. La fi de la guerra consolidaria Felip V en el tron espanyol, però a costa d'entregar els territoris espanyols extrapeninsulars en el [[tractat d'Utrecht]] ([[1713]]) i el de [[Tractat de Rastatt|Rastatt]] ([[1714]]) a les potències aliades. Després de la reconquesta dels [[estats de la Corona d'Aragó]], els ministres de Felip V aboliren les institucions pròpies de govern, furs i constitucions d'aquells, i tot llur ordenament jurídic de [[dret públic]], posant-los sota l'administració del [[Consell de Castella]], i implantaren l'[[absolutisme borbònic]] amb els [[decrets de Nova Planta]].
La resta del seu regnat el determinà la política de l'absolutisme, de caràcter centralista i uniformista, a imatge de França, amb poques convocatòries de les [[corts de Castella]]. Més endavant, Felip apostaria per seguir les directrius de [[Julio Alberoni]] i d'[[Isabel Farnese]], la seva segona esposa, en vistes a recuperar els territoris italians que havia cedit a la pau d'Utrecht a canvi de mantenir-se ell a la corona espanyola, una política que fracassaria. El 1724 va abdicar en el seu fill Lluís, que seria rei poc més de set mesos a causa de la seva mort prematura per [[verola]]. La minoria d'edat del següent en la línia, [[Ferran VI|Ferran]], va crear un debat i Felip V al final va tornar a ocupar el tron. El segon regnat estaria marcat pels pactes de família amb la branca francesa dels Borbons, la voluntat de reconciliació amb el [[Sacre Imperi]] i els [[dinastia Habsburg|Habsburg]], i un seguit de conflictes bèl·lics a nivell europeu.
== Aspecte ==
Físicament, Felip V era d'estatura mitjana, tenia els ulls blaus i el cabell ros.{{sfn|González Cremona|1998|p=17}} Alguns dels contemporanis a la seva arribada al tron d'Espanya comenten que, en realitat, el nou monarca no es diferenciava gaire físicament del seu antecessor, [[Carles II d'Espanya|Carles II]], si bé era més robust i estava molt més ben educat.{{sfn|Martín|1998|p=1624}}{{sfn|Martín|1998|p=1625}} Cal esmentar que el pas dels anys i la progressió de la malaltia mental que patia, el van desmillorar molt, i el [[duc de Saint-Simon]] així ho testimonia el [[1721]]:
{{Citació|''La primera ojeada que eché al Rey ''[...]'' me asombró tanto que tuve necesidad de hacer grandes esfuerzos para recobrarme. Ningún vestigio noté del duque de Anjou en aquel semblante alargado, distinto, y que decía mucho menos que cuando salió de Francia. Parecía muy encorvado, dismunuído, sacando la barbilla hacia afuera, muy adelante del pecho, los pies muy juntos hasta tocarse y pisarse cuando andaba y las rodillas estaban a más de quince pulgadas una de otra ''[...]''. Lo que me hizo el honor de decirme estaba bien dicho, pero tan lentamente ''[...]'', con un aire tan bobo, que quedé confundido. Una chaqueta sin dorado alguno, de un paño burdo moreno, no mejoraba su cara ni su presencia.|col2=La primera ullada que vaig fer al Rei [...] em va sorprendre tant que vaig tenir la necessitat de fer grans esforços per recobrar-me. Cap vestigi vaig notar del duc d'Anjou en aquell semblant allargat, distint, i que deia molt menys que quan va sortir de França. Semblava molt encorbat, disminuït, traient la barbeta cap a fora, molt endavant del pit, els peus molt junts fins a tocar-se i trepijtar-se quan caminava i els genolls estaven a més de quinze polzades un de l'altre [...]. Allò que va fer l'honor de dir-me estava ben dit, però tan lentament [...], amb un aire tan babau, que vaig quedar confús. Una jaqueta sense cap daurat, de drap bast bru, no millorava la seva cara ni la seva presència."|llengua1={{es}}|llengua2={{ca}}|Louis de Rouvroy, duc de Saint-Simon; extret de González Cremona, 1998{{sfn|González Cremona|1998|p=31}} i Zavala, 2007{{sfn|Zavala|2007|p=55}}}}
Havia estat educat per [[François Fénelon]], la qual cosa li va garantir una cultura general, incloent-hi coses d'Espanya i el caràcter dels seus habitants, i un cert grau de liberalisme.{{sfn|González Cremona|1998|p=17}}{{sfn|González Cremona|1998|p=18}}{{sfn|Martín|1998|p=1623}} D'altra banda, Felip era fervorosament religiós, de fe indestructible i d'una gran devoció a Déu; d'esperit recte, temia el Diable i s'allunyava del vici. Aquesta consciència religiosa no només es traduïa en uns escrúpols ordinaris per a la seva vida personal, sinó que els va estendre a la vida pública i els deures de la monarquia.{{sfn|Martín|1998|p=1624}}{{sfn|Martín|1998|p=1625}} Aquesta faceta seva li va impedir consumar abans del matrimoni -als divuit anys Felip era encara verge-,{{sfn|González Cremona|1998|p=21}} i va impedir que després tingués cap amant.{{sfn|Zavala|2007|p=49}}
Com la majoria dels seus avantpassats, Felip tenia un insaciable desig sexual, el qual estimulava amb [[afrodisíac|afrodisíacs]] de l'època.{{sfn|Zavala|2007|p=51}} La seva primera esposa, [[Maria Lluïsa de Savoia]], fins i tot ja quan estava malalta de mort per [[escròfula|escròfules]], no va poder descansar cap dia. El metge de Felip V així ho relata:{{sfn|Zavala|2007|p=49}}
{{citació|''El sexo todo lo anulaba en él. Fue el marido más asiduo, más marido que se haya visto nunca, encarnizado, implacable de exigencia amorosa'' [...] ''Su primera mujer, enferma de muerte, perdida de humores fríos, disuelta y cubierta de llagas, no tuvo tregua ni un solo día.''|col2=El sexe tot ho anul·lava en ell. Va ser el marit més assidu, més marit que s'hagi vist mai, aferrissat, implacable d'exigència amorosa [...] La seva primera esposa, malalta de mort, perduda d'humors freds, dissolta i coberta de nafres, no va tenir treva ni un sol dia.|llengua1={{es}}|llengua2={{ca}}|Extret de: Zavala, José María, 2007{{sfn|Zavala|2007|p=49}}}}
Sobre el seu caràcter, si bé inicialment es va veure Felip com una persona que mostrava enteresa i un gran valor en el camp de batalla -que li va valer el sobrenom de «l'Animós»-, el cert és que poc després cauria en una malaltia depressiva que el canviaria totalment.{{sfn|Zavala|2007|p=48}} A més a més, com el seu pare, Felip V va patir de mutisme: rarament parlava si no era per allò estrictament necessari;{{sfn|Zavala|2007|p=53}} era abúlic, fred envers els altres i no s'interessava realment pels assumptes de govern; no tenia un gran sentit de l'autoritat i, tanmateix, no es parava a pensar les decisions.{{sfn|Martín|1998|p=1625}}
=== Malaltia mental ===
[[Fitxer:CarloBroschi.JPG|miniatura|[[Farinelli (castrat)|Carlo Broschi, ''Farinelli'']], en un retrat de [[Corrado Giaquinto|Giaquinto]] (c. 1755), va servir a Felip V i, especialment, a Ferran VI, que patia el mateix mal que el seu pare. Tingué una bona posició a la cort i grans privilegis. Tot i la seva influència, mai va voler intervenir en política.{{sfn|Martín|1998|p=1721}}{{sfn|Martín|1998|p=1723}}]]
