Coleòpters: diferència entre les revisions

 

== Característiques generals de l'adult ==

Els coleòpters són insectes [[Holometabolisme|holometàbols]] ([[endopterigot]]s), ja que experimenten una [[metamorfosi]] completa, amb estats de [[larva]], [[pupa]] i [[imago]] (adult) netament diferenciats. La larva usualment sofreix moltes [[muda|mudes]]. En contrast, els ordres d'insectes [[Hemimetabolisme|hemimetàbols]] ([[exopterigots]]) (per exemple els [[dermàpters]] o els [[ortòpters]]) experimenten una metamorfosi incompleta o parcial en la qual les larves (denominades en aquests casos [[nimfa (biologia)|nimfes]]) se semblen als adults, amb esbossos alars i [[genitàlia]] que creixen amb cada muda. Les larves dels coleòpters no presenten mai rastre d'ales o genitàlia, ni ulls composts, ni més d'un segment tarsal, i rarament més de quatre artells antenals.

 

=== Cap ===

El [[cèfalon|cap]] dels coleòpters és generalment de tipus [[prògnat]], és a dir, està dirigit cap endavant; consta de diverses [[esclerita|esclerites]] que estan delimitades per sutures i que formen un conjunt sòlid denominat [[càpsula cefàlica]], en la qual es poden diferenciar les següents regions: vèrtex, front, genes (''genae'', galtes), [[clipi]] (epistoma) i labre. Posseïxen un parell d'[[Ull compost|ulls composts]] que solament falten en algunes espècies [[Endogeu|endogees]] i cavernícoles. En general falten les [[ocel·les]], excepte en alguns [[Staphylinidae]] i [[Dermestidae]]. Les [[Antena (artròpodes)|antenes]] estan inserides als costats del cap, i són molt variables en forma i longitud, però gairebé sempre presenten 11 [[artell]]s.

 

 

== Reproducció i desenvolupament ==

Els coleòpters es reprodueixen gairebé sempre de manera [[reproducció sexual|sexual]]; la partenogènesi és excepcional. Les femelles alliberen [[feromones]] o emeten sons per atreure els mascles. Després d'un curt [[festeig]], en general no gaire sofisticat, es produeix l'aparellament en què el mascle s'enfila damunt de la femella. Després, la femella cerca un substrat adequat per a dipositar-hi els [[ou (biologia)|ous]] i el prepara perquè les futures larves trobin les millors condicions per al seu desenvolupament.

 

 

== Règims alimentaris dels coleòpters ==

L'enorme varietat de [[nínxol ecològic|nínxols ecològics]] que els coleòpters ocupen a la natura, es reflecteix en una gran diversitat de règims alimentaris

 

 

== Els coleòpters i l'ésser humà ==

 

Molts insectes que causen [[plagues]] en els [[agricultura|cultius]], [[boscos]] o construccions humanes són membres de l'ordre dels coleòpters. Entre d'altres:

 

=== Mesozoic ===

Durant el [[Mesozoic]] els coleòpters van aconseguir una gran diversificació. En el [[Triàsic]], els [[Archostemata]] eren el grup dominant, però ja és possible distingir autèntics [[Adephaga]] i alguns [[Polyphaga]] ([[Hydrophilodea]], [[Byrrhoidea]], [[Elateroidea]]). Ja hi havia moltes formes aquàtiques i dues de les famílies ([[Cupedidae]] i [[Trachypachydae]]) persisteixen actualment. Les plantes triàsiques incloïen [[licopodi]]s com ''[[Dicroidium]]'' i ''[[Lepidopteris]]'', [[coníferes]] primitives com ''[[Voltziopsis]]'' i ''[[Walkomiella]]'', [[Cycadophyta|ciques]] i [[Ginkgo biloba|ginkgos]], i els vertebrats terrestres estan representats per rèptils mamiferoides ([[Therapsida]]) i els primers [[dinosaures]] ([[Archosauria]]), però no autèntics [[mamífers]] ni [[aus]].

 

 

== Classificació ==

{{principal|Classificació dels coleòpters}}

El gran [[ordre]] dels coleòpters se subdivideix en cinc [[subordre]]s, un d'ells extingit:<ref name = bou/>

 

== Simbolisme ==

En la [[història]] de les [[religions]] i la [[mitologia]] l'escarabat (particularment l'escarabat piloter) ha gaudit d'algun lloc com a mínim interessant: els [[antic Egipte|antics egipcis]] el consideraven un exemple de la vida eterna, ja que, suposaven, aquest escarabat (al qual anomenaven ''khopirru'' o ''hopirru'') ''ressuscitava'' de la pilota de fang que feia; el cert és que l'escarabat piloter pon els seus ous en aquesta pilota de fems i allà neix. Per aquest motiu els antics egipcis ubicaven sobre el cor de les mòmies una imitació de l'escarabat. Quan el [[cristianisme]] es va difondre a la [[Vall del Nil]], l'[[Església Ortodoxa Copta]] va realitzar interessants assimilacions sincrètiques de la religió precedent i, així com va adoptar l'[[ankh]], també va adoptar -com a [[al·legoria]]- el ''khopirru'', assimilant-lo metafòricament a [[Jesucrist]], que anomenaven ''El Bon Escarabat''. És per això que en algun text [[medieval]] es pot trobar la curiosa expressió ''bonus scarabæus'' en al·lusió a Crist.