Dins del seu retrat, cal tenir molt en compte la malaltia que va patir durant la seva vida, i que va fer acte de presència en Felip quan només tenia divuit anys.{{sfn|Zavala|2007|p=49}} S'esmenta a l'època, que Felip V va patir de melangia{{sfn|Martín|1998|p = 1625}} i de mania, per tant, una malaltia maniacodepressiva,{{sfn|Pigrau Santpere|2009|p=500}} que s'ha identificat com una [[neurastènia]],{{sfn|Martín|1998|p=1558}} herència familiar que li va transmetre el seu pare (i probablement també la seva mare, el comportament de la qual, que era hipocondríaca, el devia influenciar).{{sfn|Zavala|2007|p=48}} És evident que el rei va patir de trastorns psicològics, car així ho afirmen els seus contemporanis i els historiadors posteriors al regnat.{{sfn|Pigrau Santpere|2009|p = 492}} L'actitud de la medicina de l'època, que en aquell moment anomenava la malaltia de Felip com «vapors»,{{sfn|González Cremona|1998|p=19}} va ser la de tractar el monarca de malalt mental, i es relacionaven aquests trastorns amb un signe de debilitat, la manca de caràcter o els seus vicis.{{sfn|Pigrau Santpere|2009|p = 492}} Els símptomes que patia Felip podien ser relacionats amb la depressió i la melangia, com l'angoixa o l'entristiment; i, d'altra banda, patia desequilibris que podien derivar, en alguns casos, en bogeria.{{sfn|Pericot García|1983|p=38}} L'alienació de Felip era tal, que [[Isabel Farnese]] va fer venir [[Farinelli (castrat)|Farinelli]] per intentar apaivagar els efectes de la malaltia,{{sfn|González Cremona|1998|p=19}} el qual va rebre grans favors dels monarques, gràcies als efectes positius que tenia la veu del ''castrato'' sobre Felip.{{sfn|Zavala|2007|p=53}}
Els episodis de la malaltia, segons les fonts primàries, podien durar no només moments en concret, sinó mesos o, fins i tot, anys, raó per la qual resultava impossible amagar-la al públic, encara més si coincidia amb un fet polític important;{{sfn|Pigrau Santpere|2009|p = 496}} D'altra banda, les fonts secundàries, poc posteriors al regnat de Felip V, aporten una visió negativa i incideixen en la feblesa del monarca i els seus vicis, a causa, també, del control que va patir per part de les seves dues esposes. Les seves crisis l'inhibien dels seus deures de govern; moltes persones no entenien ben bé què l'afligia veritablement.{{sfn|Pigrau Santpere|2009|p=498}} Per tant, a causa d'aquesta qüestió no es poden menystenir els efectes de la malaltia del rei en l'anàlisi del seu regnat,{{sfn|Pigrau Santpere|2009|p=492}} car ell, com més avançava en edat, més afectat per la malaltia es veia; per això gradualment s'anava desentenent dels assumptes de govern, deixant-los en mans d'altri.{{sfn|González Cremona|1998|p=19}}
Aquesta malaltia passaria al seu fill, el futur [[Ferran VI d'Espanya|Ferran VI]].{{sfn|Pigrau Santpere|2009|p=500}}
== Infància ==
[[Fitxer:Grand Dauphin Family.jpg|miniatura|esquerra|''La família del Gran Delfí'' de [[Pierre Mignard]] ([[1687]]). Es representa al [[Lluís de França (gran delfí)|Gran Delfí Lluís]] i a [[Maria Anna de Baviera (delfina de França)|Maria Anna de Baviera]], la qual sosté a [[Carles de França (duc de Berry)|Carles de Berry]], germà menor de Felip. A la dreta el primogènit [[Lluís de França (duc de Borgonya)|Lluís de Borgonya]] i a baix al centre està Felip d'Anjou.]]
Va néixer el [[19 de desembre]] de [[1683]] a la cort francesa a [[Versalles]],{{sfn|Pericot García|1983|p=8}} rebent el títol de duc d'Anjou.{{sfn|Vidal Sales|1994|p=16}} Era el segon fill del [[Lluís de França (gran delfí)|Gran Delfí Lluís de França]] -per tant nét de [[Lluís XIV de França]]-, i de [[Maria Anna de Baviera (delfina de França)|Maria Anna de Baviera]],{{sfn|Pericot García|1983|p=63}} la qual va morir jove i alienada, quan Felip tenia set anys.{{sfn|Vidal Sales|1994|p=16}}
Des d'aleshores que no va rebre cap mena d'afecte ni interès per part del seu pare, ocupat normalment en caceres, ni tampoc del seu avi, que estava més en els entramats d'una cort que rendia culte al plaer, la bellesa física, els banquets, etc. Quelcom que contrastava amb el caràcter de Felip, lluny de tot això, probablement gràcies a la presència de persones decisives en la seva infància i que augmentaren el caràcter misantrop del futur rei: la seva [[Elisabet Carlota del Palatinat|tieta-àvia]], que li va oferir afecte i moixaines que li despertaren la rebel·lia; el metge de la cort, Helvecius, més en l'àmbit terepèutic, que va avivar l'interès de Felip en si mateix; i [[François Fénelon]], que va ser qui més va influir a l'hora de decantar la balança del jove Felip vers la virtut, en comptes de l'escabrositat i obscenitat cortesanes; virtut, en definitiva, que li imposaria el caràcter fanàtic religiós que el definiria. La feble personalitat del monarca va estar imbuïda d'una estricta base moral sota precepte del pecat mortal: «abans mort que caure en pecat».{{sfn|Vidal Sales|1994|p=16}}
En aquest context, destaca l'episodi, als quinze anys del jove Felip, en què la seva tieta-àvia li va portar a les seves habitacions una jove adolescent, qui, per la seva banda, acostumava a tancar-se amb [[Lluís XIV]]. El fet va marcar la lluita entre l'ambient de Versalles i els ensenyaments de Fénelon. Aquesta primera experiència del duc d'Anjou no va passar de les carícies: la moral inculcada pel seu mestre va pesar més, i la situació no anà més enllà.{{sfn|Vidal Sales|1994|p=18}} Sembla que arran d'això, Felip es va passar tres mesos fent lectures diàries de vides de sants i màrtirs, i altres textos religiosos virtuosos, mortificant-se pel que havia fet.{{sfn|Vidal Sales|1994|p=19}}
La resta de la seva joventut a Versalles, abans dels divuit anys -moment en què es converteix en [[rei d'Espanya]]-, va passar-la enmig de les intrigues dinàstiques i la lluita que mantenia [[Lluís XIV]] per acabar amb la presència dels [[dinastia Habsburg|Habsburg]] al sud dels Pirineus; tot conjuntament amb l'ambient cortesà, totalment contrari a Felip.{{sfn|Vidal Sales|1994|p=19}}
== Primer regnat ==
L'[[1 de novembre]] de [[1700]] moria el darrer monarca espanyol de la [[dinastia Habsburg]], [[Carles II de Castella|Carles II]], sense descendents directes. Aquell mateix dia es procedia a la lectura del testament del rei a l'[[Reial Alcàsser de Madrid|Alcàsser Reial]] en presència dels [[grandesa d'Espanya|grans d'Espanya]] i els ambaixadors estrangers. La designació de Felip d'Anjou va satisfer gran part de la noblesa espanyola, favorable als Borbons. La proclamació del monarca va ser duta a terme a [[palau de Versalles|Versalles]], el [[16 de novembre]] de [[1700]]; [[Lluís XIV]] va reunir la família reial, dignataris i ambaixadors estrangers.{{sfn|Pericot García|1983|p=8}}
[[Fitxer:Louis XIV declares his grandson King of Spain, L'Almanach pour l'année 1701.png|miniatura|Lluís XIV presenta formalment com a rei d'Espanya al seu nét Felip, segons un almanac anònim de [[1701]].]]
[[Fitxer:Maria Luisa of Savoy, attributed to Francisco Antonio Melendez (1682-1752).jpg|miniatura|El paper de la reina [[Maria Lluïsa de Savoia|Maria Lluïsa]] i de la seva cambrera, la [[princesa dels Ursins]] va ser determinant a l'hora de contrarrestar les intrigues del cardenal Portocarrero. El [[1702]], quan Felip V marxa a Itàlia, finalitzades les corts d'Aragó, va quedar com a governadora del regne i de la junta de govern. El seu desig era aconseguir que el seu marit aconseguís un govern unitari i personal a l'estil de Lluís XIV,{{sfn|Martín|1998|p=1649}}{{sfn|Martín|1998|p=1650}} nogensmenys, fou l'avi qui va aconsellar que s'hi casés.{{sfn|Pericot García|1983|p=63}}]]
{{Citació|Luis XIV [...] hizo la presentación solemne de su nieto Felipe en esta forma: «''Señores, aquí tenéis al rey de España. Su origen y su linaje le llaman al Trono, y el difunto rey así lo ha testado; toda la nación lo quiere y me lo suplica; ésta es la voluntad del cielo y yo la cumplo gustoso''». Y dirigiéndose al duque de Anjou, le dijo: «''Sé buen español, ése es tu primer deber; pero acuérdate de que has nacido francés, y mantén la unión entre las dos naciones: tal es el camino de hacerlas felices y conservar la paz de Europa.»|col2=Lluís XIV [...] va fer la presentació solemne del seu nét Felip d'aquesta forma: «''Senyors, aquí teniu al rei d'Espanya. El seu origen i el seu llinatge el criden al Tron, i el difunt rei així ho ha testat; tota la nació ho vol i m'ho suplica; aquesta és la voluntat del cel i jo la compleixo gustós''». I dirigint-se al duc d'Anjou, li va dir: «''Sigues un bon espanyol, aquest és el teu primer deure; però recorda que has nascut francès, i mantingues la unió entre les dues nacions: tal és el camí de fer-les felices i conservar la pau d'Europa''».|llengua1={{es}}|llengua2={{ca}}|Extret de Pericot García, Luis (dir.), 1983{{sfn|Pericot García|1983|p=8}}}}
El [[4 de desembre]], Felip sortia de la capital francesa acompanyat pels seus germans, i arribava al [[Bidasoa]] el [[14 de desembre]], on s'acomiada d'ells. Des de la frontera, va estar acompanyat per diversos nobles francesos, esperant que la reina vídua [[Marianna de Neuburg]] tingués temps de retirar-se a [[Toledo]]. Després, va iniciar la seva marxa cap a [[Madrid]], on arribarà el dia [[18 de gener]] entre l'alegria delirant del poble de Madrid, instal·lant-se en el [[palau del Buen Retiro]]. La cerimònia de proclamació oficial del monarca va ser celebrada el [[8 de maig]] de [[1701]] a l'església de [[San Jerónimo el Real]],{{sfn|Pericot García|1983|p=8}} i era reconegut per les [[Corts de Castella]] el mateix dia.{{sfn|Suárez Fernández|1984|p=340}} Seguint aquesta tònica, Felip V havia de resoldre els juraments «de observar las leyes, fueros y costumbres» dels diferents territoris heretats, a la qual cosa comminava la tretzena clàusula del testament de Carles II,{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=51}} un fet que, tanmateix, no era desitjat en un clima de preguerra, perquè si bé estabilitzaria la situació de Felip amb els regnes peninsulars, significava també una pèrdua de poders per al monarca.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=53}} El [[30 de setembre]] de [[1701]] Felip V arriba a Barcelona{{sfn|Riera i Fortiana|1993|p=488}} on va jurar les Constitucions{{sfn|Riera i Fortiana|1993|p=489}} i els representants catalans li van jurar fidelitat com a nou rei d'Aragó i comte de Barcelona, celebrant-se seguidament corts entre [[1701]] i [[1702]], període en què també va aprofitar per casar-se amb la recent arribada [[Maria Lluïsa de Savoia]] a [[Figueres]].{{sfn|Riera i Fortiana|1993|p=490}} En aquestes corts el rei va accedir a quasi totes les peticions realitzades pels braços de les corts. En aquesta situació, el malestar era present també a Aragó, on les corts convocades encara no s'havien reunit en mesos, Felip hi va enviar a la reina,{{sfn|Albareda i Salvadó|2007|p=130}}{{sfn|Riera i Fortiana|1993|p=493}} en les quals es va guanyar als aragonesos i n'obtingué un bon donatiu.{{sfn|Martín|1998|p=1650}}
=== Influència francesa ===
En la seva primera etapa, el regnat de Felip V va estar tutelat per [[Lluís XIV de França]]. El [[24 de febrer]] de [[1701]], Felip, seguint els consells del seu avi, va ratiticar la forma tradicional de govern de la Monarquia a través dels consells. El decret dissipava els recels a la introducció de la forma de govern de França, que eren titllats de despòtics.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=46}} Tanmateix, es va crear una petita junta auxiliar, a proposta del [[Luis Manuel Fernández Portocarrero|cardenal Portocarrero]], per ajudar el monarca a l'hora de fer decisions, formada exclusivament per ministres espanyols amb l'ambaixador francès exercint com a intèrpret. Ben aviat, aquesta nova junta es va convertir en el centre del nou govern.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=47}}
D'antuvi, Lluís XIV es va mostrar reticent a deixar que l'ambaixador, el marquès d'Harcourt, formés part de la junta, quelcom que pretenia Portocarrero, però, tot i així, la preocupació va girar més al voltant de la imminent guerra, i l'opinió del monarca francès va canviar i va permetre la presència de consellers francesos, malgrat que podia arribar a semblar una intromissió de França en el govern espanyol,{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=48}}{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=49}}{{sfn|Martín|1998|p=1626}} escollint-se a [[Jean Orry]] com a ministre per a ocupar-se de la desfeta hisenda espanyola, el qual va recolzar-se en Portocarrero i els seus col·legues de Despatx.{{sfn|Martín|1998|p=1648}} Les primeres reformes entorn de la millora de la Hisenda Reial van seguir la línia reformista de finals del regnat de Carles II, sobretot per la imminent guerra, per la qual cosa no van ser gaire profundes en els primers anys. A nivell administratiu es van reduir el nombre càrrecs en alguns organismes i una reducció temporal de salaris i mercès el [[1700]] i [[1701]], una mesura que va provocar gran descontentament.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=50}}{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=51}}
Poc després, Lluís XIV va decidir augmentar la influència francesa a la cort espanyola i va enviar al cardenal [[Cèsar d'Estrées]], al qual indicà que confiés en la reina, en la princesa dels Ursins i en Orry. Però el cardenal no podia concebre que els interessos d'Espanya fossin diferents als de França, això el va enfrontar directament amb Maria Lluïsa de Savoia i la seva Cambrera Major, que buscaven una major independència dels assumptes espanyols. La lluita entre ambdós grups va fer desaparèixer personatges de la cort, com el cardenal Portocarrero.{{sfn|Martín|1998|p=1650}} Els informes megatius d'Estrées a Lluís XIV, van apartar a la princesa dels Ursins, contrària als interessos francesos i va enviar al duc de Grammont, per tal que prescindís dels grans d'Espanya i altres consellers de gran valor, per altres mediocres; en aquest context queia Orry, però Grammont va adonar-se que governar el país com si fos un titella de França era impossible. A [[Versalles]], la princesa dels Ursins va entrevistar-se amb Lluís XIV, el rei va quedar convençut que Felip V només podia ser governat per la seva esposa, sempre aconsellada per la princesa dels Ursins, a la tornada d'aquesta, també ho féu [[Jean Orry|Orry]] amb el nou ambaixador francès [[Michel-Jean Amelot]].{{sfn|Martín|1998|p=1651}}
=== Guerra de Successió Espanyola ===
{{AP|Guerra de Successió Espanyola}}
[[Fitxer:Charles VI 1716.jpg|miniatura|esquerra|La demanda dels Habsburg pels drets al tron de l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]], en un retrat de Jan Kupecký de [[1716]], el va convertir en el candidat rival a la corona espanyola sent un dels detonants de la Guerra de Successió Espanyola.]]
La major part dels països europeus van acceptar a Felip, no obstant això, la majoria de potències veien amb temor l'establiment de la [[casa de Borbó]] a Espanya, com un bloc conjunt amb França, a qui s'afavorí comercialment a les colònies americanes. Principalment ho veia amb recel [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] que cercava un equilibri a nivell europeu; les [[Províncies Unides]] temien per la presència de [[Lluís XIV]] a la part espanyola dels Països Baixos i, juntament amb la resta d'estats protestants, recelaven del gran bloc catòlic que s'estava formant; [[Portugal]] temia que la unió dels Borbons posés en perill la seva independència. D'altra banda, l'[[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Leopold I]] tampoc es resignava al fracàs de la seva diplomàcia en la qüestió del testament de Carles II.{{sfn|Pericot García|1983|p=13}}{{sfn|Martín|1998|p=1626}}
La tensa situació va crispar-se més quan Lluís XIV va decidir mantenir i convalidar els drets successoris de Felip V al tron de França l'[[1 de febrer]] de [[1701]], contrari a la disposició testamentària de Carles II, que alarmà les potències europees, veient una possible unió entre França i Espanya.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=52}} A això va seguir la constitució de la Gran Aliança entre el [[Sacre Imperi]], [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] i les [[Províncies Unides]] pel [[tractat de la Haia (1701)|tractat de la Haia]] del [[7 de setembre]] de [[1703]], a la qual s'uniren [[Ducat de Savoia|Savoia]] i [[Regne de Portugal|Portugal]] el [[1703]].{{sfn|Martín|1998|p=1627}} El Sacre Imperi, considerant que Carles II havia estat obligat a signar el testament en contra de la seva voluntat, va presentar el segon fill de l'emperador, l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]], com a candidat al tron i fou proclamat rei d'Espanya com Carles III per totes les potències el [[12 de setembre]] de [[1703]];{{sfn|Pericot García|1983|p=13}} també comptà amb suport a la península entre els dirigents espanyols a causa de la forta ingerència francesa en els assumptes d'Espanya. Felip V va decidir passar a [[regne de Nàpols|Nàpols]] i poc després d'arribar a l'abril, la Gran Aliança li va declarar la guerra.{{sfn|Pericot García|1983|p=14}} Dins de la Monarquia la divisió es va produir entre la [[Corona de Castella]] i la [[Corona d'Aragó]], partidaris del pretendent borbònic i austríac, respectivament,{{sfn|Martín|1998|p=1636}} quelcom que s'ha considerat una veritable guerra civil, si bé no va ser un enfrontament territorial en inici, sinó que la situació va anar emptijorant progressivament i, a més, l'opinió interna d'ambdues corones tampoc va ser unitària.{{sfn|León Sanz|2013|p=15}}
[[Fitxer:Batalladealmansa.jpg|miniatura|Recreació de la batalla d'Almansa.]]
[[Fitxer:Retrat de Felip Vé exposat cap per avall al Museu de l'Almodí de Xàtiva per haver incendiat la ciutat el 1707.jpg|miniatura|Retrat del rei penjat cap per avall al museu de L'Almodí de [[Xàtiva]] com a càstig per l'incendi de la ciutat en 1707.]]
Els primers anys de la guerra van ser favorables l'aliança amb la [[presa de Gibraltar]] per Anglaterra. Encara que els austriacistes guanyaven adeptes, Felip V va poder mantenir-se gràcies al seu entusiasme i constància en la guerra i als esforços de la reina [[Maria Lluïsa de Savoia|Maria Lluïsa]] i de la [[princesa dels Ursins]].{{sfn|Martín|1998|p=1630}}{{sfn|Martín|1998|p=1631}}{{sfn|Martín|1998|p=1635}} El [[1705]] l'arxiduc desembarcava a Barcelona{{sfn|Martín|1998|p=1636}} i el [[1706]] era proclamat rei a [[Saragossa]]; Felip fracassava en l'intent de [[Setge de Barcelona (1706)|reconquerir Barcelona]] i hagué de fugir a França pel [[Rosselló]], i tornar a la península per [[Navarra]].{{sfn|Suárez Fernández|1984|p=248}} El [[1707]] la situació de la guerra millora per a Felip amb l'ocupació dels regnes de València i d'Aragó, i el sud de l'Ebre, després de la decisiva [[batalla d'Almansa]].{{sfn|Martín|1998|p=1640}} Fora de la península la balança es decantava pels aliats; Lluís XIV aconsellà al seu nét, al qual no podia ajudar pels pactes internacionals, que pactés una pau salvant el màxim possible, consell ignorat per Felip, que es va mantenir a la península.{{sfn|Pericot García|1983|p=28}}{{sfn|Pericot García|1983|p=29}} El [[1710]] l'arxiduc [[Ocupació austriacista de Madrid (1710)|ocupà Madrid]] davant la indiferència dels madrilenys. La capital va ser recuperada poc després pel [[Lluís Josep de Borbó-Vendôme|general Vendôme]], enviat per [[Lluís XIV]] per a auxiliar al seu nét.{{sfn|Martín|1998|p=1641}}
El [[1711]], la mort sense descendència de l'[[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Josep I]] va provocar que l'arxiduc Carles ascendís al tron del Sacre Imperi i això va infondre temor a Europa en veure l'agrupació dels territoris dels Habsburg sota un sol monarca com en l'època de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]],{{sfn|Suárez Fernández|1984|p=240}} a la qual es va unir la possibilitat d'unió de les corones de França i Espanya, a la mort del [[Lluís de França (gran delfí)|Gran Delfí Lluís]] i el [[Lluís de França (duc de Borgonya)|Lluís, duc de Borgonya]], i el primogènit d'aquest, el [[1712]], quedant com a hereu el futur [[Lluís XV de França|Lluís XV]] amb tan sols dos anys.{{sfn|Martín|1998|p=1642}} Van accelerar-se les conferències de pau: l'[[11 d'abril]] de [[1713]] es va signar el [[tractat d'Utrecht]], pel qual Felip V era reconegut com a rei d'Espanya, perdent tots els territoris extrapeninsulars en favor d'Àustria, i [[Gibraltar]] i [[Menorca]] en favor de [[Regne de la Gran Bretanya|Gran Bretanya]]. Fou ratificat amb l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles VI]] en el [[tractat de Rastatt]] el [[1714]].{{sfn|Martín|1998|p=1642}}{{sfn|Suárez Fernández|1984|p=272}}
Després dels tractats, a la península, [[Principat de Catalunya|Catalunya]] continuava lluitant per la causa austriacista, l'abandó del catalans a Utrecht va fer que els el braç de les ciutats decidís continuar la guerra, sobreposant-se a l'eclesiàstic i el nobiliari a les Corts, però en defensa de llurs furs i contra el que ara el seu legítim rei. El [[7 de juliol]] prenia el comandament del [[Setge de Barcelona (1713-1714)|setge de Barcelona]] el [[duc de Berwick]]. El setge va finalitzar amb la capitulació de la ciutat l'[[11 de setembre]] de [[1714]]. Poc després capitulava [[Cardona]] i el [[3 de juliol]] de [[1715]] [[Mallorca]], finalitzant definitivament la guerra.{{sfn|Martín|1998|p=1644}}
=== Influència italiana ===
Quan les tropes franco-espanyoles encara mantenien el setge a Barcelona, la reina [[Maria Lluïsa de Savoia]] va morir el [[14 de febrer]] de [[1714]]. En un primer moment, la influència de la cambrera major no va canviar i va mantenir la seva preeminència en els assumptes de la cort i va iniciar les gestions per cercar una segona esposa al monarca. A la cort castellana hi havia l'abat d'origen italià [[Julio Alberoni]], amb bones relacions amb els [[Farnese]], va proposar a la [[princesa dels Ursins]] a la filla d'[[Eduard II Farnese]], [[Isabel Farnese|Isabel]], que va ser presentada com una princesa dòcil i senzilla.{{sfn|Pericot García|1983|p=38}}{{sfn|Pericot García|1983|p=39}} Convençuda la princesa dels Ursins i també [[Lluís XIV]], la nova reina va entrar per [[Regne de Navarra|Navarra]] a la península i fou rebuda a [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]] per Felip V i la cambrera major. Allà, Isabel i l'antiga princesa van mantenir una conversa a porta tancada i en sortir va ordenar a la guàrdia que portessin a la frontera amb França a «esa vieja loca que me ha insultado»; [[Isabel Farnese]] havia estat previnguda de la influència de la cambrera per Alberoni i l'antiga reina [[Marianna de Neuburg]] a [[Baiona]].{{sfn|Pericot García|1983|p=40}}
Amb els monarques casats i establerts a [[Madrid]], Alberoni, recolzat per Isabel, va ocupar-se de reformar el govern: es va cridar al cardenal [[Francesco del Giudice]] i al [[José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano|marquès de Grimaldo]], que havien estat destituïts anteriorment i es destituí a [[Jean Orry]] i altres càrrecs i favorits de l'antiga cambrera major. Julio Alberoni es va convertir en l'instrument de la nova reina, que lluny d'estar sota la seva tutela, es mostra ferma en la defensa dels seus propis interessos.{{sfn|Pericot García|1983|p=40}}
Amb l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va refusar el [[Tractat d'Utrecht]] amb el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Així el [[1717]] les tropes espanyoles van ocupar l'illa de [[Sardenya]] i van envair la de [[Sicília]] l'any següent. Per aquest motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romano Germànic]] van firmar la [[Quàdruple Aliança (1718)|Quàdruple Aliança]] contra el Regne d'Espanya. Una esquadra anglesa va aconseguir destruir l'armada espanyola al [[Batalla del cap Passaro|cap de Pessaro]] i els aliats van sol·licitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'aquesta política bel·ligerant. Durant aquest temps d'agitació tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els [[Decret de Nova Planta]].
El [[1718]] va ordir la [[Conspiració de Cellamare]], que pretenia substituir la regència de [[Felip III d'Orleans]],<ref>Alfred Baudrillart, ''[http://books.google.cat/books?id=9KmS402LI2cC&pg=PA523&dq=Conspiraci%C3%B3+de+Cellamare&hl=ca&ei=Wa20TP_2B4ubOvzMhYYK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Felipe V y la corte de Francia: Felipe V y Luis XIV]'', v.1 p.523 {{es}}</ref> amb l'ajut de l'ambaixador Giudice, però no aconseguí el seu objectiu.
=== Implantació de l'absolutisme ===
{{AP|Decrets de Nova Planta}}
[[Fitxer:Nova planta Catalunya 1.jpg|miniatura|Els [[Decrets de Nova Planta]] (a la imatge el que s'imposà a Catalunya) van significar la fi del sistema de monarquia composta tradicional dels Habsburg, exceptuant-ne els casos de Navarra, País Basc i Aran, i reduí les institucions, lleis i [[sobirania]] dels [[estats de la Corona d'Aragó]] als de la [[Corona de Castella]].]]
A banda de la inicial reforma de la Hisenda en l'època de preguerra, a nivell administratiu, Felip V i els seus ministres van impulsar un projecte de centralització de l'estat centrant-se en la [[Corona de Castella]] i emmirallant-se en França, amb un marcat caràcter absolutista. La idea era la fusió de les dues corones existents a la península sota un mateix marc legal i constitucional en unes úniques corts, les quals, no obstant això, tindrien poc a dir en endavant pel fort viratge vers l'[[absolutisme]]; això suposava la fi dels furs, la legislació i la sistema polític existent fins aquell moment als territoris de la [[Corona d'Aragó]], dins del qual s'incloïa l'autonomia local de les [[Universitat (municipi)|universitats]], que van passar a ser designats pel rei. A més, una altra idea era aconseguir l'augment dels tributs del monarca i l'eliminació de les barreres duanares entre regnes.{{sfn|González Enciso|2003|p=36}}{{sfn|González Enciso|2003|p=37}} Ja en la Guerra de Successió, justificant-se en el dret de conquesta, el [[1707]], els regnes d'[[regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de València|València]] van ser els primers on es van implementar els [[decrets de Nova Planta]], que va suposar la desaparició de la legislació i el sistema polític existent fins aquell moment. A [[Principat de Catalunya|Catalunya]] i [[Regne de Mallorca|Mallorca]] la reforma arribaria amb la seva conquesta el [[1714]] i [[1715]], respectivament.{{sfn|González Enciso|2003|p=36}} En canvi, tant [[Regne de Navarra|Navarra]] com les províncies basques van mantenir-se al marge d'aquest procés, per la qual s'aposta per la tesi de què Felip V va castigar aquells regnes que s'havien rebel·lat en contra d'ell i, d'altra banda, va premiar els que li havien donat suport.{{sfn|González Enciso|2003|p=37}}
Quant a les [[Corts de Castella]], que, com s'ha esmentat, quedaran com les úniques de tot l'estat, aquestes quedaran, en realitat, com un òrgan merament formal i cerimonial davant del poder absolut del monarca, que ja havia organitzat la Junta de govern des de bon començament, el qual només convocarà les corts en comptades ocasions com, per exemple, el jurament del [[príncep d'Astúries]] o bé, en altres casos, quan concernia a l'[[Millones|impost de Millones]]. El [[1713]] les corts introduïen la [[Llei Sàlica]] com a novetat en el sistema de successió espanyol, que excloïa a les dones de la dinastia en la successió.{{sfn|González Enciso|2003|p=36}}
Cal destacar la dissolució dels [[virrei|virregnats]], la divisió de l'estat en [[Capità General|Capitaníes Generals]] ([[1833]]) i la instauració de les [[Reial Audiència|Reials Audiències]].
=== Abdicació i regnat de Lluís I ===
{{AP|Lluís I d'Espanya}}
El [[10 de gener]] de [[1724]] a [[La Granja de San Ildefonso]], Felip V va signar un decret en virtut del qual abdicava la corona en favor del príncep d’Astúries, [[Lluís I d'Espanya|Lluís]], fill primogènit del seu primer matrimoni. Les altres clàusules del decret estipulaven que, en defecte de Lluís, la corona havia de passar al germà d'aquest, [[Ferran VI d'Espanya|Ferran]], o bé en defecte d'aquest, als germanastres nascuts del matrimoni amb Isabel Farnese.{{sfn|Martín|1998|p=1676}} D'altra banda, Felip i la seva esposa es reservaven el palau i el reial lloc de San Ildefonso per al seu retir, durant el qual rebrien periòdicament una renda per a viure i per a continuar les obres de l'indret. Lluís esdevenia rei d'Espanya amb disset anys, i acceptà gustosament la renúncia del seu pare.{{sfn|Pericot García|1983|p = 45}}
Segons el decret de renúncia, el motiu pietós per a deixar la corona era aconseguir la salvació de l'ànima de Felip i guarir el mal que l'afectava físicament. «Para servir a Dios y, desembarazado de estos cuidados, pensar en la muerte y solicitar mi salud», exposava el decret. Aquestes raons han estat posades en dubte discutides entre els historiadors. L'explicació que genera més consens és la que afirma que Felip V esperava la mort prematura de [[Lluís XV de França|Lluís XV]], de precària salut, i així poder optar a la corona francesa.{{sfn|Pericot García|1983|p = 45}} D'aquesta manera, el moviment polític hauria sorgit possiblement de la reina, que després de la mort del regent de França, havia deixat de banda l'oposició de Felip V d'heretar la corona francesa, i hauria empès al seu marit a abdicar en Lluís. Una abdicació que, a més, no es va realitzar segons s'estipulava oficialment, a través de la reunió de les [[Corts de Castella|Corts]].{{sfn|Martín|1998|p = 1676}}
Felip V va constituir una junta de govern per a guiar i aconsellar al monarca. No obstant això, el curt regnat de Lluís, de poc més de set mesos, no va donar temps a dur a terme cap actuació de pes i, tanmateix, tampoc el nou monarca va mostrar interès en els assumptes de la monarquia, consultant-los constantment amb el seu pare. Aquest fet, sumat al control que volia continuar tenint [[Isabel Farnese]], va provocar, de fet, que hi hagués dues corts, una a Madrid i l'altra a la Granja de San Ildefonso.{{sfn|Pericot García|1983|p=46}}{{sfn|Pericot García|1983|p = 45}} Els intents de reforma dels consellers de Lluís I, que van intentar emancipar al jove rei de la tutela paterna, van acabar en gran manera en un total fracàs.{{sfn|Martín|1998|p=1678}} Lluís va morir de [[verola]] el [[31 d'agost]] de [[1724]].{{sfn|Martín|1998|p=1680}}{{sfn|Pericot García|1983|p=45}}
== Segon regnat ==
[[Fitxer:Felipe V de España. (Museo del Prado).jpg|miniatura|Felip V durant el seu segon regnat]]
A la mort de Lluís, va sorgir el dilema de si Felip V havia d'ocupar de nou o no el tron. La versió tradicional és que l'antic rei es negava en rotund a ocupar-lo de nou per herència del seu fill a causa dels seus escrúpols religiosos. Res pogueren fer [[Isabel Farnese]] ni [[René de Froulay de Tessé]], l'ambaixador francès, per convèncer-lo del contrari, preocupats per la deriva que prendria el país si pujava al tron l'[[Ferran VI d'Espanya|infant Ferran]]. Per obtenir el sí del monarca es va constituir una junta de teòlegs que va proclamar la nul·litat dels vots de renúncia i el confessor, el pare Bermúdez, es va negar a absoldre si aquest no s'ocupava del govern del seu poble, Felip acceptà i tornà amb el suport del [[Consell de Castella]]. Altres versions més modernes diuen que va ser per voluntat de Felip la recuperació del tron, fent firmar al seu fill un document en aquest sentit, i que després va esperar l'opinió del [[Consell de Castella]] i la junta de teòlegs, que van pronunciar-se de manera ambigua, fent que Felip cerqués altres opinions més favorables i, finalment, establint per decret la seva tornada al tron.{{sfn|Pericot García|1983|p=46}}{{sfn|Martín|1998|p=1682}} El que és cert, és que a la tornada al tron, Felip va purgar als homes de govern de Lluís, que havien intentat deslliurar el rei de la influència paterna, i també aquells que van donar suport a la pujada al tron de Ferran.{{sfn|Martín|1998|p=1679}}{{sfn|Pericot García|1983|p=66}}
=== Política exterior ===
La política exterior de Felip V va encaminar-se a la reconciliació amb el Sacre Imperi, amb el [[tractat de Paris (1725)|tractat de Paris]], pel qual el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] renunciava a totes les seves pretensions sobre el tron espanyol i les índies occidentals, i el Borbó, a Itàlia i els Països Baixos.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Koch |nom=Christophe |cognom2=Schoell |nom2=Frédéric |cognom3=Green |nom3=Joseph Cogswell |cognom4=Frost |nom4=John |títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 |url=http://books.google.cat/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false |llengua=anglès |editorial=E. Hunt and Son |data=1867 |pàgines=64 |isbn=}}</ref> Per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda intentà aconseguir el matrimoni de dos fills del rei amb princeses austríaques, el que permeté realitzar una aliança contra un possible conflicte amb el [[Regne de França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seva caiguda el [[1726]].
Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al capdavant de l'Administració Central. El [[1733]], va firmar amb França el [[Primer Pacte de Família]], que donà suport al rei francès en la seva lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Mitjançant aquesta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]] fou nomenat [[rei de Nàpols|rei de Nàpols i Sicília]].
El [[1739]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i la [[Regne de la Gran Bretanya|Gran Bretanya]], suscitat per les extralimitacions d'aquesta última potència en el comerç colonial així com en la seva posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. El [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[marquès de l'Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte amb França. El [[1749]] s'acabà la guerra amb la [[Tractat d'Aquisgrà (1748)|Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V, per la qual s'establia a [[Felip I de Parma|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnese, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Piacenza]] i [[Guastalla]].
Felip V va afavorir i va impulsar el comerç atlàntic d'Espanya amb les possessions americanes de la corona. Amb aquest comerç atlàntic van sorgir importants figures de la història naval d'Espanya, entre els quals destaca el [[corsari]] [[Amaro Rodríguez Felipe|Amaro Pargo]]. Habitualment va beneficiar aquest corsari en les seves incursions comercials i corsàries: li va atorgar una Reial ordre donada al [[Palau Reial d'El Pardo]] de [[Madrid]] al setembre de 1714 en el qual el nomena capità d'un navili comercial amb destinació a [[Caracas]].<ref name="DocsAmaro">{{ref-llibre|editorial= Archivo Histórico Provincial de Santa Cruz de Tenerife| isbn = 978-84-7947-637-3|cognom1= De Paz Sánchez|nom1= Manuel|cognom2= García Pulido|nom2= Daniel| others = Francisco Javier Macías Martín (ed.)|títol= El corsario de Dios. Documentos sobre Amaro Rodríguez Felipe (1678-1747)|lloc= Canarias| series = Documentos para la Historia de Canarias|consulta= 8 de juny de 2016|data= 2015| url = https://www.researchgate.net/publication/291148031_EL_CORSARIO_DE_DIOS_AMARO_RODRIGUEZ_FELIPE_1678-1747}}</ref> El mateix monarca va intercedir també en l'alliberament d'Amaro durant la seva detenció per la Casa de Contractació de [[Cadis]]<ref name="AmaroHeroe">{{ref-publicació|títol=Amaro Pargo: documentos de una vida, I. Héroe y forrajido |data= Noviembre de 2017|editorial=Ediciones Idea | isbn= 978-8416759811 |pàgines=520 | url=https://www.researchgate.net/profile/Daniel_Garcia_Pulido2/publication/321110986_Amaro_Pargo_documentos_de_una_vida_I_Heroe_y_forajido/links/5a0e0f1daca27244d2858801/Amaro-Pargo-documentos-de-una-vida-I-Heroe-y-forajido.pdf |consulta= 20 de març de 2018}}</ref><ref name="ColFar">{{ref-publicació|cognom= Fariña González|nom= Manuel|títol= La evolución de una fortuna indiana: D. Amaro Rodríguez Felipe (Amaro Pargo).|consulta= 10 de juny de 2016| url = http://mdc.ulpgc.es/cdm/ref/collection/coloquios/id/1321}}</ref> i el va autoritzar per construir un navili amb destinació a [[Campeche]], el quin estava armat en cors.
== Mort ==
Felip V va morir al [[Palau del Buen Retiro]] de [[Madrid]]{{sfn|Pericot García|1983|p=63}} a les dues de la tarda del [[9 de juliol]] de [[1746]] de forma sobtada a causa d'un atac d'[[apoplexia]], malgrat no ser gaire gran, la seva [[neurastènia]], que s'agreujava progressivament, i els excessos en la vida matrimonial el van dur a un estat de senectud avançada.{{sfn|Martín|1998|p=1712}} El rei va ser enterrat, segons havia disposat, a la Col·legiata de [[La Granja de San Ildefonso]].{{sfn|Pericot García|1983|p=62}}
== Matrimonis i descendència ==
Va casar-se en primeres núpcies amb [[Maria Lluïsa de Savoia]], filla de [[Víctor Amadeu II de Savoia|Víctor Amadeu II]], matrimoni que li havia recomanat el seu avi. La cerimònia va fer-se per poders a la Capella del Sant Sudari a Torí l'[[11 de setembre]] de [[1701]], i personalment el [[2 de novembre]] del mateix any a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]. El matrimoni va tenir quatre fills:{{sfn|Pericot García|1983|p=63}}
* [[Lluís I d'Espanya|Lluís]] ([[Madrid]], 1707 - 1724)
* [[Felip Lluís de Borbó|Felip Lluís]] (Madrid, 1709)
* [[Felip Pere de Borbó|Felip Pere]] (Madrid, 1712 - 1719)
* [[Ferran VI d'Espanya|Ferran]] (Madrid, 1713 - 1759)
Va casar-se en segones núpcies amb [[Isabel Farnese]], filla del duc de Parma. El matrimoni per poders es va realitzar el [[16 de setembre]] de [[1714]], sent ratificat a [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]] el 24 de desembre del mateix any. El matrimoni va tenir set fills:{{sfn|Pericot García|1983|p=63}}{{sfn|Pericot García|1983|p=64}}
* [[Carles III d'Espanya|Carles]] (Madrid, 1716 - 1788)
* [[Francesc de Borbó i Farnese|Francesc]] (Madrid, 1717)
* [[Maria Anna Victòria d'Espanya|Maria Anna Victòria]] (Madrid, 1718 - [[Lisboa]], 1781)
* [[Felip I de Parma|Felip]] (Madrid, 1720 - [[Alessandria (municipi del Piemont)|Alessandria]], 1765)
* [[Maria Teresa Rafaela de Borbó|Maria Teresa]] (Madrid, 1726 - Versalles, 1746)
* [[Lluís Antoni d'Espanya|Lluís Antoni]] (Madrid, 1727 - [[Arenas de San Pedro]], 1785)
* [[Maria Antònia d'Espanya|Maria Antònia]] ([[Sevilla]], 1729 - [[Montcallier]], 1785)
== Ancestres ==
{{caixa desplegable
|títol = Ancestres de Felip V
|color_títol = Gold
|amplada = 100%
|contingut =<center>{{ahnentafel-compact5
|style=font-size: 90%; line-height: 110%;
|border=1
|boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0;
|boxstyle_1=background-color: #fcc;
|boxstyle_2=background-color: #fb9;
|boxstyle_3=background-color: #ffc;
|boxstyle_4=background-color: #bfc;
|boxstyle_5=background-color: #9fe;
|1= 1. '''Felip V d'Espanya'''
|2= 2. [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França, el Gran Delfí]]
|3= 3. [[Maria Anna Victòria de Baviera (delfina de França)|Maria Anna Victòria de Baviera]]
|4= 4. [[Lluís XIV de França]]
|5= 5. [[Maria Teresa d'Àustria (reina de França)|Maria Teresa d'Àustria]]
|6= 6. [[Ferran Maria de Baviera]]
|7= 7. [[Enriqueta Adelaida de Savoia]]
|8= 8. [[Lluís XIII de França]]
|9= 9. [[Anna d'Espanya|Anna d'Àustria]]
|10= 10. [[Felip IV d'Espanya]]
|11= 11. [[Isabel de França]]
|12= 12. [[Maximilià I de Baviera]]
|13= 13. [[Anna d'Àustria (duquessa de Baviera)|Anna d'Àustria]]
|14= 14. [[Víctor Amadeu I de Savoia]]
|15= 15. [[Cristina de França]]
|16= 16. [[Enric IV de França]]
|17= 17. [[Maria de Mèdici (regent de França)|Maria de Mèdici]]
|18= 18. [[Felip III d'Espanya]]
|19= 19. [[Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)|Margarida d'Àustria]]
|20= 20. [[Felip III d'Espanya]]
|21= 21. [[Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)|Margarida d'Àustria]]
|22= 22. [[Enric IV de França]]
|23= 23. [[Maria de Mèdici (regent de França)|Maria de Mèdici]]
|24= 24. [[Guillem V de Baviera]]
|25= 25. [[Renata de Lorena]]
|26= 26. [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic]]
|27= 27. [[Maria Anna de Baviera (1574-1616)|Maria Anna de Baviera]]
|28= 28. [[Carles Manuel I de Savoia]]
|29= 29. [[Caterina Micaela d'Espanya|Caterina Micaela d'Àustria]]
|30= 30. [[Enric IV de França]]
|31= 31. [[Maria de Mèdici (regent de França)|Maria de Mèdici]]</center>}}
}}
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació|cognom=Albareda i Salvadó|nom=Joaquim|títol=La represa del constitucionalisme (1701-1706)|publicació=Revista de Dret Històric Català|exemplar=7|enllaçautor=Joaquim Albareda i Salvadó|url=http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/viewFile/59395/59490|any=2007|issn=2014-0010}}
* {{ref-publicació|cognom=García-Badell Arias|nom= Luis María|article= Los primeros pasos de Felipe V en España: Los deseos, los recelos y las primeras tensiones|url= http://revistas.ucm.es/der/11337613/articulos/CUHD0808110045A.PDF |publicació= Cuadernos de Historia del Derecho|lloc=
|volum= |exemplar= 15 |pàgines= pp. 45-127|issn= 1133-7613|data =2008}}
* {{ref-llibre|cognom=González Cremona|nom=Juan Manuel|títol=Anecdotario real: de Felipe V a Alfonso XIII|lloc=Barcelona|editorial=Plaza & Janés|any=1998|isbn=84-01-55019-9|llengua=castellà}}
* {{ref-llibre|cognom=González Enciso|nom=Agustín|títol=Felipe V: la renovación de España|lloc=Pamplona|editorial=Ediciones Universidad de Navarra|any=2003|isbn=84-313-2067-2|llengua=castellà}}
* {{ref-publicació|cognom=León Sanz|nom=Virginia|títol=Utrecht, 1713. Una paz posible para Europa|publicació=Cuadernos de Historia Moderna|data=2013|exemplar=XII|url=http://revistas.ucm.es/index.php/CHMO/article/view/43645/41258|llengua=castellà|issn=1988-2475}}
* {{ref-llibre|cognom=Martín|nom=Ricardo (dir.)|títol=Historia de España, 9. Del reinado de Felipe V a las reformaciones de Carlos III|lloc=Barcelona|editorial=Salvat|any=1998|isbn=84-345-9922-8|coautors=AADD|llengua=castellà}}
* {{ref-llibre|cognom=Pericot García|nom=Luis (dir.)|títol=Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Borbón (Siglos XVIII a XX)|enllaçautor=Lluís Pericot i Garcia|lloc=Barcelona|editorial=Océano & Instituto Gallach|any=1983|isbn=84-7505-725-X|coautors=[[Luis Ulloa|Ulloa Cisneros, Luis]];Camps Cazorla, Emilio|llengua=castellà}}
* {{ref-publicació|cognom=Pigrau Santpere|nom=M. Rosa|títol=Felip V: indicis per elaborar una anàlisi psiquiàtrica|publicació=Pedralbes: revista d'història moderna|pàgines=491-500|exemplar=29|url=http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/262064/349249|any=2009}}
* {{ref-publicació|cognom=Riera i Fortiana|nom=Enric|títol=Les institucions catalanes i Felip V durant la seva estada a Catalunya (1701-1702)|publicació=Pedralbes: revista d'història moderna|exemplar=13 (2)|url=http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/103413/152180|any=1993}}
* {{Ref-llibre |cognom=Suárez Fernández |nom=Luis |enllaçautor=Luis Suárez Fernández|títol=Historia general de España y América |url=http://books.google.cat/books?id=wLNVAv7N-_YC&dq=felipe+V+cortes+castilla+mayo+1701&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|llengua=castellà|editorial=Ediciones Rialp|data=1984|isbn=8432121061}}
* {{ref-llibre |cognom=Torras i Ribé |nom=Josep M. |títol=La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714) |editorial=Rafael Dalmau |lloc=Barcelona |data=1999 |isbn= }}
* {{ref-llibre|cognom=Vidal Sales|nom=José-Antonio|títol=Crónica íntima de los reyes de España|lloc=Barcelona|editorial=[[Editorial Planeta]]|any=1994|isbn=84-08-01139-1|llengua=castellà}}
* {{ref-llibre|cognom=Zavala|nom=José María|títol=La maldición de los Borbones. De la locura de Felipe V a la encrucijada de Felipe VI|editorial=Plaza & Janés|lloc=Barcelona |data=2007|isbn=978-84-01-37969-7}}
== Vegeu també ==
* [[Decrets de Nova Planta]]
* [[Guerra de Successió Austríaca]]
* [[Guerra de Successió Espanyola]]
* [[Pactes de Família]]
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* Sánchez, Ferran & Palos, Joan Lluís: [àudio] [http://www.archive.org/details/Edicion84EnPrimeraClaseLaLocuraDelSoberanoFelipeV La Locura del soberano Felipe V] {{es}}
{{s-start}}
{{Gov llin| [[Fitxer:Escudo de armas de Felipe V de España Toisón y Espiritu Santo.svg|35px|Felip V]] <br/> [[Casa de Borbó]]|[[Versalles]]|[[19 de desembre]] de [[1683]] |[[Madrid]]| [[9 de juliol]] de [[1746]] |}}
|-
{{Gov reg|}}
|-
{{Gov pre| rows=4 | abans= [[Carles II de Castella]]<br/> [[Fitxer:Escudo de Armas de Felipe II a Carlos II.svg|25px|Carles II]] |nota= (Testament)}}
{{Gov tit| títol=[[Regne de Castella|Rei de Castella]] |corona= |detallcorona= [[Regne de Castella]], [[Regne de Lleó]], [[Regne d'Aragó]], <br /> [[Regne de Navarra]], [[Regne de Granada]], [[Regne de Toledo]],<br /> [[Regne de València]], [[Regne de Galícia]],<br /> [[Regne de Mallorca|Regne de Mallorca i Menorca]], <br />[[Regne de Sevilla]], [[Regne de Còrdova]], [[Regne de Múrcia]], <br /> [[Regne de Jaén]], [[Regne de l'Algarve]], [[Regne d'Algesires]],<br /> [[Regne de Gibraltar]], [[Regne de les Illes Canàries]],<br /> [[Regnes castellans d'Índies|de les Índies Orientals i Occidentals, <br />illes i terra ferma del mar Oceà]], <br />[[Principat de Catalunya]],<br /> [[Senyoriu de Biscaia]] i [[Senyoria de Molina]] | llista=[[Llista de reis d'Aragó]] i [[Llista de reis de Castella]] |anys=1700-1705}}
{{Gov pos | rows=2 | després= [[Lluís I de Castella]]<br/> [[Fitxer:Escudo de Felipe V de España Toisón y Espiritu Santo Leones de gules.svg|25px|Lluís I de Castella]] |nota=(fill) <br/> Abdicació}}
|-
{{Gov tit| títol=[[Regne d'Aragó|Rei d'Aragó]] |corona=[[Corona d'Aragó]] |detallcorona=[[Regne d'Aragó]], [[Regne de València]], <br/>[[Regne de Mallorca]], [[Principat de Catalunya]] | llista=[[Llista de reis d'Aragó]] |anys=1700–1705}}
|-
{{Gov tit| títol= [[Rei de Sicília|Rei de les Dues Sicílies]] |detallcorona=[[Regne de Jerusalem]], <br />[[Regne de Nàpols]], [[Regne de Sicília]] <br />[[Regne de Sardenya|Regne de Sardenya i Còrsega]], [[Ducat de Milà]] |anys=1700–1707}}
{{Gov pos conq | rows=2 | motiu=[[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió a la Corona d'Espanya]] |conqueridor= [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles d'Austria]]<br/> [[Fitxer:Escudo del Archiduque Carlos de Austria como Rey de España.svg|25px|Arxiduc Carles d'Àustria]] |anys=[[1705]]-[[1713]] }}
|-
{{Gov tit| títol=[[Arxiducat d'Àustria|Arxiduc d'Àustria]] |corona= Herència Borgonyona |detallcorona=[[Arxiducat d'Àustria]], [[Ducat de Borgonya]], [[Ducat de Brabant]],<br/> [[Comtat d'Habsburg]], [[Comtat de Flandes]], [[Comtat del Tirol]] |anys=1700–1705}}
|-
{{Gov pre| rows=1 | abans= [[Lluís I de Castella]] <br/> [[Fitxer:Escudo de Felipe V de España Toisón y Espiritu Santo Leones de gules.svg|25px|Lluís I de Castella]] |nota=(fill) <br/>Mort prematura }}
{{Gov tit| títol=[[Regne de Castella|Rei de Castella]] |corona= |detallcorona= [[Regne de Castella]], [[Regne de Lleó]], [[Regne d'Aragó]], <br/> [[Regne de Navarra]], [[Regne de Granada]], [[Regne de Toledo]],<br/> [[Regne de València]], [[Regne de Galícia]], [[Regne de Mallorca]], <br/>[[Regne de Sevilla]], [[Regne de Còrdova]], [[Regne de Múrcia]], <br/> [[Regne de Jaén]], [[Regne de l'Algarve]], [[Regne d'Algesires]],<br/> [[Regne de Gibraltar]], [[Regne de les Illes Canàries]],<br/> [[Regnes castellans d'Índies|de les Índies Orientals i Occidentals, <br/>illes i terra ferma del mar Oceà]], <br/>[[Principat de Catalunya]], <br/> [[Senyoriu de Biscaia]] i [[Senyoria de Molina]] | llista=[[Llista de reis de Castella]] |anys=1700-1705}}
{{Gov pos | rows=1 | després=[[Ferran VI de Castella]] <br/> [[Fitxer:Escudo de Felipe V de España Toisón y Espiritu Santo Leones de gules.svg|25px|Lluís I de Castella]] |nota=(fill) }}
{{end}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Felip V D'Espanya}}
|
